El Claustre de l’Escola de Mallorquí ha decidit enguany que el Reconeixement de Mèrits recaigui en Gabriel Oliver Oliver, més conegut arreu com a Biel Majoral. Algaidí de naixement i vocació, Biel Majoral ha estat mestre de mestres a l’escola de magisteri de la UIB durant quaranta anys, en els quals ha fet colla sempre amb l’inseparable Antoni Artigues, mort ara fa dos anys. Majoral i Artigues han estat claus en la configuració d’un cos de mestres de primària competents lingüísticament i conscients del seu paper de model davant els infants i joves. Sense la tasca d’aquests dos homenots, res no hauria estat igual en el món del magisteri a Mallorca i a la resta de les Illes Balears.
A més, però, Biel Majoral ha estat també un referent pel que fa a la recuperació de la cultura popular a Mallorca. Sempre a peu d’escenari, o a peu de carrer si cal, ha cantat per als joves i ha cantat per al poble, tot recuperant una forma de cantar que s’extingia amb els seus darrers exponents, fossilitzats i condemnats a una desaparició irremissible. Majoral ha fet reverdir aquell cant i l’ha dotat, a més, d’una càrrega ideològica i de missatge que li ha ajudat a transmetre la necessitat d’una consciència de país, militant i activa. Majoral, juntament amb el macianer Pere Llinàs, va ser conseller electe del Consell de Mallorca i del Gonsell General Interinsular l’any 1979 pel PSM. Biel Majoral ha defensat sempre de forma abrandada i contundent, valenta i audaç, la idea de país, la urgència de la consciència per assegurar que podrem continuar sent qui som.
Els reconeixements, com ara el de Mèrits de l’Escola de Mallorquí, no s’aturen d’arribar-li els darrers. No debades, ja fa alguns anys que va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Biel Majoral és mereixedor de tot això i més. A la seva coherència i al seu combat incansable cal sumar-hi un carisma i una capacitat de comunicació i de seducció que el situen a l’altar dels grans homenots d’aquesta terra. Un home, al cap i a la fi, que ens ha ajudat a comprendre qui som pregonament, a saber d’on venim i a projectar cap a on volem anar. Des d’aquesta humil columna no podem fer més que agrair-li profundament la feina feta, i desitjar que el puguem tenir a peu de canó durant molts d’anys més.
