skip to Main Content
Majoral, Llumeneret Blau De La Gent Autocentrada

Majoral, llumeneret blau de la gent autocentrada

El Claustre de l’Escola de Mallorquí ha decidit enguany que el Reconeixement de Mèrits recaigui en Gabriel Oliver Oliver, més conegut arreu com a Biel Majoral. Algaidí de naixement i vocació, Biel Majoral ha estat mestre de mestres a l’escola de magisteri de la UIB durant quaranta anys, en els quals ha fet colla sempre amb l’inseparable Antoni Artigues, mort ara fa dos anys. Majoral i Artigues han estat claus en la configuració d’un cos de mestres de primària competents lingüísticament i conscients del seu paper de model davant els infants i joves. Sense la tasca d’aquests dos homenots, res no hauria estat igual en el món del magisteri a Mallorca i a la resta de les Illes Balears.

A més, però, Biel Majoral ha estat també un referent pel que fa a la recuperació de la cultura popular a Mallorca. Sempre a peu d’escenari, o a peu de carrer si cal, ha cantat per als joves i ha cantat per al poble, tot recuperant una forma de cantar que s’extingia amb els seus darrers exponents, fossilitzats i condemnats a una desaparició irremissible. Majoral ha fet reverdir aquell cant i l’ha dotat, a més, d’una càrrega ideològica i de missatge que li ha ajudat a transmetre la necessitat d’una consciència de país, militant i activa. Majoral, juntament amb el macianer Pere Llinàs, va ser conseller electe del Consell de Mallorca i del Gonsell General Interinsular l’any 1979 pel PSM. Biel Majoral ha defensat sempre de forma abrandada i contundent, valenta i audaç, la idea de país, la urgència de la consciència per assegurar que podrem continuar sent qui som.

Els reconeixements, com ara el de Mèrits de l’Escola de Mallorquí, no s’aturen d’arribar-li els darrers. No debades, ja fa alguns anys que va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Biel Majoral és mereixedor de tot això i més. A la seva coherència i al seu combat incansable cal sumar-hi un carisma i una capacitat de comunicació i de seducció que el situen a l’altar dels grans homenots d’aquesta terra. Un home, al cap i a la fi, que ens ha ajudat a comprendre qui som pregonament, a saber d’on venim i a projectar cap a on volem anar. Des d’aquesta humil columna no podem fer més que agrair-li profundament la feina feta, i desitjar que el puguem tenir a peu de canó durant molts d’anys més.

Back To Top
×Close search
Search