Damià Bauzà, Pastureta (Manacor, 1951) fa de Sant Antoni des de l’any 1994. Abans, el 1991 i el 1992 havia estat també dimoni gros en substitució de l’històric i tan recordat per tanta de gent Jaume Melis.
Com és que l’any 1993 no vàreu fer de dimoni gros i encara no agafàreu els hàbits de Sant Antoni?
Record que l’any 1991, l’amo en Jaume Melis a un ball a la plaça del Mercat es va posar la cara de dimoni gros, però vestit de paisà, i després me la va donar a mi. L’any 1993, don Mateu va voler que sortissin tots els vells, i ballaren l’amo en Jaume Melis, el seu germà Joan, en Toni Banyoto i l’amo en Pep Riera, que feia de Sant Antoni. Record que aquell any havien posat les barreres al claustre i un dels dimonis petits s’hi va enfilar.
Com va ser la convidada per entrar a la colla de dimonis?
M’ho va dir l’amo en Toni Aleix, el baciner. Però la manera de convidar-nos, tant a mi com al meu fill, llavors que Sant Antoni anava més per en terra, va ser “heu de venir”, perquè ens havia de menester tant que no es podia arriscar a demanar-nos si hi volíem ser o no.
Haguéreu d’aprendre res per fer de Sant Antoni?
Jo havia vist el que feia Sant Antoni, i vaig fer el mateix. Eren molt pocs, els que ens venien darrere, en aquell temps.
I el llibre que duis a les mans…
Això és un llibre vell que han trobat d’allà on sigui. En duia un que ja es llevaven les fulles, i en cercaren un altre de per l’església o de no sé on. No és gaire important, perquè tanmateix Sant Antoni no sabia llegir ni escriure.
A cada ball, quan acaba, feis el senyal de la creu.
Cada vegada que acaba el ball feim el senyal de la creu per espantar tots els mals. Quan representa que com a Sant Antoni som superior als dimonis, aquí no feim creu. Això passa, per exemple, al primer ball de les beneïdes.
Quants d’anys teniu ara? Era massa feixuga la volta per a vós, ja?
En tornar-ne fer, dia 15 d’aquest més, en faig 73. Les cames tornen velles, però el camí no l’he trob at mai feixuc. Però ara he trobat que ens convenia aturar-nos abans que haver-nos d’aturar un dia pel camí.
Així i tot, encara sortireu un poc, enguany.
Sí, només sortiré el dia de Sant Antoni dematí.
Heu donat instruccions a Bernat Aguiló, que us agafa el relleu com a Sant Antoni?
Enguany no. Quan li vaig dir quatre coses va ser l’any 2021, que no ballàrem. Li vaig explicar un poc el que feia.
Quin sentiment us en duis, d’haver estat Sant Antoni durant tots aquests anys?
Al principi era un poc trist, perquè no ens venien darrere. Però al cap de pocs anys, amb el rossegall de la gent és molt agradable, i molt familiar, perquè topes gent que feia un any que no la veies.
