L’origen dels aliments quan no es coneix sol dur sorpreses. Sabíeu que la pastanaga era blanca originalment i venia de la zona de l’actual Afganistan? També es veu que era de textura llenyosa i difícilment comestible, per la qual cosa era utilitzada en els monestirs com a producte farmacèutic a l’Edat Mitjana, No va ser fins al renaixement que començà a criar-se amb els components que la fan del color que coneixem actualment, però fins el segle XIX no es va fer prou tendre com per poder-se consumir. Quines coses!
I d’una arrel a tres arbres. Els pistatxos són el fruit de l’arbre de l’alfóndigo, i com la pastanaga ve d’Àsia. Ja era ben conegut pels egipcis però no va ser fins el segle I que es va estendre per la Mediterrània. El trob un ingredient molt versàtil perquè tant va bé en plats salats com en plats dolços. Es pot consumir de moltes maneres com a picada (fregit, torrat amb sal…) però cruus són la manera més sana de fer-ho, diuen els que se n’entenen d’aquestes coses.
El segon arbre és el cocoter. En aquest sembla que els experts no es posen d’acord en si ve de Papúa Nova Guinea o si ve d’Amèrica, però sí que ja es coneix el seu fruit des del 1.500 ANE. Una de les curiositats dels cocos és que n’hi ha més de 1.300 variants! Quasi res! I com amb els pistatxos tant serveixen per a plats salats com per a dolços.
El darrer de tots, però el més familiar per a nosaltres és l’ametler. I què n’hem de dir, si en un moment o altre de la nostra vida l’hem anat a espolsar o hem trencat el seu fruit sobre un pilonet per treure la closca a les ametles. Aquests quatre són els principals ingredients d’aquesta recepta.
Ingredients
• 500 g de pastanaga
• 80 g de coco ratllat
• 20 g de farina d’ametlla
• la pell d’una llimona ratllada i un raig de suc de llimona
• 120 g de sucre
• 1 cullereta de postres de canyella
• 1 cullereta de postres d’essència de vainilla
• pistatxos trossejats (s’han de notar els trossets, ni massa grossos ni massa petits)
Passa a passa
1. Bullirem la pastanaga trossejada fins que estigui ben tova. Li traurem tota l’aigua i la reduirem a puré amb una batedora.
2. Posarem el puré de pastanaga en una paella, amb el sucre i la vainilla, a foc mitjà uns 20 minuts. La pastanaga ha de perdre aigua i el sucre s’ha d’integrar perfectament. Veurem que la pasta es desferra de la superfície de la pella i té un aspecte compacte. Alerta que el sucre no s’enganxi!
3. Un cop fora del foc, afegim la resta d’ingredients (excepte els pistatxos), els mesclam bé amb l’ajuda d’una cullera o espàtula i ho deixam reposar i refredar del tot bé mitja horeta tapat a pell amb un paper de film.
4. Formam les bolletes d’una mida que estigui bé per menjar-se-les d’una bocinada i les arrebossam amb els pistatxos trossejats.
