Skip to content

Poder vendre sense poder comprar

Aquesta setmana ens feim ressò de l’estudi de l’empresa TIBSA que ha determinat la costa manacorina com el segon indret de l’estat, i el primer de les Balears, on més creix el preu de l’habitatge de segona mà. L’increment es fixa en un 16,5 per cent, set punts més que l’anterior rècord manacorí.

Segons es desprèn d’aquest estudi i del reportatge que ha elaborat el nostre company Joan Sitges, els principals compradors d’aquests habitatges costaners, normalment xalets construïts per una o dues generacions anteriors, són estrangers. És habitual, no obstant això, que, tot i que puguin haver comprat els habitatges per a ús residencial propi, l’acabin llogant durant tot el temps que no hi són, a preu, per descomptat, de lloguer vacacional. L’economista manacorí Andreu Sansó ens explica que amb els xalets i propietats de la costa acabarà passant el que ha passat amb les possessions de fora vila: els mallorquins les podrem vendre però no les podrem comprar. Es tracta, sens dubte d’una descapialització territorial que ja va començar els anys noranta i que deixa els mallorquins en una clara situació de desemparança.

Tanmateix, els qui es veuen afectats d’una manera flagrant per aquesta situació són els treballadors de la costa, que veuen com el preu de l’habitatge en aquests redols no s’atura de pujar i els és impossible de trobar un lloguer assequible i d’acord amb el sou que cobren per poder viure de forma digna i tranquil·la.

Mentrestant, la demanda no s’atura de créixer i les immobilàries cerquen immobles costaners a la desesperada, perquè l’oferta és insuficient per satisfer les ànsies compradores de les grans fortunes europees.

Tot això ens arriba després del darrer resultat electoral. A la darrera campanya, a la fi, ja hi havia partits que començaven a parlar sense complexos de decreixement i també de la limitació a l’hora de poder comprar habitatges a les Illes sense tenir-hi un temps determinat de residència. Sembla que les polítiques liberalitzadores que presumptament venen ara, impulsades per PP i Vox, no sols no fan comptes regular aquesta quota de mercat sinó que, la seva omissió, agreujaria encara més la situació.
Hi ha, encara qui es tapa els ulls amb bitllets de cinc-cents euros per no veure-ho. Però el pa d’avui, planificat d’aquesta manera, serà fam per a demà.

Back To Top
Search