Sempre de la mà de l’AMIPA de l’IES Mossèn Alcover, Bel Riera ha estat durant gairebé trenta anys la bibliotecària de l’institut. Ara, després de tres dècades es jubila. Ens conta com han estat aquests anys, i què farà ara.
Com varen ser els teus inicis?
Tot va començar el 1993 quan la junta que dirigia Joan Parera va fer un seguit d’entrevistes perquè volia posar la biblioteca en marxa. Així va ser que vaig començar la feina. La primera tasca va ser la de centralitzar la biblioteca, hi vàrem pujar tots els llibres dels diferents departaments. I a partir d’aquí, la cosa va començar a créixer.
T’esperaves l’homenatge de divendres passat?
Sí. Me l’esperava, perquè la gent de l’AMIPA tenen un sentit de l’humor espectacular, i m’ho feren saber amb un vídeo molt graciós. Ara bé, sabia que hi hauria aquest acte però no m’espervaa mai que succeís el que va succeir. Més de vint persones entre professors, exprofessors i alumnes hi participaren. Va ser molt emotiu.
Com ha canviat la biblioteca des de la teva entrada fins ara?
Cada nova generació d’alumnes que ha passat l’ha emprada i ho ha fet de cada vegada més, perquè ens hem sabut modernitzar. Ara tenim ordinadors, i una fotocopiadora d’autoservei. És important que els alumnes no es fiïn només d’internet i que sàpiguen contrastar els continguts i els coneixements als llibres. A més, hem fet sempre campanyes de foment de la lectura, i tenim un préstec molt elevat de llibres.
Què aporta encara avui una biblioteca davant l’allau cibernàutica i pantallística?
El que manté la biblioteca és aquell esperit de llibertat. Aquí ningú et diu el que has de fer ni el que has de llegir, i pots triar entre multitud de llibres. Ara encara no ho tenim aquí, però ens amenaça de darrere la intel·ligència artificial, que no sé com es resoldrà ni sé com ens afectarà.
Per tant, sí que, a banda de llibres, també hi ha pantalles.
També ho hem fet. La revolució digital ha afectat l’ensenyament i totes les aules, que tenen pissarr digital. Nosaltres tenim també un projector i pantalla, perquè, a més, la Biblioteca és el lloc més agradable de l’institut, i si ve un autor d’un llibre, un professor convidat… sempre ve aquí a fer el seu parlament.
La tasca més sorda és la de la catalogació.
Sí. Formam part de la xarxa de biblioteques escolars de la Conselleria i catalogam amb el programa ABIEST. Hi ha, també, un igual servei de préstec interbibliotecari, però crec que l’hem emprat una vegada mai.
Ja tens qui et substituesqui?
Com que ho sabíem ens entrevistàrem amb diferents persones. El meu substitut serà Miquel Àngel Galmés Cabrer. És un jove molt ben prepaarrat, llicenciat en filosofia, i amb un amor infinit pels llibres. Tot aquest temps ha vengut un parell de dies a la setmana, per veure així com anam i com és una biblioteca escolar. Al setembre s’incorpora. L’any que ve, jo encara hi hauré d’anar perquè encara no hem acabat de digitalitzar tota la cessió de fotografies de Joan Riera Ferrari. I fa dues setmanes que ens arribar el llegat d’Antònia Matamalas, i ens agradaria molt fer-los un lloc a tots dos.
Ara et jubiles… què faràs?
No em jubil de tot. Encara tenc l’estanc, i a més tenc obligacions familiars amb ma mare, que és molt major. Podré estar més temps amb ella. A més, m’agrada culejar per fora vila, i ara també ho podré fer més.
