“Ningú ens ha forçat a crear el planter de dimonis”

Mateu Juan, Aleix, (Manacor, 1967) és el baciner de la festa de Sant Antoni, i per tant, responsable de la volta dels dimonis dels dies 16 i 17 i de tot el que envolta la colla, tant pel que fa a la tria de les persones que han de ballar, com també als sonadors que els acompanyen.

Quants d’anys tens ara, Mateu? Per quant de temps tenim Mateu Aleix de baciner?
Vaig néixer fa cinquanta-dos anys a la mateixa casa d’on ara surten els dimonis el dissabte de Sant Antoni. Mentre el Patronat confiï en mi i el meu cos m’ho permeti, hi vull ser. No tenc una retirada pensada, llevat que la salut em fallàs.

Perquè és cert que els baciners, i també els dimonis que hi ha hagut fins ara, s’han retirat quan ells ho han decidit o quan han tengut un problema de salut…
Jo, abans de mon pare, només he conegut l’amo Andreu Serra, Comarot. I pel que jo sé, no era família de l’anterior. Quan l’amo Andreu ho va deixar, la seva família no hi va voler participar, s’ha de tenir en compte que eren els anys que la festa estava més al baix. L’amo en Jaume Melis, que feia de dimoni gros, era l’home de confiança de don Mateu Galmés dins la colla de dimonis, i en trobar-se sense baciner, li va dir: “Don Mateu, no cerqui més, perquè ja el té dins la colla”. Els darrers anys que l’amo Andreu sortia, mon pare ja l’havia de dur de bracet. A partir del 1982 mon pare va agafar el rumb de fer de baciner. Pedro Riera, Menut, i Toni Banyoto el substituïren. El 1984, que va ser quan sortiren cinc dimonis, ja vaig sortir jo i també en Toni Puig. Sant Antoni, això sí, continuava sent sempre l’amo en Josep Castell.

De quan ençà ets baciner?
El 2003 mon pare es va posar molt malalt i no poguérem sortir n iell ni jo. I ja des del 2004 fins ara he estat jo el baciner. Setze anys fa.

Quina és la feina del baciner durant tot l’any, més enllà dels dies intensos de festa?
Sobretot tenir cura dels vestits, treure’ls a assolellar els dies de bon temps, però encara quan no fa aquell bater de l’estiu. I també s’ha de fer una feina mínima perquè no s’arni, amb bolles de gas… La carota del dimoni gros també s’assolella, per la part de dedins, perquè no estigui banyada, si ha suat.

Del manteniment de la capella de Sant Antoni a l’església també te’n cuides tu?
Se’n cuiden l’Obreria i el Patronat, que ho adornen quan venen les festes, i ho retiren en acabar. És ver que un temps se’n cuidava el baciner, però jo no ho he fet mai, ni tampoc ho he vist fer a mon pare. L’amo Andreu sí que també anava a passar la bacina per Sant Antoni a l’església.

Arriben els dies previs a la festa. Què hi fas, tu aquí?
Contactar amb la gent. Els sonadors tenen els assajos, que enguany no he pogut anar a cap, perquè el retorn a la vida laboral no m’ho ha permès. Aquí ells es posen d’acord de quines cançons cantaran. Tornes mirar la vestimenta, comproves que les vetes estan bé, que les vetes dels picarols no s’hagin menjat de demés, que no hagi escapat qualque gafet…

En arribar dia 16 també heu d’alimentar tota la colla, a cal Baciner…
Sí. Ma mare és la cuinera major aquest dia i decideix què feim per dinar. Normalment un arròs brut i un segon que vengui bé, com ara un aguiat de pollastre. Per a dia 16 ma mare fa macarrons i així com la gent arriba, se’n fa un plat. També hi ha el sopar del darrer ball, però aquí ja no som tants, perquè són les darreres coces de la festa. A les altres menjades sí que som entre vint-i-cinc i trenta persones. El dinar de dia 17 el feim a ca nostra a fora vila, i el sopar, al carrer de Sant Roc, però ja de pa amb oli.

