Els jugadors del Cardassar recordaran tota la vida el dia que pogueren jugar contra l’Atlètic de Madrid del Cholo Simeone. Amb un equip decorat de suplents, però amb primeres espases…

“La meva filla no pot consentir que em retiri”
Xisco Barbón (Artà, 1979), mig centre i gran capità del Manacor deixa el futbol després de rendir durant més de vint anys al màxim nivell.
Has pogut jugar aquest darrer any a ple rendiment?
Sí, totalment.
I per què et retires?
M’estim més retirar-me ara que hi som important que no sentir-me apartat de l’equip. Tenc quaranta-un anys i n’he passat setze amb el Manacor. Ara és l’hora.
Has passat per altres equips, idò.
Sí, quatre anys amb el Cardassar i dos amb el Santanyí. Sempre a Tercera o a Preferent. I un any a Segona B amb el Manacor. També hi va haver un any que vaig estar inactiu, i vaig jugar futbol de penyes.
Quin és el lloc del Manacor?
El Manacor ha de jugar per ser davant a Tercera Divisió, i amb gent del poble. També és ver que va a fornades, que uns anys poden sortir més bones o més dolentes. A més, que hi hagi la majoria de gent de Manacor, no vol dir que no hi pugui haver jugadors de Vilafranca, de Son Servera o de Felanitx.
Els darrers anys l’Inter Manacor ha fet feina per això.
Sí. I sempre he pensat que el Manacor hauria d’haver tengut un filial per donar rodatge als jugadors més joves. No veig l’Inter com un perill o un enemic. Xerr molt amb ells i molts de diumenges vaig a veure el partit.
Però si les empreses, o fins i tot l’Ajuntament, hi posassin doblers Manacor té prou entitat per tenir un club a Segona B.
Sí, però no veig necessari tirar els doblers per una cosa així, intentant fitxar gent de fora. El que agrada a la gent és veure jugadors de Manacor i reconèixer-los. A més, quan jugàvem a Segona B tampoc és que vengués molta més gent.
Quins entrenadors destacaries, dels que has tengut?
Sobretot en Jaume Mut, que l’he tengut molts d’anys i que és un entrenador amb molt de pes a la part psicològica. També em va marcar en Pere Vicens, que el vaig tenir al Cardassar. Uns t’ensenyen coses a nivell psicològic i altres a nivell més tàctic.
I de jugadors?
Destacaria tot l’equip que va pujar a Segona B. David Garcia, Gaspar… Aquella generació va marcar molts d’al·lots que llavors eren cadets o juvenils i que ara eren companys meus al primer equip.
Un mig centre com tu, amb visió de joc i ordre tàctic ha de ser un bon entrenador. Ho seràs?
No m’ho planteig. Ja ho he provat i no em va agradar. Em vaig angoixar. Em pensava que tendria més temps per fer les coses que vull fer.
Penyes, idò?
Tampoc. A mi m’agrada jugar fort i competir. A penyes no ho pots fer, i per jugar a mitges m’estim més no jugar.
Què faràs, idò?
Estaré amb els meus fills, tot i que la meva filla no pot consentir que em retiri. Faré esport… Vaig a córrer, però no m’agrada, cercaré qualque cosa. Pere Mateu em va oferir un lloc per formar part de l’equip, però sense tanta responsabilitat com l’entrenador o el delegat. Veurem com fructifica.
La televisió ha fet molt de mal al futbol local. Com ho has vist tu, aquests darrers vint anys.
Depèn molt del camp. Quan jo era petit, a Artà el camp s’omplia. Ara hi ha molts de camps buits. Però també n’hi ha que s’omplen segons el partit. A Menorca, per exemple, els camps s’omplen. A sa Pobla no veus mai una grada com la de Na Capellera. La gent no hi va, allà.
Vols dir res més?
Sí. Vull donar les gràcies a tots els companys, entrenadors i presidents que he tengut. I sobretot, que ens veim per Na Capellera, que jo hi continuaré sent.