skip to Main Content

Margalida Nicolau Rosselló, de Ca’n Gafes, una macianera que aquesta setmana passada va fer 103 anys

Germana de vuit més, Margalida Nicolau veié com en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera els seus dos germans majors, Guillem i Biel havien de partir cap a l’Argentina. Els altres quedaren aquí: Tomàs, Ramon, Miquel, Tonina, Francisca, Toni, i Àngela. Es va casar amb Joan Vaquer Sitges, Pelut de malnom, puix que a ca seva eren els casiners del bar de Ca’n Pelut, a Son Macià. Tengueren dos fills, en Francesc i en Tomàs, que li han donat a Margalida un total de sis nets i deu besnets. És viuda de l’any 1994 ençà.

Com ha tocat a tantes dones del seu temps, ha fet molta de feina i ha hagut de ser una dona molt forta per tot el que li ha tocat viure. Ha pogut semblar una mare forta i seca, una padrina dura i exigent. Ara la vellesa, però, la mostra com una dona afectuosa, sensible i amb gust per les moixonies. Veié anar-se’n, com hem dit, dos germans a l’Argentina, i també com durant la guerra civil s’enduien son pare i un germà. Sort en tengueren que un veïnat ho va aturar. at ho va aturar.

Bona cosidora, recorda bé els traus que va haver de fer al matalàs del senyor del Fangar. A Manacor la coneixen molt perquè va servir cases d’anomenada, ja fos rentant roba o fent d’emblanquinadora. Com que tenia molta de feina a la vila, ja complerts els cinquanta s’instal·laren amb el seu home al carrer de Menorca, a la barriada de la Torre, on encara avui viu. Ha estat bona cuinera, sobretot de dolços, com ara robiols, bunyols de vent o ensaïmades, que li surten espectaculars.

De salut es troba bé, tot i que impedida per les seqüeles que va patir just deu dies abans de fer els 100 anys. Se ‘n va recuperar prou bé i manté la parla i sobretot una memòria a prova de bomba. Recorda de què es va desfressar aquell any, qui vengué a les matances aquell altre, on anava a dinar per Pasqua… Essent una nina que es va pujar els feliços anys vint tengué l’avantatge de poder aprendre de lletra i fins i tot va fer la comunió amb els cabells curts. Va ser filla d’una època en què les nines podien anar a escola…

Els fills dels senyors per qui feia feina encara la van a veure i la recorden amb estima, feinera i atenta com és!

Back To Top
×Close search
Search