“Mares i padrines, l’empenta de l’amor!” Aquest és el lema amb què els manacorins i les manacorines s’han sumat a la celebració del 8 de març, el Dia Internacional de les Dones, que commemora la lluita de les dones per la seva participació a la societat en igualtat de condicions i pel seu desenvolupament íntegre. La data té l’origen en les lluites de principis del segle XX, de les dones nord-americanes primer, i després europees, pel dret al vot principalment. La data actual es va fijar arran d’una gran mobilització de les dones russes per manca d’aliments l’any 1917.
A Manacor la societat civil s’encarrega des de fa alguns anys de commemorar aquesta data amb un homenatge a la plaça de les Perleres. L’Associació Dones de Llevant encapçala la celebració i amb l’ajuda d’altres entitats centra el focus de la celebració del 8 de març en un aspecte concret del fet femení. Enguany també hi va tenir un paper important el Consolat del Marroc, que va reivindicar el paper de les mares i padrines immigrants en la integració de les dones en la nostra societat. Així, dones i homes de diferents generacions i de procedència diversa celebraren l’amor de mares i padrines i es comprometeren amb la igualtat de gènere. I és que la celebració de diumenge passat va omplir la plaça de les Perleres d’actuacions musicals, ball de bot i un petit refrigeri que aconseguiren esquivar el mal temps.
El Manifest fa palesa la necesessitat d’assolir l’igualtat entre homes i dones, i reivindica els drets esencials de la dona:
“Mares i padrines, l’empenta de l’amor, podria ser el titular que resumeix el missatge que volem donar avui. Per estimar-nos i per confiar en nosaltres mateixes cal una experiència prèvia imprescindible: haver-nos sentit estimades i acceptades”, diu el manifest que durant l’homenatge de diumenge passat es llegí davant el nombrós públic que es reuní a la plaça de les Perleres. “Tot aquest amor i confiança és el que ens ha permès sentir-nos éssers valorats i capaços, les generacions actuals de dones hem assolit drets i llibertats que no varen tenir les nostres padrines i que tampoc gaudiren les nostres mares”, continua el manifest.
“És vera que encara queda molt per lluitar, i que la vertadera igualtat entre persones, entre homes i dones, encara no s’ha assolit. Socialment es fan retrocessos perillosos cap al ranci patriarcat del que foren víctimes les nostres padrines i voldria aprofitar per reivindicar uns drets que totes nosaltres tenim i que malauradament moltes de les nostres mares i padrines no varen poder gaudir: el dret de decidir lliurement sobre les nostres vides; el dret de decidir amb qui les volem compartir; el dret de ser tractades amb dignitat i respecte; el dret de decidir si volem ser mares o no i en quin moment de la nostra vida ho volem ser; el dret de tenir un paper actiu a la societat; el dret de ser creatives i el d’aprendre sempre i durant tota la vida”.