“M’agrada veure com el turista s’interessa per fora vila”

Javier Jara és un dels responsables de la finca de Son Sureda Ric. Amb ell parlam de la gestió d’aquesta emblemàtica possessió de quaranta hectàrees.

Com us arriba la finca de Son Sureda Ric?
La va comprar el meu padrí devers l’any 1950. Ell no hi va fer massa feina. Mon pare i ma mare sí que ho han cuidat molt i ho han estimat molt i amb els anys ho han restaurat. Quan ho va comprar el meu padrí estava en bastant mal estat. La terra estava sense arbres, erosionada… I mon pare hi va sembrar alzines, a una època que la gent les arrabassava.

Les cases són molt antigues?
La part més antiga és del 1470. La resta és tot dels segles XVII i XVIII. La capella és del 1828.

Deuen estar catalogades, si són tan antigues. Què us suposa, això?
No tenim cap relació amb l’administració, en aquest sentit. No hi hem hagut de fer reformes estructurals importants, però vaja, no comptam amb cap ajut, per mantenir-ho.

Com és la gestió de Son Sureda Ric avui?
El més important és la conversió de la finca a l’agricultura ecològica. Jo pensava que havia de ser així, i mon pare ja tenia aquesta visió, també. En feim un cultiu extensiu. Hi feim pasturar ovelles i alguns porcs negres. I fa uns quants anys vaig iniciar la recuperació de l’activitat vinícola, amb una replantació de la vinya, i l’adequació de les sales que ja s’empraven antigament per al vi. Devem ser el celler més petit de Mallorca, perquè no hi volíem construir cap nau ni cap indústria. A banda d’això, hem mantengut l’ametler, però està molt amenaçat per la Xylella, els que es moren els substituïm per garrovers, que són una font d’aliment molt important per al porc i per a l’ovella. També hi feim apicultura, amb vint-i-dues caseres i una petita producció de mel.

Ho llogau a turistes?
No. Però sí que promocionam la visita enològica de la finca, amb un vessant històric i cultural. I trobam bastant d’interès dels visitants. Solen ser grups petits i exclusius, que reben així informació de primera mà. M’agrada veure com el turista s’interessa per fora vila, per la gastronomia, pel que s’ha fet tradicionalment a Mallorca, les matances, els tipus de cultiu… També llogam alguns espais de la finca per a petits esdeveniments com noces amb vint o trenta persones, noces de plata, etc.

Sou autosuficients?
El meu objectiu és que ho siguem. Però no és fàcil. El cultiu no intensiu implica uns costs addicionals, i el públic no ho acaba de valorar. Però la sensació és que podem arribar a un grau d’autofinançament. Ara mateix som dues persones que hi feim feina.