skip to Main Content

“La presidenta Armengol oblida que va arribar al Consolat surfejant damunt una onada de camisetes verdes”

Josep de Luis (Inca, 1971) és llicenciat en dret i exerceix com a advocat. Ara i des del febrer del 2018 és el president de l’Obra Cultural Balear. De l’estat de salut de l’entitat i de la Nit de la Cultura que tendrà lloc dissabte a l’Auditori de Manacor, en parlam amb ell en aquesta entrevista.

Quina és la vigència de la Nit de la Cultura?
Ens pensàvem que anàvem sortint d’aquesta època estranya de la pandèmia i volíem intentar retornar a la normalitat i tenir ocasió de tornar-nos a veure. L’any passat ens vàrem haver d’inventar una Nit de la Cultura enllaunada perquè no ens vàrem poder trobar. La Nit de la Cultura és un acte que des d’un punt de vista rutinari és per a nosaltres el més important al llarg de l’any. És la trenta-cinquena edició, tot un clàssic, i s’hi lliuren els premis 31 de Desembre, amb què des del 1987 l’OCB va distingint distintes personalitats, entitats, institucions, projectes, publicacions… Cal tenir present que quan es creen aquests premis no n’hi havia d’altres. L’OCB, com tantes altres vegades, cobria així una mancança. A més, aquest 2022 que ve encetam la celebració dels 60 anys de l’OCB. Així, el calendari del 2022 anirà dedicat a dos socis molt rellevants de l’Obra, Joan Miró i Pere Serra.

Hi haurà retransmissió televisiva en directe?
Es veurà en directe per Internet a IB3. En acabar l’informatiu també es veurà en fals directe, i durant les festes de Nadal s’emetrà en diferit pel Canal 33.

Costa moure’s de Palma… Però la Nit de la Cultura torna a venir a Manacor. Hi ha infraestructures adequades arreu de Mallorca per anar rodant per diferents pobles?
És la segona vegada que la nit de la cultura va a Manacor. També ha estat a Artà i qualque vegada a Menorca. Crec que és un aspecte a potenciar. De vegades hi ha massa tendència a fer totes les coses a Ciutat. Els lectors del Cent per Cent i el president de l’Obra, que és de la comarca d’inca han de veure amb bons ulls una descentralització com aquesta. L’Auditori de Manacor és excel·lent i compta amb un equip tècnic amb el qual és un gust fer-hi feina. I ara tenim el Teatre d’Inca acabat d’estrenar i també l’Auditori d’Alcúdia. Més enllà d’aquests espais, poca cosa hi hauria més…

La Nit de la Cultura vengué a Manacor de la mà d’Antoni Pastor, quan ja s’havia distanciat de José Ramón Bauzá. Ara el batle és Miquel Oliver. Hi ha d’haver batlies favorables, perquè es pugui donar aquesta descentralització de què parlàvem?
La realitat és que sempre facilita les coses anar a un lloc a on ets benvingut. Ara bé, l’OCB hauria d’aspirar i aspira a tenir una base molt transversal. I de fet, la té. Entre els 4.000 socis de l’Obra n’hi ha de diferents tendències ideològiques. La llengua la tenim tots. És un element que ens defineix com a poble històricament a tots. M’agradaria i ho hem intentat que es percebés que l’OCB està per fer molta política però no per fer partidisme. Em vaig marcar una fita i l’aconseguiré perquè el meu mandat s’acaba el 2022 i no em torn presentar. En públic no m’he posat mai en boca sigles de partit. Ningú ho fa tot bé ni tot malament. L’Obra està a favor o en contra de polítiques, d’accions i de fets, no de cap partit en concret.

Com veis la delegació manacorina de l’OCB?
La delegació de Manacor és una de les més actives i ha reprès un clàssic que eren els Dilluns de l’Obra, que també es varen haver d’aturar per la pandèmia. De fora estant, sembla que l’Obra té una presència social d’una certa rellevància dins Manacor.

