“Només volia agafar ma mare i desaparèixer d’allà”

Al llarg d’aquests dies hem sentit contar moltes històries de gent que va viure en primera persona la torrentada, gent que es va veure sorpresa per l’aigua dins el cotxe, o dins ca seva, i que va poder escapar de la tragèdia i salvar-se per cosa de pocs minuts. És el cas d’una dona d’Antònia Pasqual, que es va veure sorpresa per la torrentada quan sortia de fer feina. Ens conta el seu cas el seu fill, Toni Miquel. “Quan ma mare anava a cercar el seu cotxe, després d’acabar la feina, hi havia només tres dits d’aigua al carrer. Però de cop, va sentir gent que cridava, es va girar i va veure una ona que venia, de devers dos metres, va poder tornar un poc enrere i aferrar-se al retrovisor d’un camió. L’aigua li arribava pels malucs, però ens va poder telefonar i partírem a cercar-la” Encara s’emociona quan recorda el sentiment d’impotència: “Ma mare sabia que si s’amollava, l’aigua la se’ n duria, i ens deia veniu ja; però no podíem passar… Va estar aferrada al camió una hora i mitja. Finalment, quan va baixar un poc ell nivell de l’aigua poguérem entrar al poble amb un tot terreny, i agafar ma mare. Tot just llavors la gent començava a sortir de les cases, i escarrufava, gent major que estava en estat de xoc, que no sabia ni de quin món era… Jo, sincerament, només volia agafar ma mare i desaparèixer d’allà. Havia passat una ona i no sabia si n’hi podia haver una altra. Tanmateix, fins a l’endemà no em vaig témer de la magnitud de la tragèdia.”