skip to Main Content

“No crec que canviï gaire el meu estil al llarg dels anys”

Adrià Mayordomo Melis (Manacor, 2000) estudia Belles Arts a la Universitat de Barcelona i perfecciona el seu vessant de pintor. Mentre poleix la tècnica, va publicant dissenys i exposant algunes obres.

Quina és la teva relació amb l’art?
Bàsicament, és que estic estudiant Belles Arts des de fa quatre anys. Quan vaig començar no sabia molt bé cap a on em decantaria i durant aquest temps he desenvolupat un estil relacionat pintura. Ara bé, tocam moltes branques i també he fet muralisme, dibuix o escultura. I no et sabria dir perquè pintura, supòs que és perquè m’agraden les opcions que et dona, la plasticitat, els canvis que pots fer o la versatilitat que et dona poder jugar amb oli, acrílic, plàstica o esprais. És molt versàtil.

Què tens fet fins ara?
De quadres no et sabria dir un nombre exacte. Tal vegada n’he fet uns 50, però d’aquests, que hagin sortit a la llum i que m’agradin, potser te’n presentaria 20. Vaig provant coses noves, tampoc no trob que hagi arribat al meu màxim de saber fer pintura i, per això, com que vaig provant coses, n’hi ha que m’agraden i n’hi ha que no. Hi ha obres de fa un any que no tenen res a veure amb una obra que faig ara.

Què pintes? Quin estil tens?
M’agrada pintar figuratiu, normalment pint persones i coses que puc veure dia a dia. No he pintat mai abstracte, no m’interessa massa. Jug amb l’absurd i a crear escenes un poc rares. M’agrada jugar amb la improvisació i l’error controlat. Vaig dibuixant quan tenc temps. Jo li dic dibuixar per avorriment, i m’han renyat per això. Estic còmode amb la pintura figurativa, no tenc un estil hiperrealista, però tampoc m’interessa. Mai se sap, però no crec que canvii molt el meu estil al llarg dels anys.

Està premeditat o et deixes endur?
Estic al mig. Dibuix al meu bloc de i pas a pintura el que m’agrada, però el que hi ha al bloc no està fet pensant en futurs quadres, sinó que faig vaig creant. Per tant, tenc una idea predeterminada perquè ho dibuix, però si cau una gota on no toca a vegades la deix. Vaig jugant.

Tens dues obres a l’exposició col·lectiva ‘Panorama 5’ de la galeria Fran Reus de Palma…
Aquestes dues obres són molt diferents de les altres perquè no solia pintar en gran format i pintar una cosa de quasi 1,50 metres per 1,20 dins una habitació no és fàcil. Tenen un caràcter més buit perquè anava molt alerta. Va ser un dia que em vaig inspirar i les vaig començar a fer sense tenir res pensat, directament damunt la tela sense un dibuix previ al bloc. I varen sortir així. Temps més tard vaig veure la convocatòria de la galeria i vaig enviar el meu dossier amb totes les obres que tenia i ells varen triar aquestes dues. En un dels quadres hi ha dues persones jugant a petanca, però perquè m’ho he inventat així. No hi ha res que t’ho faci veure, una persona estava acotada i hi ha una pilota i vaig pensar que estaven jugant a petanca, que és un joc també un poc absurd. I a l’altra hi ha una persona que se’n va a posar una flor dins un gerro.

També has dissenyat la portada del disc ‘Arts Marcials’ de Reïna, grup del qual n’ets membre. Com ha estat aquest procés?
Estàvem gravant el disc i els hi vaig demanar si els hi faria ganes que jo fes la portada. I entre tots ens vàrem asseure, vaig treure el meu bloc de dibuix, saben el que faig perquè són els meus amics, i entre tots vàrem triar el que volíem i que fos amb colors pastel. És un gerro amb una flor que està corbada i la flor té una cara, com si fos una emoticona al revés, però riu. El disc xerra de l’amor i el desamor, i és un poc això. La cara que riu està al revés, que pot generar confusió, i les flors només es tomben quan estan músties. Xerra d’aquesta dualitat del disc.

Quins són els projectes de futur?
Ara estic acabant la carrera i continuaré pintat, creant obres, presentant-me a concursos per mostrar la meva obra i muntar alguna exposició, a Manacor o on sigui. Mai et pots aturar. Ho vaig començar fent perquè m’agradava i poder-me guanyar la vida amb això, seria un luxe.

Back To Top
Search