L’interès de Guillem Melis per l’ecologisme i pel GOB neix a final dels anys vuitanta amb les campanyes per salvar la punta de n’Amer o les cales de Manacor.
Melis, sempre molt actiu i participatiu, ha col·laborat sempre que l’entitat l’ha hagut de menester. Recorda que el GOB “va arribar a tenir un bon grupet de gent fent feina, prop d’una vintena” i explica també com estaven vinculats sempre amb altres entitats com el Casal de la Pau o els grups d’esplai, que varen ser cabdals, tant per la feina com per la implicació i la repercussió que tengueren”. En aquella època el delegat manacorí del GOB era Miquel Cladera. L’energia manacorina va ser tal que “el 1991 el GOB va trobar que anava bé que hi hagués una oficina municipal, al carrer Nou, on va fer feina Toni Muñoz”. Aquella aventura va durar dos o tres anys.
Melis recorda que “sempre deim que Mallorca sense el GOB encara estaria més malmesa del que està” i insisteix que “tenim un territori limitat i hem de posar limitacions”. Melis recorda per exemple una campanya ben antiga per promoure les tres erres de reduir, reutilitzar i reciclar.
Ara, per Guillem Melis, “fa mal saber com prendrà, però hem d’estar molt alerta”, adverteix aquest històric amb prop de quatre dècades de militància al GOB. “M’ha sorprès arribar als cinquanta anys. Quan férem el vintè aniversari férem una exposició a la torre de les Puntes i ens desitjàrem fer-ne vint més. Ja som als cinquanta”.
Quan li demanam pel secret d’aquest naixement i consolidació del GOB, Melis apel·la potser a la qüestió sentimental: “Sempre parlam de Mallorqueta, i no volem que ens la toquin, per ventura és per això…”