Heu parlat de 4.000 socis. Com es mou aquesta xifra? Hi ha nous socis, a l’Obra?
Fa sis anys del quadrienni negre de José Ramón Bauzá, i sortosament l’hem superat. L’Obra va ser refugi, pal de paller i va posar a la disposició de la societat civil la infraestructura tècnica, humana i el local de Ca n’Alcover. Tothom recorda les coes al carrer de Sant Alonso per anar a comprar camisetes verdes. La societat, i l’Obra també, vàrem quedar exhausts després de lluitar contra aquelles polítiques lingüicides. I nosaltres hem estat bastant crítics perquè els responsables polítics no varen saber agrair prou a tota la societat civil l’esforç que s’havia fet. A partir d’aquí va començar un declivi que aquests darrers quatre anys hem aconseguit revertir. L’augment de socis no és espectacular, però va creixent. L’afirmació de “ja podeu deixar les camisetes a ca vostra que hem arribat”, a parer nostre va ser un error. De fet, haurien d’haver dit: “Duis-les al Parlament, que ara ja som aquí”. Aquell missatge de desactivació s’ha anat treballant hàbilment des de les administracions. I precisament el que cal és una societat civil forta, activa, animada i dinàmica. I a la presidenta també li ho hem dit qualque vegada. Hem vist una desídia absoluta en termes de llengua catalana. Hi ha departaments que fan el que poden. La Direcció General de Política Lingüística fa el que pot, però no deixa de ser un departament més sense percepció de transversalitat i no donen a l’abast a normalitzar el que la resta de departaments desnormalitzen. Ho vàrem advertir a la presidenta Armengol, que oblida que va arribar al Consolat de mar surfejant damunt una onada de camisetes verdes.

Sense qüestionar res del que acabau de dir… també és difícil mobilitzar quan hi ha governs progressistes…
És així i també s’hi ha afegit això de la pandèmia, que ens ha perjudicat. Seria injust no reconeixer que va produir una aturada automàtica, però no hem avançat. I és ver que ens costa reivindicar quan hi ha segons quins governs i que la societat queda una mica anestesiada. Una anestèsia que no és gratuïta, percepció que com que no estam en lluita. Disculpau que parli en termes bèl·lics, però la sensació és que no es mobilitzen les tropes perquè no hi ha aquella sensació de perill. Hem pogut percebre que hi ha hagut un intent d’asfíxia,

En termes econòmics?
En termes econòmics també, però també en termes polítics. No s’han recuperat tots els espais de representació que tenia l’OCB. Se’ns va treure de tots els llocs de representació que teníem. Tot aquell espai, tampoc s’ha recuperat.

Com ha de ser l’Obra a partir d’ara?
No sé què ha de fer l’obra. Si ho volgués decidir jo, m’hauria de tornar a presentar. Però qui marqui la línia d’actuació serà la nova directiva.

Com estan la Federació Llull i les relacions amb Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià?
L’Obra té dues grans bastides que la sostenen, d’una banda la xarxa territorial i de l’altra la xarxa sectorial. Aquí hem intentat ajudar en tot el que hem pogut. S’ha reactivat Joves de Mallorca per la Llengua, i que Ca n’Alcover estigui obert també hi ajuda. També hem consolidat llaços amb l’Institut d’Estudis Eivissencs, l’Obra Cultural de Formentera i l’Institut Menorquí d’Estudis. Pel que fa a Òmnium, la situació al Principat complica les coses, perquè ells han hagut d’estar en altres lluites i preocupacions. Però ens hem coordinat com a Federació Llull per dir-hi la nostra en la nova Llei audiovisual.

Heu fet tot el que volíeu fer?
No. Han quedat moltes coses. M’hauria agradat deixar una Obra més forta del que deixam. Vàrem començar molt malament, i després vengué la pandèmia. Tot en gros, hem fet un any de feina dels quatre que ens havíem proposat. Han estat quatre anys ben estranys.

I per què ho deixau?
Perquè estic cansat. L’Obra requereix una dedicació important i professionalment som advocat. L’OCB m’ha duit un desgast professional important. I tenc un fill petit que té quatre anys i mig. Rodes de premsa, viatges, desplaçaments, són massa compromisos. Ara bé, ho tornaria a fer. Presidir l’obra és un honor i un orgull.

Back To Top
Search