La Seguretat Alimentària: una tasca indispensable per a la Salut Pública

Fa uns dies, vaig llegir una notícia sobre la paralització de quatre tones i mitja de peix a Sevilla per la Guàrdia Civil. Això, posa manifest la importància de la seguretat alimentària. Aquesta operació, liderada pel Seprona, ha revelat pràctiques il·legals en una empresa d’Alcalá de Guadaíra, on els operaris reetiquetaven les dates de consum preferent dels productes pesquers congelats.

La seguretat alimentària no és només una qüestió de qualitat, sinó també de salut pública. El consum de productes caducats o no aptes pot tenir conseqüències greus per a la salut dels consumidors. Ja que, segons el Reglament (UE) 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d’octubre de 2011 que regula la informació alimentària facilitada al consumidor, el concepte data de caducitat és aquella data fins a la qual els aliments es poden consumir de forma segura, després ja no es pot consumir. Per això, és crucial garantir que els aliments siguin segurs des del moment de la seva producció fins al seu consum.

Tot i que l’operador és responsable de decidir la data de caducitat o la de consum preferent dels aliments, la EFSA (l’autoritat europea de seguretat alimentària) proposa un arbre de decisions basat en el risc de forma que els aliments on no s’eliminen els patògens o pot existir la possibilitat de recontaminació després d’un tractament, com seria el cas del peix i marisc, s’ha d’indicar la data de caducitat.

A més procés de garantir la seguretat alimentària és complex i implica diverses etapes. En primer lloc, les empreses alimentàries han de complir amb estrictes normatives i controls de qualitat durant la producció, emmagatzematge i distribució dels aliments.

En aquest cas, la pràctica il·legal d’alterar les dates de consum preferent va en contra d’aquestes normatives.

A més, les autoritats competents, com el Seprona i els serveis de salut pública, juguen un paper fonamental en la detecció i prevenció de pràctiques fraudulentes. Mitjançant inspeccions regulars i investigacions, es busquen irregularitats com aquesta per protegir els consumidors.

La traçabilitat dels aliments també és clau. Aquest sistema permet seguir el recorregut dels aliments des de la seva producció fins al seu consum final. Això facilita la identificació i retirada del mercat d’aliments no segurs, com els que han estat reetiquetats amb dates de caducitat falses.

Quan es detecten productes no aptes per al consum, s’ha de prendre mesures immediates perquè s’està posant en risc la salut. En aquest cas, la intervenció dels veterinaris de salut pública va determinar que els aliments eren no aptes i es van precintar a l’espera de la seva destrucció.

En conclusió, la seguretat alimentària és un aspecte molt important per a la salut pública. Les pràctiques il·legals com el reetiquetat de dates de consum preferent posen en perill la salut dels consumidors i afecten la confiança en el sistema alimentari. És responsabilitat de tots, empreses i autoritats, treballar conjuntament per garantir que els aliments que arriben als nostres plats siguin segurs i sans.