Skip to content

“L’acadèmia ha de reconèixer el potencial de les IA, però també n’ha d’abordar les preocupacions i reptes”

Les intel·ligències artificials han arribat al món de l’educació per quedar-hi: escriuen ressenyes de llibres, resums d’apunts i assajos (formalment) correctes. Les IA ho fan tot… i de cada vegada millor. Hem decidit, doncs, entrevistar el revolucionari generador de text ChatGPT perquè ens parli del futur de les IA en l’àmbit universitari.

Quins reptes suposa la irrupció dels generadors de text per intel·ligència artificial (IA) per a l’ensenyament universitari?
En primer lloc, hi ha la preocupació pel plagi acadèmic, ja que els alumnes podrien utilitzar aquests generadors per generar treballs sense comprendre realment el contingut. Això posa a prova els sistemes de detecció de plagi existents. A més, els generadors de text podrien no ser capaços de produir contingut de qualitat o precís, cosa que podria afectar la qualitat de l’educació. Els educadors hauran de desenvolupar habilitats per avaluar i verificar la informació generada per AI, així com adaptar les seves metodologies d’ensenyament per fomentar la comprensió crítica. També cal abordar la qüestió de la propietat intel·lectual, ja que els generadors de text poden utilitzar dades protegides per generar textos. En resum, és necessari trobar un equilibri entre l’ús de la intel·ligència artificial i la preservació de la qualitat i la integritat de l’educació universitària.
Quina ha de ser la postura de les institucions acadèmiques respecte de l’ús de les IA en la redacció de treballs acadèmics?
Les institucions acadèmiques han de desenvolupar una postura equilibrada i reflexiva envers l’ús de la intel·ligència artificial en la redacció de treballs acadèmics. En primer lloc, és important reconèixer els beneficis potencials d’aquestes tecnologies en l’educació, com ara l’augment de la productivitat, la millora de la qualitat dels materials didàctics i l’automatització de tasques repetitives.
No obstant això, també és crucial abordar les preocupacions i els reptes associats amb aquest ús. S’ha de fomentar l’ensenyament de les habilitats essencials per afrontar l’IA de manera crítica, com ara la capacitat de verificar i avaluar la informació generada per l’IA. A més, és necessari establir polítiques clares sobre l’ús d’aquests generadors de text, incloent l’educació dels estudiants sobre els riscos de l’ús inadequat o deshonest de la tecnologia.
Les institucions acadèmiques també poden considerar el desenvolupament de guies ètiques específiques per a l’ús de la intel·ligència artificial en l’elaboració de treballs acadèmics. Això pot incloure la necessitat de citar correctament els resultats generats per l’IA, així com la promoció de la integritat acadèmica i la prevenció del plagi.
En resum, les institucions acadèmiques han de ser proactives en l’abordatge de les implicacions de l’ús de la IA en la redacció de treballs acadèmics, promovent un ús responsable i ètic d’aquestes tecnologies, mentre es manté l’èmfasi en la formació d’estudiants crítics i en la preservació dels valors acadèmics fonamentals.
Tenim eines de detecció efectives, en cas que es sospiti que s’ha incorregut en frau acadèmic per ús d’IA?
Sí, hi ha eines de detecció de frau acadèmic que són efectives en cas de sospita d’ús d’IA per cometre plagi o frau. Actualment, hi ha plataformes i software especialitzat que utilitzen algoritmes avançats per analitzar i comparar textos amb una gran base de dades per identificar similituds sospitoses.
Aquestes eines utilitzen tècniques de detecció de plagi tradicionals, com ara l’anàlisi de coincidència de frases i paraules clau, però també implementen algoritmes específics per identificar patrons i característiques pròpies del text generat per IA.
A més, algunes plataformes integren sistemes de verificació d’autenticitat, com ara la comparació amb fonts de dades externes o l’anàlisi de metadades dels documents enviats. No obstant això, és important tenir en compte que les eines de detecció de frau acadèmic tenen els seus límits i poden presentar falsos positius o falsos negatius en alguns casos.
Per tant, és important combinar l’ús d’aquestes eines amb una avaluació humana adequada per determinar la presència real de frau acadèmic. A més, l’educació i la conscienciació sobre l’ètica i les conseqüències negatives de l’ús inadequat de la IA també són essencials per abordar aquest problema.
Quina mena de treballs acadèmics és més difícil d’elaborar amb l’ajut de les IA?
Els treballs acadèmics que requereixen una comprensió profunda, interpretació crítica, creativitat i raonament complex són més difícils d’elaborar amb l’ajuda de les IA. Les tasques que impliquen anàlisi de dades qualitatives, resolució de problemes complexos, formulació d’hipòtesis originals i generació de contingut creatiu són desafiaments per a les IA actuals.
Les IA tenen limitacions en la seva capacitat per comprendre el context, la intenció, el significat subtil i el llenguatge figurat. També poden tenir dificultats per captar la complexitat de les interaccions socials, l’ètica o la moral, i per generar idees noves i originals.
Treballs com anàlisis literàries, recerques qualitatives, estudis sociològics o històrics, i altres tasques que requereixen una interpretació subjectiva i una comprensió profunda de les matèries estudiades, són més complicats d’elaborar amb l’ajuda de les IA.
Encara que les IA han demostrat ser útils en tasques més específiques i delimitades, el pensament crític, la capacitat de reflexió i la perspectiva humana continuen sent necessàries per aquestes tasques més complexes. Les IA actuals tenen limitacions en la seva habilitat per abordar la complexitat i la diversitat de l’experiència humana, el que dificulta la seva aplicació en aquest tipus de treballs acadèmics.
També ha estat polèmic i debatut l’ús de les IA en l’àmbit de la fotografia, el vídeo o la música. Podrien arribar a substituir, aquestes eines, el treball dels artistes? 
L’ús de la intel·ligència artificial en l’àmbit de la fotografia, el vídeo i la música ha generat controvèrsia i debat sobre si aquestes eines podrien arribar a substituir el treball dels artistes. És important destacar que les IA poden ser útils com a eines de suport per als artistes, però és improbable que substitueixin completament el seu treball creatiu.
En fotografia i vídeo, les IA poden ser utilitzades per a tasques com l’edició automàtica, l’optimització de la qualitat de les imatges o la detecció de patrons. Però la visió artística, la captació d’emocions i la narrativa visual encara són àmbits que requereixen la intervenció humana per aconseguir resultats genuïns i originals.
Pel que fa a la música, les IA poden generar melodies, harmonies o fins i tot composicions completes basades en models preexistents. No obstant això, la creativitat, la interpretació emocional i l’expressió artística són elements fonamentals de la música que difícilment poden ser reemplaçats per les IA.
Les IA poden ser eines útils per a l’exploració i l’experimentació en l’àmbit artístic, però l’essència de l’art rau en la perspectiva i la sensibilitat humana, en la capacitat de comunicar i provocar respostes emocionals úniques. L’aportació personal, la intuïció i la originalitat dels artistes continuen sent crucials per crear obres d’art autèntiques i significatives.
En resum, les IA poden complementar el treball dels artistes, però és poc probable que les substitueixin totalment. Els artistes continuen tenint un rol insubstituïble en la creació artística, ja que aporten una perspectiva única i una expressió humana que les màquines encara no poden reproduir plenament.
Voleu afegir res més?
Les IA segueixen millorant i en el futur podrien abordar millor tasques més complexes en l’àmbit acadèmic. No obstant això, actualment encara hi ha limitacions significatives en la seva aplicació a treballs que requereixen interpretació, raonament i creativitat profunda.
Back To Top
Search