“M’interessava explorar els canvis menys evidents provocats pel turisme i acostar-m’hi amb una mirada neta”

Laura Gost és una de les escriptores mallorquines amb més projecció dels Països Catalans. Prova d’això és que la seva nova novel·la, Les cendres a la piscina, ha guanyat el premi Proa 2023. Dia 3 de febrer serà a Món de Llibres, amb Júlia Mérida, per presentar-la. Parlam amb ella de tot plegat.

Què ha suposat, per a tu, guanyar el premi Proa de Novel·la 2023?
És un privilegi, me sent molt afortunada. No només pel premi, sinó pel fet que aquesta novel·la se publiqui en una editorial com Proa. Per jo, ja no com a escriptora, sinó com a lectora, té una càrrega simbòlica molt important i està lligada a una tradició literària amb la qual m’identific.

De què parla “Les cendres a la piscina”?
És una història familiar que travessa diferents generacions i hi ha, com a rerefons, un canvi paradigmàtic en la societat mallorquina, sobretot de tipus econòmic, per l’aparició del turisme de masses.

Des de quina òptica has volgut tractar aquest tema, tan espinós com apassionant? Quins reptes ha suposat?
És que el tema del turisme actua com a rerefons, perquè el que interessa, sobretot, és l’evolució dels personatges i l’impacte que tenen aquests canvis tan frenètics en les generacions del patriarca de la família, la dels seus fills i la dels seus nets. Volia explorar la part més humana del fenomen, els canvis menys evidents: de la manera de vestir, de comportar-se, en les emocions, en el sexe, en l’esfera dels gusts i costums… I fer-ho amb una mirada neta, perquè abans no teníem tota la informació que tenim ara.

Què representa la figura central de la novel·la, el patriarca Sebastià?
És el personatge que representa millor aquest canvi de paradigma de la societat mallorquina. Viu en la pròpia pell el pas de viure del camp a fer doblers amb la construcció i, finalment, a esdevenir empresari hoteler.

Els personatges femenins també hi tenen un pes important, com els has construït?
Sí, són fonamentals. I no només van a remolc dels homes, sinó que tenen capítols sencers per a elles, dels meus preferits de la novel·la. Esmentaria, d’una banda, les tres dones d’en Sebastià, que l’acompanyen en tres moments molt diferents de la seva vida. I d’altra banda na Laura, que és la neta –la qual té certs paral·lelismes evidents amb el meu jo real, encara que la novel·la sigui ficció.

Tens projectes en marxa? O ets de les que necessita reposar després de publicar una obra?
Sí que tenc una sèrie d’idees per a una novel·la nova, esquemes molt incipients. Tenc ganes de posar-me a escriure la propera, no necessit que passi temps, en realitat m’ho pas molt bé escrivint. Però sí que és cert que ara voldria donar-me una mica de marge per a presentar aquesta novel·la, perquè me toca parlar-ne molt i la vull tenir molt present. En canvi, si n’estàs escrivint una altra, el teu cap ja se dispersa…