skip to Main Content

Los Beta

El músic Andreu Galmés tracta el declivi de les revetles a partir de les comissions i la corrupció en la gestió cultural

Les revetles ja no són el que eren.
Recordo quan a la meva infantesa tocà el grup “Los Beta” a la revetla de Campos. La plaça era plena i ells vestien uns vestits de colors arruats que pot ser ja indicaven el declivi, malgrat això foren rebuts amb entusiasme.
Posteriorment amb grups com els “Melodies de Oro” vaig tocar a pobles on les revetles encara aguantaven, pot ser per pura inèrcia, el seu antic esplendor.
Fa uns anys ja vaig viure el declivi complet tocant a una plaça d’un poble a oblidar on es sentia més la música de les atraccions que no pas la del propi grup.
Si deixam apart les actuacions de músics o grups més o menys famosos ens trobem amb tota una sèrie de formacions que corren pels pobles i fan el seu “show” amb més o menys èxit.
Un músic no cobra molt. No és com abans. He conegut músics que han cobrat vuitanta o cent euros per gala. Han de ser a l’escenari prest per a provar so (pot ser al migdia) i segons com vagui la cosa tocaran a les dues, arribant a casa a les sis o a les set de la matinada.
No cal mencionar el treball previ de tots aquests músics que preparen el repertori i l’escenografia.
No obstant això un revetla pot costar fàcilment a un ajuntament vint o trenta mil euros. Aquí lògicament s’hi inclou equip de so i llums.
Com sempre són els intermediaris els que guanyen els diners. Molts de diners.
Aquests intermediaris solen ser empreses de representació amb un cert poder. Un poder que han assolit amb els anys. Equips de so i música gratis a les campanyes electorals, bodes, comunions i festes de franc per a polítics o senyors amb influència i per suposat, comissions. I no ho diu aquest pobre músic sinó la dona d’un dels més importants representants de l’illa que i textualment va dir “¿com voleu que facem feina si no donem comissions?”.
Suposo que cada ajuntament té els seus propis pressupostos per a festes i per a la part “cultural”. Uns pressupostos festius que fàcilment s’esvaeixen per a declivi de la “cultura”. Amb el que costa una revetla, a preu de representant (curiòsament la contractació directa no és un costum), es podrien fer molts d’actes culturals on la música i els músics poguessin mostrar el seu treball. I no parlo només de música “culta”, sinó també de la popular i més propera.
Suposo però que difícilment es trauran suculentes comissions (sia amb espècies, favors o pecuniàries) de tals actes.
Demanar a un ajuntament una petita subvenció per a un acte cultural, una actuació o una presentació d’un nou disc si no pertanys a la “jet set” o als “súpers” com diuen a altres pobles, és feina ingrata i probablement inútil. Quan haurien de ser els mateixos polítics o encarregats de la vida cultural del poble qui oferissin espais i mitjans.
No és veritat que la gent no vulgui consumir cultura. L’èxit mateix del Festival de Jazz de sa Pobla o els concerts que es fan als Auditoris així ho demostren.
Però com sempre sembla ser que la cosa va de dalt a baix i no pas de baix a dalt, culturalment parlant.

Andreu Galmés

Back To Top
×Close search
Search