skip to Main Content

“La unión en la diversidad de los hombres y las tierras de España” o “Por tierra, mar y aire”

*A la foto: periodista a la Serra de Pàndols

Em permet de posar un doble títol en espanyol al meu escrit, el primer correspon més o menys de memòria a una frase que es repetia durant la dictadura franquista. Continuen fent servir pràcticament la mateixa frase, tant els socialdemòcrates com els ultraconservadors colonials. Molts de compatriotes nostres comparteixen aquest postulat.
El segon títol és tret d’un programa de la meva joventut destinat a atreure el jovent a les forces armades espanyoles, mostrant la immensa bellesa de servir a les ordres de militars que en la seva majoria havien participat en la guerra d’Espanya en el costat dels colpistes.
Els dos títols permeten descriure la nova i sempre eterna embranzida del colonialisme per justificar la nostra situació d’espoli i genocidi cultural. N’és una excel·lent mostra el camp de les comunicacions audiovisuals, especialment la ràdio i la televisió. Ja sé que actualment podem escoltar per internet qualsevol emissora de l’Uzbekistan, per exemple Classic FM, molt recomanable. Però feu l’esforç d’imaginar la ràdio d’un cotxe sense connexió a internet, o un receptor de ràdio convencional des de ca vostra.
Si volem escoltar emissores continentals de titularitat pública que emeten en català ens en durem un perboc. Només podem escoltar Catalunya Ràdio 93.3 FM, 96.4 FM segons la zona on ens trobem, i Catalunya Música 94.5 FM, sovint amb interferències. Del País Valencià, cap ni una. El 13 desembre 1976 va començar a emetre des de Barcelona Ràdio 4, pertanyent a la xarxa emissores de RTVE, que com bé sabeu pagam amb els nostres imposts. Record beníssim haver sentit, a Barcelona, l’entrada dels sandinistes a Managua, gairebé en directe a través de Ràdio 4. També hi vaig sentir per primer cop, el Quaquín, que em va produir un impacte perdurable. Aquí, a Mallorca, podem escoltar a la perfecció Radio1, Radio 3, Radio 5 en espanyol, però no Ràdio 4, també pagada amb els nostres imposts. Qualcú dels afiliats o dirigents mallorquins del PP-PSOE-Podemos coneix el motiu per no poder escoltar aquesta emissora però sí totes les altres?
Tampoc no podem escoltar Catalunya Informació ni Icat FM. Això sí, Radio María ens apareix per mitja dotzena de freqüències del dial, quan no és el rosari en segovià, es tracten de cançons aborronadores en peruà.
Anem al panorama televisiu, fixant-nos tan sols en les emissores de titularitat pública. Aquí podem ben dir que en cada bugada hem perdut un llençol. A la darreria del 1964 jo podia veure teatre en català, emès des de l’antic hotel Miramar a Montjuïc, que havia estat construït com un restaurant per a l’Exposició Universal del 1929. Amb els anys el centre de Miramar constituí la porta a Europa de l’Estat franquista, a través d’ell s’emetien els pocs programes que arribaven d’allà deçà els Pirineus, com és ara Eurovisió. L’any 1978 la programació mensual havia arribat a 60 hores. Alguns dels programes eren d’un gran interès, Informatiu Miramar, Terra d’Escudella, Giravolt, Mare Nostrum. Naturalment, tots aquests programes es veien a les Illes, ara cap ni un dels que es produeixen als centres de RTVE al Principat es pot veure aquí. Els que emet en català, clar, perquè Saber y ganar sí que es pot veure aquí i arreu de l’Estat espanyol. L’enemic és la llengua catalana, aquella que Joan Carles l’usurpador digué que no havia estat mai imposada, bé, pobre home, és de suposar que ell només feia de putxinel·li.
A Mallorca també ens tenen vetats els programes de la televisió pública del País Valencià, així com molts de canals de la CCRT. Aquest panorama contrasta brutalment amb el que passa a la resta de la UE, on les emissions audiovisuals en la mateixa llengua tenen distribució lliure i pagada pels Estats respectius amb la instal·lació de repetidors adients. També mostra com altre cop l’Estat espanyol es passa per l’entrecuix la majoria de tractats internacionals que signa.

Back To Top
Search