skip to Main Content
Negres Manacorins, De George Floyd Al Racisme Local

Negres manacorins, de George Floyd al racisme local

La mort del músic afroamericà a mans de la policia torna a fer surar el racisme com un mal estructural.

“Aquí som negre, i allà seria blanc”

No hi ha dubte que Guillem d’Efak, arribat a Manacor el 1932, va ser el primer negre manacorí. Bartomeu Mestre, marmessor de l’obra i la memòria del bruixot barracaner, explica que D’Efak “deia que havia estat objecte d’una discriminació ‘positiva’: era tractat amb deferència, a les manifestacions no el tupaven…”. De fet, diu Mestre, “l’única cosa que retreia va ser que una dona vetàs la filla de sortir amb ell, però no només per ser negre, sinó per classe social”. Una opiníó una mica diferent en té Cristòfol Pastor, Pífol, que recorda que un dia D’Efak li digué: “Si hi hagués una guerra entre blancs i negres, jo aniria amb els negres”. Pífol li va replicar, “i per què no te’n tornes a l’Àfrica?”. El poeta i cantant manacorí li respongué: “Perquè aquí som negre i allà seria blanc”.

“Jo era l’únic negre dins una multitud blanca”

“Està clar que el de George Floyd ha estat un assassinat racista, però jo tendesc a relativitzar les coses, i que això em sorprengui seria un acte d’ingenuïtat total”. Guillem Roman Salas (Ciutadella, 1999), estudiant del grau de Gestió de Ciutats Intel·ligents i Sostenibles a la UAB, és fill de pare manacorí i mare cubana i creu que tot això “és una rèmora d’un passat que és bastant vigent”. Sense anar més lluny explica que “a mon pare, que és moreno de pell i té els cabells estufats, quan va estar als ·Estats Units, li deien: ‘Tu, Willy, has de venir amb nosaltres al sud, perquè allà encara pengen negres’, i això no és anecdòtic”. Per a Roman “els grans imperis s’han dedicat a fer neteges ètniques. I tot continua passant, malgrat que nosaltres ho vegem en una espècie de realitat virtual”. Guillem Roman reconeix que “he viscut en carn pròpia situacions racistes. iutadella, Esporles. Clar que n’he viscuts. Jo era l’únic negre dins una multitud blanca. I això, quan tens una administració pública sense la més mínima preocupació per tractar aquest tema, es multiplica”. “Et diuen ‘negre de merda’ fins i tot per jugar la darrera carta en una discussió” i afegeix Roman que “hi ha gent que té dificultats pel seu color de pell o pel seu lloc d’origen. A ma mare no li han volgut llogar un pis perquè era negra”. En aquest sentit proposa que, com passa als Estats Units o al Regne Unit, “es faci un cens de persones racialitzades perquè et pots omplir la boca que tothom és igual, però això no basta. No fer-ho és invisibilitzar el pobre o el qui pateix problemes”. La llengua materna de Guillem Roman és el català. “A mon pare el coneix gent i no és el mateix ser el fill de Guillem Roman o d’un manacorí que ser el fill d’un senegalès. És cert que això ha pogut suposar un avantatge per a mi, però encara ara hi ha molta de gent que no vol assumir que jo parl en català, i em parlen en castellà només pel fet de ser negre”. Roman acaba apuntant que cal “un exercici d’autocrítica: ser d’esquerres no et fa antiracista. Alguns fins i tot m’han arribat a tractar de neuròtic si he tret el tema. I això no s’arregla si no assumim el privilegi blanc. En aquest sentit explica que la voluntat que hi ha hagut per capgirar el discurs amb el feminisme no hi ha estat amb el tema racial”.

“Em sent perseguit per la policia”

“M’he sentit fatal. No sols perquè és un negre, sinó perquè això no hauria de passar amb cap persona. La brutalitat de la policia en el món s’ha d’aturar, no sols als Estats Units, sinó també a Manacor”. Yaquba Conteh, natural de Gàmbia, fa setze anys que va arribar a Mallorca i conta que un dia que va arribar de fer feina de nit va deixar el cotxe al carrer ben aparcat. “L’endemà no hi era, se l’havia enduit la grua. Vaig anar al quarter a demanar una foto del cotxe mal aparcat i em varen treure defora amb amenaces. Em posaren una sanció. Fins i tot quan pas per davant el bar on berenen els veig que em miren amb mala cara. Em sent perseguit per la policia”. Conteh explica que fins i tot a l’Ajuntament una funcionària li va dir: “És ben hora que us n’aneu d’aquí”. “Hi ha racisme, però la gent l’amaga i Manacor ha de ser un poble tolerant. Si els periodistes no mostren la nostra veu el racisme continuarà”. Per Yaquba, cal “una campanya contra el racisme, educar bé la gent i comprendre que tots som humans i que ningú és superior a ningú”. Aquest gambià acaba explicant que “els negres hem patit molt a mans dels blancs. Els blancs haurien de tenir vergonya del que ens feren fa quatre-cents anys als negres”.

