Miss Loopita és el projecte de música electrònica i fusió del guitarrista i productor Carles Pérez. Dia 5 d’abril a les 20 h presentarà l’espectacle multimèdia Freaks, basat en la pel·lícula homònima de Tod Browning, a la carpa del Circ Bover, al parc de na Molla.
Com i quan empreneu el projecte Miss Loopita?
Fa sis o set anys que vaig començar. Estava una mica cansat de treballar amb bandes i vaig decidir començar un projecte jo sol, una mica com un home-orquesta, de música electrònica construïda amb loops de so. Perquè, en realitat, jo som llicenciat en guitarra flamenca. I em feia ganes dur els meus coneixements de música d’arrel a altres terrenys més contemporanis.
És a dir que l’objectiu artístic que vos marcàreu és mesclar les anomenades ‘músiques del món’ amb l’electrònica. Creieu que, estilísticament, li calia una renovació?
No és que li calgui renovar-se, és que passa espontàniament. Basta escoltar els darrers treballs de Rosalía, per exemple. I, de fet, ha passat amb tots els estils. Els dos mons, el de l’electrònica i els dels estils més antics, s’han hagut de trobar per força.
En què consistirà l’espectacle?
L’espectacle serà, realment, la presentació del meu setè disc. Sempre m’ha agradat mesclar disciplines artístiques, però mai havia fet res de cinema, així que vaig decidir crear una banda sonora per a la pel·lícula “Freaks” (1932), de Tod Browning. I juntament amb Dani ‘Lumatrix’ hem ideat aquest espectacle, en què jo faré la música en viu mentre es projecta i manipula la pel·lícula. La idea és crear un artefacte nou, però que l’espectador, alhora, pugui seguir la història. Més endavant hi afegirem una cantant, però de moment anirem a duo.
Com va sorgir la col·laboració amb el Circ Bover?
Jo ja havia fet per a ells la música de l’espectacle de l’any 2021-2022. I quan els vaig proposar de fer això de “Freaks”, tot d’una em varen dir que sí, perquè hi diu molt, pel que simbolitza, muntar l’espectacle a un circ. A part, a mi el circ sempre m’ha apassionat.
I què simbolitza, aquesta pel·lícula? Per què l’heu triada?
Em sembla una pel·lícula molt potent per ser de l’època que és. I tracta un tema que sovint és tabú: els marginats, les persones amb diversitat funcional o amb característiques físiques o psíquiques especials. De fet, en castellà es va traduir com “La parada de los monstruos”, és a dir que ja vos podeu fer una idea de com es tractaven aquestes persones. M’agrada reivindicar aquestes minories, aquesta diversitat, que siguin els protagonistes i que mirem de conèixer millor la seva realitat. Em sembla que va ser una pel·lícula valenta, fins i tot va estar prohibida durant uns anys.
Teniu altres projectes en marxa?
De moment, la idea és anar presentant aquest espectacle on puguem. El format és innovador i tenim moltes ganes d’entrar en circuits nous i de presentar-lo arreu.
