Guillem Solé (Calafell, 1979) és el vocalista i el compositor del grup musical Buhos. Fa pocs mesos la banda ha tret un nou disc, El dia de la victòria i el presentaran a l’Auditori el pròxim dia 8 de maig amb un espectacle que han anomenat “Teràpia col·lectiva” i que dirigeix Albert Pla.
Teràpia col·lectiva és una barreja de música i teatre. Què trobarà l’espectador?
Ja que la gent no pot saltar ni ballar ni ajuntar-se vam pensar de fer un espectacle diferent i que la gent pugui gaudir des de la butaca. Té més guió, més reflexió, més humor, més befa i escarni i menys ballaruga. Ens riem de nosaltres mateixos durant tota l’obra i parlem sobre com de bé estàvem abans de la pandèmia i no ho sabíem. Ara sembla que ens conformem amb qualsevol merda.
Heu comptat amb la direcció d’Albert Pla. Com ha sigut l’experiència?
Amb ells som molt amics, amics de veritat. Ell era el nostre ídol i un dia el vam conèixer, en una emissora de ràdio i ens va convidar a dormir a casa seva. Nosaltres no ens ho podíem creure! D’això fa deu anys i d’allà va sorgir aquesta amistat tan sincera. Ell té una experiència molt gran en el món teatral i ens ha ensenyat moltes coses en aquest àmbit.
Presentau el nou treball, “El dia de la victòria”. Es podran escoltar només temes nous?
Aquesta gira ens serveix una mica per tot. Teníem el disc fet però llavors va passar la pandèmia i no volíem estar un segon any sense treballar i per això vam presentar aquest format teatral per presentar el disc. Toquem sis o set cançons del nou disc però ho barregem amb temes de tota la vida de Buhos i també hi posem una part d’improvisació… Tot plegat és un xou d’humor i música.
En aquesta part d’improvisació, sobretot, comptau també amb la participació del públic.
Sí. Hi ha un moment en què la gent ens proposa els temes de les cançons i fem una mica d’improvisació sobre la marxa. És una autèntica bogeria perquè pot sortir qualsevol cosa! Tothom crida des del seu seient i així van sortint les temàtiques sobre les quals improvitzem.
Com diries que heu evolucionat com a grup des del primer treball l’any 2005?
Mai ens hauríem imaginat assolir la meitat de fites que hem aconseguit. El reconeixement del públic amb el Millor Artista de l’any, un disc d’or, omplir concerts en plena pandèmia amb vuit mil persones… Fa cinc o sis anys ja havíem complert el nostre somni anant de gira per totes les festes majors i els últims anys són com un afegit que no esperàvem i estem molt feliços.
Vols afegir alguna cosa més?
Ens fa molta il·lusió venir a les Illes perquè ens tocava la moral no portar el xou allà i quan ens van trucar de Manacor ens va agradar molt. Nosaltres creiem molt en els Països Catalans i poder rodar per tot el territori i no quedar-nos només al Principat. De fet, els concerts que més il·lusió ens fan són aquests en què podem sortir de Catalunya.