Els regals, si en feim, els feim per a Nadal, amb el Pare Noel, o pels Reis. On compram, aquestes festes: Manacor o Palma? O pegam directament a internet? Estam embafats d’amics invisibles? I de sopars d’empresa? Anam a matines? O ja només compram? Què en queda de l’esperit nadalenc?
Mirau què diuen els nostres enquestats i pensau si us hi veis reflectits.
Maria A. Llodrà: “El consumisme guanya a l’esperit de Nadal”
Aquesta biòloga portenya no té dubtes: Reis, perquè en això, diu, “som molt tradicional”. Va al Port a esperar-los i després corrents cap a casa per obrir els regals. Si ha de comprar, tria sempre Manacor: “Aquí tenim de tot, i hi ha botigues molt especials. M’agrada que m’atenguin personalment, que m’aconsellin, que em coneguin…”. Per a la professora, “els amics invisibles són un gran invent en famílies tan nombroses com la meva!
I els sopars d’empresa (dinars en el meu cas) són un bon moment per passar un moment agradable i relaxat amb els companys sense els maldecaps de la feina”. Llodrà, que de petita sempre anava a matines, lamenta que “ara que tothom fa sopar de Nadal, no hi ha temps d’anar a matines, s’ha perdut l’esperit de Nadal i ens guanya el consumisme”.
Sebastià Adrover: “No tenc record d’haver anat mai a matines”
En Sebastià Adrover diu que a ca seva sempre li han donat mes importància als reis. “Els trob una figura mes interessant que el pare noel, que es una figura importada i que fomenta mes el consumisme”. Pel que fa a les compres nadalenques, assegura que no en sol fer moltes. “Les que faig mir que siguin a comerços del poble tot i que a pics també he fet algunes compres per internet” afirma Adrover i afegeix que troba que és important fomentar el comerç local. En referència als sopars d’empresa diu que, com que fa feina pel seu compte, sopars d’empresa no en fa. Creu que sempre depèn de la feina i de l’equip amb el que treballes però considera que en la majoria de casos la gent hi va per compromís i no perquè en tengui ganes. “Amic invisible no en tenc cap de moment” afirma Adrover. Finalment, diu que no té record d’haver anat mai a matines. De tota manera no creu que anar-hi o no a sigui senya d’haver perdut l’esperit. “Per a mi, el que realment mata el Nadal es que s’ha convertit en una festa on el consum es abusiu: serà un bon Nadal si te regalen un Iphone X. En general me fa bastanta pressa”.
Margalida Cortés: “M’agrada comprar productes ètics i solidaris”
Na Marga diu que a ca seva sempre han fet reis: “I hi afegiria reines també, perquè de petita eren les que em duien els regals. Tot i així, entenc que els més petits escriguin al pare Noel, ja que és un drama esperar fins al darrer dia de festes. D’altra banda, pel que fa a les compres, explica que més que el lloc triaria que fossin productes ètics i solidaris: “Hi ha molta oferta de joguines reciclades, productes fets a mà, materials reciclats, comerç just… Crec que les dates de Nadal fomenten el consumisme innecessari, i embogim comprant” afirma Cortés. Pel que fa a amics invisibles i sopars d’empresa diu que per a ella és “estressant, angoixant i exagerat”. Creu que per Nadal és un bon moment per a reunions d’amistats i família, ja que molta gent està de vacances, ve gent de fora i hi ha molts dies festius, però tot i així, la necessitat de veure’ns pel fet que sigui Nadal i haguem d’estar amables i feliços, pensa que és un doi. No ha anat mai a matines: “M’imagin que per a cada família, les tradicions tenen un valor diferent”.
Jaume Riera: “Només compr per internet si és imprescindible”
Jaume Riera va viure i créixer amb els Reis d’Orient, i és dels Reis. Veu el Pare Noel com una “importació nord-europea i dels Estats Units”. Per comprar, diu “primer mir Manacor, després Ciutat i, si és imprescindible, per internet”, ho fa així “per una qüestió d’honestedat amb la societat”. Pel que fa a sopars d’empresa o amics invisibles, diu que “està bé que els companys, si així ho volen, es reunesquin per celebrar Nadal i cap d’any. Si l’empresa convida, molt millor”. Jaume Riera no va a matines: “Ni a missa, ni als combregaments. i als funerals ben poc, només per donar el condol. La religió torna marginal”. Per a Riera, avui “l’esperit nadalenc és el de la bauxa, molt enfora de les arrels religioses”.
