Són dos humanistes. Són dos homenots. Relativistes i apassionats. Contundents i temperamentals. Sensibles i absoluts. Reflexius i abrandats. Assenyats i coratjuts. Arrauxats i divertits. Són, ells dos, protagonistes tangencials de la polèmica de la setmana passada entorn de la programació i cancel·lació de la conferència de la controvertida historiadora Laura Miró, que ha desembocat finalment en la dimissió en bloc de la junta directiva de l’Obra Cultural Balear de Manacor.
Els qui no han dimitit de ser qui són són ells dos. Manel Santana i Montserrat Alcaraz, després d’un escrit del campaner publicat al Diario de Mallorca situant Santana en el focus de la polèmica. A la fi, després d’un dia de nirvis i d’una conversa amistosa, que és com s’entenen les persones, tot es va reconduir pel camí de les coses raonables i els dos amics, tots dos col·laboradors d’aquesta casa, es reconciliaren.
Conten els qui ho varen veure, que Santana i Alcaraz es trobaren en un conegut restaurant de Petra, on es fongueren en el que se sol dir una fraternal abraçada, posant carn i color a una aturada que no va ser un estop, sinó un punt i seguit per continuar remant a la recerca de la veritat de les paraules i la certesa de les mirades.