La recaptació serveix per pagar tot això i també per pagar dimonis i sonadors.
Sí. És una gratificació que ja rebien ancestralment. Era la compensació que els donaven perquè aquelles persones havien deixat la feina d’aquell dia. Tot el que sobra avui després de pagar el menjar i aquestes gratificacions es deixa al Patronat.

De quina quantitat parlam?
L’any que vàrem recaptar més doblers en recaptàrem 4.000 euros. I la xifra es mou sempre per aquí, tret dels anys que ha plogut, que hem fet la volta més curta i com és normal la recaptació ha estat més baixa.

Es va conèixer els anys de la crisi.
Sí. Per ventura el 2008 i el 2009 no varen ser anys tan bons… però poca diferència hi hagué, de totes maneres.

A l’hora de fer la volta, telefones a les cases o negocis per avisar-los que hi tornareu passar com els altres anys?
Jo no solc telefonar a ningú, per això. Rep les telefonades o fan de veure’m. Reconec que som fluix de cor i tenc bo de fer incloure aturades noves a la volta, de vegades per visitar una casa d’una persona gran que estigui fotuda, o qualque negoci nou…

Quantes ballades feis en aquest dia i mig?
No ho he mirat mai, però ho trauria si ho miràs una estona. Una vegada un dels sonadors es va posar un comptador de passes, i li sortiren trenta-dos quilòmetres. Aquí els dimonis hi haurien d’afegir els que fan ballant.

Dels sonadors te’n cuides tu, estrictament?
No exactament, qui ho coordina és Miquel Bauçà, Pastureta. Enguany tenim quatre guitarres, quatre guitarrons i quatre violins. Tot un luxe.

La gran novetat d’enguany ha estat el curs per confeccionar un planter de dimonis. Com va sortir la idea? Del Patronat? Per la pressió de l’Ajuntament?
Per part de l’Ajuntament no hi ha hagut cap tipus de pressió. Nosaltres feia uns anys que en parlàvem. Per desgràcia l’any passat va passar el que va passar i ho haguérem de fer a l’atropellada. Això ens va fer obrir els ulls de la necessitat de tenir un planter. Jo vaig dir que el càrrec de baciner també s’hi havia de posar, tot i que el Patronat no n’estava gaire segur, perquè la de baciner ha de ser una figura de molta confiança. Jo al curs vaig passar molt de gust, i m’enganaria que qualcú dels que hi varen ser digués que no n’hi va passar. Fins i tot jo també hi vaig aprendre moltes coses, el dematí, perquè no som historiador. El capvespre ho vàrem intentar fer divertit, i també intentàrem que visquessin el que era un rotlo.

Amb quin criteri triàreu la gent?
Cadascú té una manera de ballar, però miràrem que els tocs de barra s’avenguessin amb la música i que duguessin el ritme ballant.

I per a cada figura triàreu un home i una dona. Podrien sortir a ballar enguany?
Sí. Es va sumar la classificació de cadascú i triàrem el millor home i la millor dona. Si fos necessari sortirien, enguany mateix. I si no ens ho haguéssim sentit no ho hauríem fet. Ningú ens ha forçat a fer-ho. Està clar que si ens fotem un turmell o si tens un grip, la festa no es pot aturar, i per això anirà molt bé tenir suplents.

Veus una dona ballant?
Jo no hi he posat cap problema mai. Veig més un paper com a bacinera. Però tot són figures. Vas a dins un vestit. I les dones, per a moltes de coses són més fortes i resistents que els homes. El que sí que hem demanat és que les persones han de tenir un compromís. Al final sempre és un gust, però també és una responsabilitat molt grossa, perquè representes part de la cultura popular del teu poble. Els ho explicàrem, a la gent que va venir al curset, i ho varen entendre. Ara, el que no compartesc és que surtin una estona uns i una estona uns altres. Sempre s’ha fet la volta completa amb la mateixa gent.

I per a la volta, serien possibles canvis? O sempre ha de ser la mateixa ruta?
D’entrada no s’ha plantejat. Sí que passen pel cap possibles casnvis. Però si podem bravejar d’una cosa és que tant dia 16 com dia 17 si la gent mira el rellotge pot saber més o manco per on són els dimonis a cada moment. Canviar la ruta podria suposar una problema per a molta de gent. Tanmateix, passam un poc per tot, si no és un dia és l’altre.