skip to Main Content
Na Joana Maria De Son Crespí Ha Fet Cent Anys

Na Joana Maria de Son Crespí ha fet cent anys

Joana Maria Galmés Humbert “de Son Crespí” és una veinada de Manacor que ha fet cent anys. Va viure i treballar molts anys a Son Crespí Nou. Ens conta que per aquelles saons també capllevava per Son Suau i Santa Cirga, terra de llecor de paraules, terra de màgica saba que fa brullar o encobeieix homenots com en Tià de Sa Real o Mossèn Alcover, a qui va conéixer quan era una nina. “Era molt bon home el canonge, tothom el tenia en palmes d’or”, ens digué. Era un temps en que encara era abismal el clivell entre l’aristocracia, posseïdora de cases i terres, i la pagesia que es desteixinava de sol a sol per a poder surar la barquera d’infants. D’antics costums ja engolits per la boirina del temps, en sap a forfollons. De remeis curatius populars i de plantes remeieres en sap la prima. “Si tens mal de cap, posa’t bocinets de morella roquera dins el capell, va una seda”, afirma. Descabdella qualsevol record amb aquell saborino dels qui són servadors de la copeta d’or de la nostra cultura: la llengua estimadíssima. Restam embadalits en sentir brollar continuament de la seva boca una fabulosa teringa de recursos lingüístics i mots en desús. Parlam també d’un temps en que el masclisme anava a l’uf, en que l’esglèsia duia la doma i el preceptes morals que assocaven sobretot a les dones, eren d’estricte cumpliment. “Llavors, tothom anava pel solc”, esmenta. O parlam de la grandíssima revessega que suposà la guerra civil, que gelà el cor de molts, que va eixalar la vida de tants, que va arronsar les esperances de milers. Però també parlam d’un temps en que sabíem els noms dels estels i de tots els niguls, i amb un no res destriàvem el cant de cada ocell. Recorda na Joana Maria, amb buidor de cor, quan els vespres d’estiu, en prendre la fresca acaronadora a la carrera de Son Crespí Vell, aquell immens silenci de la nit, de sobte era estroncat per l’hipotnitzant i llunyana melodia del flabiol d’un pastor. I tantes altres meravelloses coses que ens ha contat! I nosaltres, amb les orelles ben badades, no hem perdut calada. Molts d’anys!

Rafel Perelló

Back To Top
×Close search
Search