Antoni Tous Llaneras, Gafarró (Artà, 1940) és un pou d’on per treure’n tota la saviesa perdríeu la força dels braços abans d’arribar a buidar-lo. De fora vila, ho sap tot.
Un dels divertiments d’abans era desfressar-se de bubota per espantar qualcú que el vespre anava tot sol per un camí…
Vautadell!, vaig anar a Artà per aprendre a senyar-me, “nom del pare i del fill!”. Venia a Son Fortè a peu. Quan tornava, justsuaixí, un conco, sigui en el cel, em va sortir pel camí vestit de bubota. No he estat mai massa poruc. Isto! De l’enrabiada que vaig agafar li vaig donar una puta tupada de ca. Li vaig arriar un raig de llosques. A ca nostra em varen dir “trobes que està bé pegar al conco?, això no és fedor! on s’ha vist mai!”, i llavors em donaren la tupada de ca a jo. A aquests que feien de bubota els deien “els desflassats”…n’hi havia que anaven a donar broma (1), trencaven les bombetes de les cases i l’amo sortia tot flamenc (2) i els encalçava… A Artà només hi havia dos “monicipals”, i bastaven bé! Vadéu si t’aglapien! Et podies posar bé amb déu, rebies! Eren estiregassats de nervi (3), amb un esplet d’hòsties et fugia la beneitura, t’estigaven (4) fort et dic! Vadéu sagrat! Si t’agafaven per una orella et creixien les orelles i pareixies un ase (riu)…
Venien animals salvatges a atacar el vostre aviram o el vostre bestiar?
Feia llarg! Tenia molts de contraris, hi havia un bon berenar. Les genetes tornaven boietes per fer sang als coloms, no les se menjaven, xuclaven la sang, talment com els polítics que xuclen la sang dels dèbils. Cada anys feien net de coloms, jo parava “billestres” (ballestes) amb unes mordales grosses (5)… els moixos salvatges eren polissons, la sabien llarga aquests, no feien repàs, els putes ja neixien amb la lliçó apresa… Els “voltons” (voltors) varen fer net d’un raig de cabrits, duien fam enrere per culpa del govern i s’afuaven als cabrits. Quan vaig tenir els collons plens els vaig enviar a la glòria, amb dos cartutxos se va haver acabat la processó i se n’anaren al cel. Varen venir els del govern i em varen renyar, varen dir “tenen dret a menjar”, jo vaig respondre “i jo també que tenc dret a menjar”… Em compareixien cans a fer sang (6). Els vaig cridar, els vaig passar un nuu corredor pel coll… els corbs també pegaven als menets tendres, posàvem un bri de llata (7) als menets i els corbs es feien por. Abantes venien corbs forasters, els corbs mallorquins eren més grossos que els forasters…
Per Tots Sants era tradició de les possessions obsequiar amb bunyols els collidors d’oliva. Recordau aquesta tradició, vós?
Si putes sí. Vatua el món! Als cinc anys ja vaig anar a collir oliva als Olors (Artà). Per Tots Sants ens donaven bunyols o llepolies. Vaig perdre les ungles de collir oliva. Si no duies el paner ben ple t’amollaven un sorelló o un clotellada i pegaves amb els morros per en terra, llavors no tenien miraments! L’amo en Joan comandava el tall (8), era bon xicot, però. Quan tenien el sac ple venia el somader i traginava les olives a la tafona amb les someres… en els Olors, els nins i les nines estaven mesclats. Les dones, quan tornaven més grandetes les desseparaven i les posaven amb el tall de les dones. Les dones es posaven un didals de canya pels dits per no encetar-se els dits…
Què és “l’arbre mestre”?
Un nigulot que duia aigua a voler. Vadéu si sortia l’arbre mestre! Vius! De vegades feia colló… quan havia de venir mal temps, els mulats i els bous cercaven els capdamunts, massa ell ho coneixien que faria mal temps! A n’Andreu d’Aubarca li va passar una putada grossa. La guarda es va atenassar (9) dins un xaragall, va venir una torrentada i bona nit guarda!… vaig estar a la Duaia (Artà), quan veien Maó bé, era senya que vendria mal temps… llavors plovia més i rajava més aigua de les fonts…
Què és “un animal sencer”?
Un animal que no l’han sanat.
Per què aplicaven sal i sípia als ulls de les ovelles?
Això era per les ovelles que tenien els ulls fotuts. Els sortia un tel en els ulls. Picaven una sípia ben picada, que tornàs miques, llavors ho mesclaven amb sal i ho posaven per l’ull de l’ovella, perquè li fugis aquell tel… si una ovella o un be es feia una ferida, jo li posava reïna embenada amb un esparadrap, la reïna és beneïda. Si tenien una cama barrinada, els posàvem escorça de pi embenada… una comparança: vaig tenir cavalls de carreres, bullia ortigues i els donava fregues pels tendons…
Què és una “ovella afollada de braguer”?
Una ovella que té el braguer infectat, generalment perquè un calàpot li ha xuclat el braguer, el braguer s’inflava i de vegades tornaven minves (10). A aquests ovelles xuclades de calàpot els untava d’oli pel braguer…
Què és una “ovella carabruta”?
Una ovella que té la cara i el cos clapat, blanca i negre.
Què es el “pèl de ca” de les ovelles?
Un defecte de la llana per mor de la magror, això era qüestió d’ovelles que patien fam…
Tenguereu ases de llavor? (11)
Sí. Abantes, per a prendre una egua fregaven un vencill (lligall) doblegat per damunt l’esquena de la bístia, per posar-la a punt. Aquell animal tot d’una enravenava, aviat trempava. Pentura aquell ase feia mig any que no havia pegat un pinyol. Si havia de prendre l’egua, abantes li mostraven una somera… vaig veure a la televisió que el govern ha posat ases per la “Bufera” (Albufera), trob que anaven molt magres…
Heu estat caçador?
De cans “ervissencs” (sic) i fura. Amb sendera (12) també hi anava. Hi anava un poc amagat dels garriguers. Em varen dur al quarter un parell de vegades. Un pic em varen entaferrar cent pessetes, això fa cinquanta anys… els conills de vegades s’encauaven, de quatre fures n’havia perdudes tres… arribarà que no hi haurá tords, enguany encara som verjo de veure un tord….
Glossari
1. Donar broma: Fer bromes.
2. Sortir tot flamenc: sortir fent flamada, molt enfadat.
3. Estiregassat de nervi: fort de musculatura.
4. Estigar: escalivar.
5. Ballesta amb mordales grosses: es refereix al parany dit “braó”.
6. Fer sang els cans: es diu, sobretot, quan un grup de cans mata bestiar de llana amb l’única intenció de matar, sense alimentar-se’n.
7. Llata: obra de pauma.
8. Tall: conjunt de treballadors.
9. Atenassar-se: situar-se damunt una tenassa.
10. Ovella minva: aquella que no té llet al braguer perquè el té pansit.
11. Ase de llavor: destinat a la reproducció.
12. Sendera: Filat o xarxa que el caçador situa a la boca de la lloriguera o cau dels conills.