Aneck Uzorma: “L’amic invisible és una manera de no gastar tant”
Aneck Uzorma, sibil·la de Son Negre els darrers anys, diu que és dels “Reis, de tota la vida. Perquè són nostres i el Pare Noel és una tradició d’altres països”. Quan es tracta de comprar, sempre ho fa “a Porto Cristo i a Manacor, perquè són els llocs de més a prop”. Troba, aquesta estudiant portenya, que “l’amic invisible es divertit i ens permet conèixer millor els gusts dels amics. És una manera de no gastar tant perquè són petits detalls”. Pel que fa a l’esperit nadalenc, Aneck diu que “conec gent que no sap què són les matines ni molt menys la Sibil·la. Jo trob que el cant de la Sibil·la és una de les parts més importants de les matines”.
Bàrbara Llinàs: M’agrada conèixer el botiguer”
Llinàs és molt més dels Reis perquè “són el que sempre hem viscut i són part de la nostra tradició”. Pel que fa a les compres nadalenques “i de tot l’any” diu que les fa a Manacor perquè és d’aquí: “M’agrada conèixer el botiguer o botiguera, conservar aquest tracte és fer poble, comprar als comerços locals i aconseguir que els nostres comerços puguin subsistir. Referent als sopars d’empresa i amics invisibles, diu que qualsevol cosa que ajudi a unir les persones li sembla fantàstica però prefereix els amics invisibles abans que els sopars d’empresa. Finalment, pel que fa a les matines diu que té relació amb les tradicions: “l’autèntic esperit nadalenc de cada vegada es perd més i el voler tenir moltes coses, passa davant”.
Jaume Febrer: “L’arribada dels Reis sempre és una nit especial”
Jaume Febrer explica que el pare Noel a ca nostra no ha vengut mai. “Reis, de sempre, és una tradició, l’arribada dels Reis sempre ha estat una nit especial” afirma. D’altra banda, diu que les compres nadalenques les sol fer a Manacor perquè “és un moment especial el fet d’anar al centre a comprar els regals pels més propers” i pensa que hi ha activitats més interessants que l’amic invisible “tant si el que vols és riure com fer un detall”. Respecte dels sopars d’empresa diu que la gent vol passar-ho bé i aquesta és una excusa per poder fer-ho. Pel que fa l’esperit nadalenc diu que vertader és molt relatiu: “Depèn de cadascú i de cada casa. La gent conserva les
A ca nostra és de costum celebrar-ho tot. Hi ha una part de la família que escriu la carta als Reis i l’altra supòs que fa una telefonada al Pare Noel. Personalment, m’agraden més els Reis perquè a Manacor sempre s’han celebrat molt, a diferència del Pare Noel que crec que no és una tradició tan arrelada. A més, quan era petit creia que els Reis eren més rics que el Pare Noel, ja que són tres, i això d’una manera o d’una altra devia influir en el nombre i la qualitat dels regals.
Toni Gelabert: “Durant el Nadal és quan la religió està més present al nostre dia a dia perquè la vivim més com a tradició que com a creença”
En Toni diu que no acostuma a fer moltes compres nadalenques però si ho hagués de fer, ho faria a Manacor. D’altra banda, comenta que la meva experiència laboral no es pot considerar molt àmplia. A l’únic sopar d’empresa al qual he assistit no en vàrem fer, d’amic invisible: “Això sí, quan n’hem fet un amb els amics no he sortit massa ben parat, ja que he acabat sense rebre res”. Pel que fa a l’esperit nadalenc, diu que clar que es conserva “o almenys l’ajuntament ho intenta, inundant de llumetes i adornaments les places i façanes del centre de Manacor, però no acaben de despertar aquest esperit religiós”. Explica que segons ell, avui en dia l’ateisme està arrelant de cada vegada més al nostre món occidental gràcies a l’avançament científic, que ha fet que ens plantegem les coses d’una altra manera; com per exemple d’on vénen els llamps i els trons, i està arrelant sobretot en gent jove que rep una educació centrada amb les bases científiques i en la qual de cada vegada més és opcional cursar religió com a l’escola (que és així com hauria de ser en un estat laic). “Pel que fa a la religió, durant el Nadal és quan està més present al nostre dia a dia, ja que la vivim més com a tradició que com a creença: consider que l’esperit nadalenc ha disminuit pel caire religiós però es manté ben viu pel caire ateu”.
