Parlam amb Carles Juan, membre de la coordinadora anticapitalista, del free tour de dissabte passat i de la crisi de l’habitatge.
Dissabte passat, amb un to clarament humorístic i sarcàstic, organitzàreu un free tour pels carrers de Manacor per descobrir les millors ofertes d’infrahabitatge del municipi. En què consistí la jornada?
S’organitzà una ruta en què es feu una paròdia del que és un free tour convencional, en què es recorren els punts més turístics d’una ciutat. El que preteníem amb aquesta activitat era, en comptes de fer referència als punts turístics, emprar alguns exemples de cases per mostrar quina és la situació actual del centre de Manacor, un centre bastant deixat, amb moltes cases buides i que a més cauen a trossos. També es pretenia, durant el recorregut, fer una mica de discurs per posar de manifest les dificultats que hi ha per accedir a un habitatge, l’augment del preu del lloguer i de venda i, en general, les penúries que passa molta gent per aconseguir un habitatge, en moltes ocasions, ja ni digne.
La crisi de l’habitatge s’ha convertit en un dels problemes que ens toca afrontar amb més urgència. Segons el recompte de Caterva, només al centre de Manacor hi ha almenys 500 habitatges buits. En el manifest, parlàreu de prohibir la venda de segones residències a estrangers, la regulació efectiva del preu del lloguer, la disminució de places turístiques o més ajudes d’accés a l’habitatge, entre altres.
El problema de l’habitatge a Manacor, i generalment a la resta del país és, com ja va dir l’Observatori Social de la UIB, el major factor d’exclusió social que hi ha avui. Tenim molt clar que aquest és un dels fronts en què el capitalisme pretén extreure de cada vegada més riquesa i veim com a la major part de la població li costa accedir a l’habitatge, sigui en forma de lloguer o de propietat, i per tant ens haurem de posar més forts per un tema vital: l’habitatge constitueix un element essencial per a la reproducció de la vida humana i tenim clar que aquest és un dels camps de batalla.
La plaça Font i Roig s’està convertint en un espai en què tenen cabuda propostes socials i culturals com la d’aquest cap de setmana. A les xarxes socials fins i tot ja la definiu com a “plaça popular”.
L’ús de la plaça Font i Roig per part del moviment popular i associatiu ve a partir del fet que el fogueró popular i les dimònies de l’Assemblea Antipatriarcal no poguessin ballar a la plaça de Sant Jaume per motius de reforma i a partir d’aquí descobrírem que la plaça era acollidora, amb una comunitat de veïnats organitzada i mobilitzada, i fou molt fàcil començar a treballar en aquest espai. En general, l’espai col·lectiu s’ha privatitzat. Totes les places de Manacor tenen bona part de l’accés públic privatitzat per bars i de cada vegada s’incentiva menys que els nins i nines juguin al carrer. L’espai social com a lloc d’educació, intercanvi i socialització de cada vegada té menys importància. Per això pensam que espais com la Font i Roig tenen molta rellevància i els hem de reivindicar i potenciar.
Des de Caterva ja heu fet altres actuacions que van en aquesta línia. La ironia és un recurs molt útil a l’hora d’encarar, de manera crítica, determinades realitats amb la intenció de propiciar el debat i generar opcions per transformar-les. Quin potencial hi veus en propostes com la d’aquest cap de setmana o la de l’estiu passat a les platges?
La ironia i la sàtira no són gaire utilitzades en el camp de la lluita política i la reivindicació social, però sí que tenen el seu espai i poden ser útils. Pensam que són eines que tenim per traslladar el nostre discurs i que concretament, tant en el cas dels cartells com en aquest concret, eren unes eines que a més funcionaven bastant bé. Donar un toc d’humor a aquestes problemàtiques que són per si mateixes dramàtiques ajuda a lluitar d’una altra manera, amb sentit de l’humor i amb una altra il·lusió. Com tot, són eines, i ara pensam que tenen recorregut i són encertades en aquests casos concrets. En altres, Caterva potser assumirà activitats de forma més seriosa o sense tanta ironia.
