skip to Main Content

L’efímer somni de la duana de Porto Cristo (I)

*(I) La duana de Manacor cap al 1900, poc abans de la seva supressió

El calaix del temps. Albert Carvajal

Cala Manacor no s’ha distingit mai, històricament parlant, pel seu tràfic comercial. Però d’ençà de la dècada dels anys de 1880 l’augment de la indústria vinícola i el seu conseqüent comerç, afavorit per les dificultats dels transports terrestres, la fallida de la producció francesa i les condicions d’abric natural del port, provocaren que un grup de viticultors captessin aviat les possibilitats que oferia la cala. El seu objectiu era aconseguir que els vins locals arribassin directament als punts de venda evitant les despeses del ferrocarril i sense haver de dependre de Palma. Cal tenir present que aquells varen ser uns anys de grans avenços tecnològics que repercutiren directament en els transports. La navegació de vapor facilità el trànsit marítim i permeté l’aparició de les primeres línies regulars o correus de mercaderies i passatgers que uniren els principals ports illencs amb els peninsulars, els francesos i els de les costes nord-africanes. En el cas de Cala Manacor, i malgrat el seu calat reduït, es pogué establir cert tràfic mercantil, de cabotatge o exterior, amb propulsió de vela o de vapor que avui resultaria complicat o impossible de dur a terme amb els vaixells moderns.
Sovint s’ha dit que cap al 1854, en ple creixement del cultiu de la vinya, ja s’estudià la viabilitat d’instaurar una duana. L’increment exponencial del comerç de vi, principalment cap a l’estranger, feia necessari un servei que fos àgil i ràpid, aspectes que no es donaven depenent de Porto Colom o de Ciutat. I Manacor (enteneu aquí els propietaris que controlaven la producció i, per extensió, la gent humil que en depenia) no s’ho podia permetre. Si a tot això hi afegim l’augment de banyistes als mesos d’estiu i l’aparició dels primers turistes que acudien a la cala atrets per les belleses de les coves del Drach, la necessitat de comptar amb una duana pròpia es considerà quelcom imprescindible. D’aquesta manera, cap al 1883 l’Ajuntament s’adreçà a Antoni Maura perquè intercedís en l’habilitació del port manacorí. Però el polític ciutadà, segurament més preocupat en refermar la seva presència a Madrid, instà el consistori perquè gestionàs la sol·licitud davant el Ministeri d’Hisenda.
No s’han pogut esclarir mai els motius pels quals l’Ajuntament no seguí aquell consell. Podríem pensar, això no obstant, en obstacles apareguts a la capital de l’Estat; a una sobtada manca d’interès per part dels propietaris locals o, simplement, en la desídia del consistori davant el temor de no poder afrontar les nombroses despeses que li ocasionaria l’establiment de la duana: tant els sous dels funcionaris, com l’adquisició d’un edifici on allotjar-la i l’adequació del moll i del camí que comunicava la vila amb la cala. Que la petició es dirigís a un dels personatges polítics més influents a Madrid va ser quelcom habitual aquells anys. Manacor era l’exemple més destacat del caciquisme illenc i la major part del poder local requeia en propietaris afins als ideals mauristes.
El cert és que l’assumpte no es reprengué fins al 1887. Els vinaters tornaren a fer front comú i exigiren amb fermesa a l’Ajuntament que prosseguís les passes per obtenir l’anhelada duana. I així ho va fer, contactant directament amb el Ministeri d’Hisenda. Batlia, presidida el 1888 per Joan Riera Servera, actuava com a simple titella i sol·licità oficialment al ministeri que el port pogués emprar-se per a l’exportació de vins, grans i altres fruits del país cap a Espanya o altres indrets de la Mediterrània, principalment les ciutats franceses de Cette i Marsella. I, a la vegada, per importar botam buit de qualsevol mena. L’autoritat local, ara sí, s’oferia a pagar les despeses que n’ocasionaria la instal·lació així com els sous dels funcionaris que hi treballarien. A la instància enviada es feia constar que aleshores arribaven dos vapors setmanals al port, insuficients per donar sortida a la producció de vi.

Back To Top
Search