Prop de 300 persones acudiren a l’acte central del Comitè de Son Coletes al cementeri manacorí en memòria de les víctimes del feixisme del 36. El Comitè dedicà el manifest d’enguany a les quinze dones represaliades a Manacor i posà peu fiter contra l’auge de l’extrema dreta.
Emoció i dignitat. Amb aquests dos substantius carregats de significat, senzillesa i autenticitat es pot resumir l’acte central que el Comitè de Son Coletes organitza cada any el primer diumenge després del 14 d’abril per recordar els represaliats pel feixisme el 1936 a Manacor. Enguany el Comitè de Son Coletes va dedicar el seu manifest especialment a les dones. El text, llegit per la professora i cantant felanitxera Glòria Julià, amb fonda emoció i pausa corprenedora, recordava que de les 17 dones assassinades pel feixisme a Mallorca, 15 ho foren a Manacor. Entre aquestes dones, les cinc Roges del Molinar, les cinc milicianes de les tropes del capità Bayo, la rellotgera Margalida Jaume, la mare i la filla de cals Sales Retxa, Gabriela Grimalt i Magdalena Bassa, que era la dona del zelador de Son Carrió, també represaliat. El manifest, alhora, alertava també de la deriva masclista de l’extrema dreta, que “neguen la violència masclista i neguen el dret a decidir de les dones sobre el propi cos”. Aquesta, però, no era l’única preocupació del Comitè quant a l’extrema dreta. El racisme, el classisme, la fòbia contra la diferència, el rebuig contra la immigració i també contra les diferents nacions que conformen l’Estat espanyol, varen ser denunciats en el manifest.
Memòria de Mallorca i la delegació manacorina de l’Obra Cultural Balear aportaren també petits parlaments a l’acte.
Sens dubte, però, el moment més emotiu del dia el va protagonitzar Antònia Gaià, filla de Tomeu Gaià, Garba, que va estar tancat a la presó de Manacor primer, després a la de Ca’n Mir de Palma i finalment fou traslladat al camp de concentració de Manacor. Antònia Gaià, de noranta-un anys, recordà amb emoció com son pare li donava un caramel entre els barrots de la presó quan ella li duia el menjar. A més, explicà també que son pare “era l’encarregat de tallar llenya a la marina per fer els mànecs dels pics i les pales que els presos emprarien per tornar a fer la carretera”.
Antònia Gayà volgué recordar així mateix que quan va néixer la seva germana petita “mon pare no va voler venir a veure-la, perquè no volia que el veiessin entrar a Manacor engrillonat i enmig de dos guàrdies civils”.
L’acte de Son Coletes d’enguany va comptar amb la participació artística de Mar Grimalt, Maria Àngela Riera, Alícia Olivares i Emmi Finnozzi, a banda de l’actuació per obrir i per tancar dels Xeremiers de Petra.
Com sempre, un llibre obert per deixar-hi escrit els testimonis de qui ho desitjàs i el panell amb el nom de tots els represaliats fins ara inventariats, presidiren l’espai, on es respirava encara l’olor de la terra remoguda, l’olor de les fosses obertes on el degotís de restes de represaliats no s’atura d’augmentar a mesura que s’hi desenvolupen les tasques d’excavació i identificació de les restes.
