El sector turístic és un dels que més residus genera….
Les Balears són la comunitat que més residus genera per habitant i una part prové de la població flotant. El 2018 es generaven 763 quilos de residus per habitant i any quant a població empadronada, però si parlem de població de fet, que és la que en aquell moment està dins les Illes, es redueix a 573. A més, si comparem l’època de menys generació mensual i la de més, que és l’estiu, veiem que a Mallorca l’increment és d’un 35%, a Menorca del 154% i a Eivissa i Formentera del 161%. Es veu clarament com augmenta a l’època turística. Una altra dada és que el percentatge en recollida selectiva disminueix especialment a Mallorca, Eivissa i Formentera en època turística. Cal afegir que si augmenta el PIB, també augmenta la generació de residus: el creixement econòmic està directament relacionat amb l’increment de residus.
Què és el que més preocupa?
El 85% dels residus acaben a un abocador o una incineradora, amb tots els impactes que ja han generat al llarg del seu cicle de vida. A part, alguns residus acaben abandonats al medi, especialment durant l’època turística i tenen múltiples impactes quan arriben al mar o interaccionen amb la resta d’ecosistemes. També hi ha tots els impactes afegits al transport i fabricació dels productes i serveis vinculats a l’activitat turística. Si ens focalitzem en els residus, hi ha la part visible que queda abandonada en el medi i els impactes que en deriven com el take away amb els envasos d’un sol ús en aquestes èpoques. Però podríem parlar d’altres col·lapses que genera el sector, com el tractament de les aigües residuals, les emissions que agreugen el canvi climàtic, el consum d’aigua i energia o el consum de territori, conseqüències d’un model que esprem els recursos naturals per sobre dels seus límits.
Com es podria millorar?
Ser unes illes que depenen del que ve de fora, fa que sigui més tangible i urgent plantejar estratègies de sostenibilitat i autoabastiment. Transformar el model en un model local i basat en els circuits curts, escurçant la cadena entre la producció i el consum, amb reutilització d’envasos i minimització de residus. O sistemes com els de retorn d’envasos, que ja existeixen a Alemanya i països d’Europa, poden millorar la recollida selectiva i obren la porta a circuits d’envasos reutilitzables.
El decret Llei de Turisme impulsa la circularitat. En què consisteix?
Crec que pot ser un paraigua molt ampli per treballar des de sectors distants per reduir els impactes, recol·locar la producció i el consum, allargar la vida dels productes i ressituar els residus com a recursos dins sistemes cíclics. Des del meu punt de vista, el concepte de circularitat es pot pervertir fàcilment segons qui i perquè l’utilitzi. L’economia circular no hauria de ser una eina més al servei del sistema capitalista per poder-se pintar de verd i mantenir lògiques com la d’usar i llençar o l’obsolescència programada. Hauria de permetre reconstruir un sistema socioeconòmic en harmonia amb els sistemes i ritmes naturals.
Com la podem fer real?
Cada vegada hi ha més empreses que aposten per la circularitat, per exemple convertint els residus orgànics en compost per fertilitzar terrenys agrícoles que els abasteixen d’aliments locals i ecològics. També n’hi ha que cerquen la prevenció de residus i la reducció d’envasos com a estratègia de màrqueting i per optimitzar l’ús de recursos i millorar l’impacte. El sector turístic pot realimentar el sector agroecològic, donar suport als productes locals, reduir el malbaratament, consumir productes a granel i en els envasos reutilitzables i pot reforçar el turisme local i de proximitat.
