Skip to content

“L’amor seria el súmmum, la solució a tots els problemes”

Maria Magdalena Gelabert i Miró (Manacor, 1964) té nou poemari, El canvi. Una reflexió filosòfica en vers sobre la necessitat d’estimar més i reflexionar sobre el miracle que és la vida. Parlam amb ella d’aquest.

Fa relativament poc temps que vares presentar el teu darrer llibre, ‘El canvi’. Què ens en pots explicar?
És com una passa més dins la meva part de creació poètica. Vaig començar l’any 2012 amb Dona Sapiens. Després varen venir Essència de Mare, A ciutat i Quaranta cobles a la saviesa. I el darrer, El canvi, que l’ha publicat Món de Llibres. Aquest, és una passa més de Quaranta cobles a la saviesa que recollia la història de la filosofia donant protagonisme a filòsofs i filòsofes que han aportat preguntes i assaig de respostes importants. Aquest poemari va una passa més enllà i és una reflexió més interior sobre quines són les pors que ens enrevolten i quin és el camí que hem de fer per alliberar-nos dels recels, inseguretats o fer-nos creure que la realitat és simple. Quan feim una mirada més profunda, les pors es dilueixen. I el camí per donar-li la volta és, simplement, l’amor. No el de parella, sinó que el d’una mirada oberta, àmplia i de les emocions cap a allò que vivim i feim. L’amor seria el súmmum, la solució a tots els conflictes.

Fa una mirada introspectiva?
Sí. Entrar dins nosaltres mateixos, on hi ha la solució als conflictes. Cercam solucions a l’exterior i li donam la culpa del que no ens agrada. Propòs entrar dins nosaltres mateixos per gaudir d’una reflexió sobre qui som i com ho feim. La poesia és un bon camí per conduir-nos a gaudir de la vida.

La vida és una espècie de catarsi?
És això. De fet, diuen que la por no és res quan la veuen de prop. Estam enrevoltats de dubtes, pors i inseguretats. Acostar-nos-hi és l’únic camí possible perquè tot s’il·lumini i agafi un altre color. El canvi vendria a ser el procés d’aconseguir el miracle tan senzill que és observar de manera més neutra la realitat.

Com és aquest camí?
Prendre consciència i constatar les evidències. La persona humana és molt complexa i si ens aturam 10 segons a reflexionar sobre la nostra part física, veim que la nostra vida és un miracle: el cor batega i respiram constantment i nosaltres passam dies sense pensar que respiram. També ho és la nostra vida més espiritual. S’ha de constatar l’evidència del miracle de la vida.

Per què consideram que l’amor és la solució?
Aquest llibre ve a ser una cantata d’amor cap a la vida. Aquest amor és un amor suprem i íntim, però universal. És aquesta llum. Si som indiferents i no estimam, no observam els detalls. L’amor entès com el camí i l’objectiu.

Consideres que la gent hauria de viure amb més amor?
Sí. Aquesta societat és molt apressada i no som conscients del que feim. Hem omplit el temps amb preocupacions i ha llevat temps a prendre consciència, a respirar, i així es perd el vincle que cream amb les coses. No pots estimar una cosa que no coneixes. He, de dedicar més temps a l’amor, a nosaltres. Si no t’estimes a tu mateixa, no t’estimarà ningú perquè no crearàs la freqüència vibratòria que permeti que la gent t’estimi. L’amor crea amor, però passam de llarg per coses més superficials.

Back To Top
Search