“De petita no em sentia ni blanca ni negra”

“La primera reacció va ser de sorpresa. Baldament t’ho contin, és com si vessis una pel·lícula, vaig sentir molta tristesa i impotència. I de fet vaig estar molts de dies a compartir res a xarxes sobre aquest tema, perquè em genera molta pena i frustració que encara passin coses que no puc entendre”. Maria Antònia Fonseca, nada a Manacor el 1984, fa feina a l’Hospital i ens conta que “des de ben petita el meu germà i jo vàrem ser els primers negres que vàrem créixer per aquí. No em sentia ni blanca ni negra, ningú em discriminava, sempre m’he sentit una més”. Fonseca veu, però, com darrerament “sobretot a les xarxes socials creix aquest odi a races diferents. Supòs que és un sentiment de ràbia a determinats col·lectius per unes ajudes que realment no tenen, o que tenen igual que la resta de la població”. Per Maria Antònia “no hauríem de classificar les persones ni per sexes ni per races, cadascú ha de respondre pels seus propis actes. Jo no he tengut mai cap problema”. Maria Antònia reconeix que “gent externa de Manacor de vegades m’han començat a parlar en castellà, però si els sent accent mallorquí jo els parl la nostra llengua, i et fan un somriure com si els hagués regalat un ram de roses”. Per a Fonseca, canviar segons quines coses, “és difícil, però no impossible, el caràcter mallorquí no és tan tancat com en té la fama. A més, hi ha gent que ve de fora també molt hermètica”.

“Em fa mal que continuïn passant aquestes coses”

Macarena Fonseca Do Rosario va néixer a Ponferrada (Lleó), filla d’una família procedent de les Illes del Cap Verd. Macarena ha patit “amb el que va passar amb aquesta persona. Et fa mal que després de tot el que hem passat i en l’època que vivim continuïn passant aquestes coses. Macarena, tanmateix, afirma contundent que “no he sofrit cap tema de racisme sobre la meva persona, tant a Mallorca com a altres bandes on he viscut”. De fet, explica que “en tot cas qualque vegada em poden dir ‘moreneta’ o coses així més o menys gracioses, però que no tenen malícia. Justament, en el meu cas, et diria que m’ha passat a l’inrevés, jo no m’he sentit discriminada pel meu color de pell. De vegades és cert que qualcú et pot mirar, però res que jo pugui considerar racisme”. Finalment Macarena Fonseca creu que el racisme “ens arriba per la història que nosaltres duim a darrere, i això fa que encara quedin persones amb aquest sentiment”. Per a Macarena, tot això ja perd el seu sentit, perquè “ara tothom es mescla i ja es més una qüestió de mentalitat que de justícia, les persones hem de transformar aquesta part de la història viscuda que encara arrossegam”.

“Hem sofrit durant segles pel nostre color”

Mbaye Silla fa quatre anys que va arribar a Manacor. Nat al Senegal 1987 Mbaye diu que “em sent molt malament pel que ha passat amb George Floyd, és un cop molt fort per a mi, tothom parla de justícia, però la justícia només és per als blancs, i els negres continuam discriminats”. Per Mbaye “tota la gent que té color negre la sent com a germana, perquè és el meu color, són els meus avantpassats, són el meu present i són el meu futur, hem sofrit durant segles pel nostre color”. Sylla veu normal el que passa als Estats Units, “perquè molta de gent ens considera una raça inferior”. Mbaye Sylla no ha viscut cap episodi racista a Mallorca, però sí a Eivissa, “on un senyor no va deixar que li cedís el lloc a l’autobús i just després sí que va acceptar la invitació d’un jove eivissenc. No ho oblidaré mai”. Mbaye diu que “jo no don importància a la gent racista, perquè jo em valor a mi mateix, no esper que em valorin els altres. Si qualcú és racista és el seu problema”.

“Tens una sensació de rebuig”

Daniel Oltimbau, tanzà de 42 anys, en fa 10 que està vinculat amb Manacor. Per a Oltimbau, “la manera com la policia assassinà George Floyd és el procedir contra la gent negra”. I diu: “Personalment em trob proper a la població afroamericana dels Estats Units. Vaig estar allà i vaig poder comprovar la situació al país on en alguns llocs no te sents realment còmode, independentment de si tens doblers o no”. Pel que fa a Manacor “no es pot generalitzar però a vegades sí que tens una sensació de rebuig”. Com per exemple quan surt de nit, “a alguns indrets quan arrib a la porta em fan moltes preguntes abans d’entrar quan realment tu estàs a la filera com la resta de gent i tu veus que a ells no els demanen res”. Una cosa que va sobtar Oltimbau: “Un dia vaig anar a La Caixa, on tenc un compte. Es veu que hi ha èpoques de l’any que al banc donen llet a les persones desafavorides, no ho sé. Jo vaig arribar allà, no em coneixien de res, i em digueren: ‘Agafa llet’. Vaig entrar en xoc. Ells no em coneixien de res, no sabien si jo era pobre i necessitava la llet o no. Me l’oferiren perquè soc negre”.

Però allà on troba més racisme i injustícies Daniel Oltimbau és a l’hora de viatjar. Quan una persona d’Africa vol viatjar a Europa i en especial a l’Estat espanyol, “per a nosaltres és molt difícil aconseguir un visat que ens ho permeti. Per poder viatjar a Espanya, abans d’estar casat, necessitava mostrar una gran quantitat de papers, els comptes corrents del meu banc. No importava si jo tenia diners o no, o si venia de vacances o no. Tot és un procés burocràtic que realment és un negoci per a Espanya. Just per sol·licitar el visat he de pagar 200 dólars, independentment de si me’l concedeixen o no, aquests diners els he de pagar. Això és un negoci… No tots els africans són pobres, ni tampoc tots els africans volen viatjar a Europa per quedar-hi. Hi ha una imatge molt esbiaxiada”.

Finalment, aquest tanzà manacorí, diu que “a vegades la gent blanca pensa que és millor o que en sap més que nosaltres. Tal vegada perquè poden creure que tenen una millor educació que nosaltres o una vida millor, però això no et fa superior a ningú. No és una qüestió de diners, és una qüestió que tots som persones”.

 

Back To Top
×Close search
Search