“La misèria fa creure i la baldor fa fer grosseries”

Pere Blanch Cursach, de ses Talaies (Son Carrió, 1926) recorda bé el desembarcament dels republicans quan era infant, com també era capaç de dir, fil per randa, els noms de tots els sementers i totes les closes de ses Talaies…

L’agost de 1936 va desembarcar a sa Coma la milícia republicana comandada pel capità Bayo. En aquell temps, els vostres pares duien la possessió dita “ses Talaies”, on es va establir aquella milícia…
Mon pare i el padrí duien ses Talaies. Davant sa Coma anava ple de barcos. Vèrem els soldats que debotaren dels barcos. La cosa es va embrutar ferm. Arribaren els rojos a ses Talaies i nosaltres fugírem. Al padrí li varen foradar els calçons. Els Rojos se varen fer ses Talaies seu, hi feren un quarter. Ens varen matar ovelles, porcs grassos, tot eren butzes, se’n dugueren carros i un canterano nostre. Quan varen fugir, trobàrem el canterano tot ple de “guinavetades”, tot marcat, fora calaixos…quan arribaren els rojos, el capellà de Son Carrió va dir “sortiu amb destrals!” Ara pensa! Tothom es va espitxar (va fugir ràpidament)…els rojos volien tirar les campanes a baix; l’amo en Miquel “Pistola” els va dir “per l’amor de Déu, no les toqueu que són molt males de pujar”…

Vàreu sentir contar que aquella milícia va apresar uns llorencins que posteriorment fugiren de Menorca en barca?
Putes, ho sé d’ells! Els rojos anaren a Pocafarina, se’n dugueren l’amo en Guillem “Jaques”, l’amo en Guillem “de Son Puceta”, l’amo de Son Vives i un patró. Estaven a Menorca. Vetlaven un vespre que no hi hagués lluna. El patró sabia les estrelles. Varen collir una barqueta i tornaren al rem, saps quin coratge!. Varen anar a pegar a Cala Rajada. Quan arribaren els tancaren dins la presó, però al cap d’un parell de dies les amollaren…

…Canviem de tema. Diuen que les dones que donen mamar a un infant poden guarir el mal d’orella amb la seva llet. N’heu sentit parlar, d’aquesta qüestió?
Sí. Jo, un pic que tenia mal d’orella vaig anar a una dona que donava mamar a una nina. Em va posar un raget de llet dins l’orella i el mal em va espassar. Si un home tenia mal d’orella li posaven llet de dona que donàs mamar a una nina, i si era una dona que tenia el mal d’orella, li posaven llet de dona que donàs mamar a un nin…

Què significa l’expressió popular “quart minvant, consemblant, quart creixent, diferent”?
Si en néixer el primer infant és un nin i la lluna és minvant i la dona no ha tengut un gastament (avort), l’altre infant naixerà consemblant, vol dir que també serà un altre nin, però si neix en lluna creixent, serà una nina…

Què recordau dels temps de l’estraperlo?
El cap de la persona cavil·la segons lo estret que se veu. Ma mare no es llevava el mocador de tant d’ordi que cernia amb el sedàs per a mesclar amb el blat. Jo, els vespres anava amb el carro a un molí de sang (de tracció animal), bativa el nan, tots els ullastres em pareixien guàrdies civils! Llavonces els carros eren de llandes i els vespres el renou se sentia de ben enfora, saps que és de clara la nit!….la Junta d’Abastos va anar a sa Pobla i les dones les foteren dins un safareig…

A sa Coma hi havia una fàbrica de llet condensada…
Tot va fer ull (ull: forat) perquè fotien el senyor, que era “Orlandis” de llinatge. Has d’escoltar bé: les mateixes vaques que li compraven marrides, les hi tornaven a vendre més cares. Se’n va fer una cançó i tot: “Es senyor de conró / Posau-li coió / perquè tot acabi amb o”…sempre n’hi ha hagut que han fet de vius. Quan venien els mercaders a cercar llet, hi havia pagesos que l’havien beneïda d’aigua (mesclada amb aigua)…

L’educació infantil de quan vós éreu un nin era molt diferent de l’actual…
Vós diré. Llavors hi havia misèria, la misèria fa creure. Si hi ha misèria, creuen. La baldor (abundància) fa fer grosseries, fa beure, fa fumar. El jovent va massa desfermat. Una altra tara: no creuen mestres ni pares. Llavors creien, i tot anava conforme, llavors creien als mestres, i ara “tantes me’n digues”!. Tothom anava a missa i ara no creuen en res…em recorda que un temps feien rogatives, demanaven aigua (suplicaven pluja), cantaven “Déu vos salve, Maria…”, feien aquesta cançueta….

Pellucar ametles significava una petita ajuda econòmica…
Casaren tres filles de “sa Batleta” de les pellucaines. De les pellucaines pagaren les noces… em recorda que el senyor de ses Talaies venia a cercar llenya. Amb el que treia de la llenya pagava la criada i el diari…

Com aregàveu les bísties, vós? (aregar: acostumar a una bístia a fer les feines que li ordenen)
Amb una altra bístia. Amb l’arada amb orelles i el jou. Tot d’una li posaven les cabeçades (corretges que subjecten el cap), l’arregnaven (posar les regnes) i l’enganxaven al costat d’una altra bístia, presonera del jou…

Moltíssims pagesos no teníen rellotge. Com sabíen quina hora era?
Amb les ombres. Un temps feien una senya en el portal, una rascadeta amb el martell…

Em podeu dir una superstició o una creença popular?
Un temps deien que quan cantava un gall, s’aturava de fer brusca.

En sabeu d’altra, de creença?
Antigament deien: “quan neix un infant, neix un estel”…

Per a què s’emprava la “pixa de porc”?
La pixa de porc l’enfarinaven de cendra perquè es conservàs. La penjaven a una biga i aquell saïm que feia el feien servir per untar les potes del cavall o untar l’arada amb rodes perquè anàs més llatina….

Abans, quan anaven a collir ametles no empraven cap casta de tela o xarxa per aixecar les ametles…
Primer collien les ametles d’una en una perquè anava bé. Quan es varen enfilar els jornals (augmentar el preu dels jornals) varen començar a ajuntar llençols de l’era per a posar per les baldanes (brancatge perifèric de l’arbre) que hi havia més ametles. Més envant posaren teles de lona, que si se banyaven no hi havia “cristo” que les navegàs, i amb l’estol d’ametles no en parlem…

Recordau els noms dels diferents sementers i closes de ses Talaies?
Sí, encara els vos puc dir de carretilla: ses Ballesteres, ses Pletetes, ses Rotes Noves, es Fenàs de Cabell, Turó d’en Meco, sa Platja, s’Aspre llarg, Racó de Son Sureda, es Xaragall, sa Clova, sa Clova des Pou, sa Clova des Ravell, es Coster de ses LLebres, Na Verdal, sa Rota, sa Font de la Madò, s’Olivar jove, sa Rota d’en Xeret, sa Rota d’en Doret, sa Clova des Baladre, es sementer de Son Puça…