Feim un breu qüestionari a quatre antics alumnes de l’IES Mossèn Alcover perquè ens parlin sobre el llegat de Bel Riera i sobre el futur de la biblioteca de l’Institut:
1. Què ha significat el pas de Bel Riera per la Biblioteca de l’Institut? Quines diries que són les seves aportacions principals?
2. Creus que tots els instituts haurien de tenir un responsable de biblioteca en la mateixa situació que na Bel? Quins avantatges o inconvenients té la fórmula de contractació emprada?
3. Quin futur augures a la biblioteca de l’IES Mossèn Alcover sense ella? Caldrà continuar amb la mateixa fórmula amb una persona diferent? O ara canviarà tot el concepte? Què t’estimes més tu?
4. Na Bel és una persona molt donada a les facècies i anècdotes. Ens n’explicaries qualcuna que hagis viscut amb ella?
Sílvia Rigo, exalumna
1. Des que vaig començar a l’Institut, na Bel sempre ha estat una figura present, una constant que em feia sentir acollida i en pau dins les quatre parets que constitueixen la nostra estimada Biblioteca. Poc importava si hi anava per gaudir de la pau que alberguen els llibres dels organitzats prestatges, o si només la visitava amb motiu de repassar just abans d’anar a un examen global; els seus braços sempre van estar oberts per rebre’m. Així, na Bel i la seva feina han aconseguit fer de la biblioteca un racó del qual els alumnes que l’hem coneguda sempre en tendrem bons records.
2. Segons el meu punt de vista, la contractació d’un membre extern per formar part de l’equip de les biblioteques escolars és una idea molt positiva i avantatjosa, perquè na Bel, al Mossèn, ha suposat una mena de referent que ha pogut posar ordre i coordinar, sempre amb ajuda del professorat, les activitats de la Biblioteca. En certa manera, és la directora de l’orquestra, la capitana del vaixell… En qualsevol cas, una peça clau de l’Institut.
3. Segons sé, actualment l’AMIPA pretén contractar un jove per fer del nou bibliotecari. Si bé na Bel ha deixat una herència memorable en el seu pas pel Mossèn, estic convençuda que la nova persona incorporada farà molt bona feina i sabrà, mitjançant el llegat de na Bel, adaptar-lo a la seva manera de treballar i organitzar-se. No dubt que, si ma mare va poder gaudir fa gairebé trenta anys de la Biblioteca així com jo ho he fet, les generacions futures també podran fer el mateix.
4. Vaig conèixer na Bel a sisè de primària, el dia que amb l’escola vam anar a fer la visita de l’Institut. Una amiga que ja feia primer d’ESO em va dir que, en acabar el recorregut, la cercàs, que ella mateixa em mostraria els millors indrets de l’IES. Aleshores, abans de partir, ella em va dir que ens aturàssim a la Biblioteca. Jo no sabia ben bé que hi volia fer, però em vaig deixar dur. Fou llavors quan em va presentar na Bel, dient-li que el curs vinent jo també seria estudiant del Mossèn. Amb les galtes enceses per vergonya, ja que em sentia menuda entre els grans, la vaig saludar. Al final, na Bel em va somriure i em va dir que, si el que deia la meva amiga era veritat, llavors ens veuríem molt sovint a partir d’aquell setembre. Des del primer moment, na Bel, sense saber res de mi, em va fer sentir ben rebuda. Sens dubte, puc afirmar que em sent molt afortunada d’haver coincidit amb ella aquests darrers anys.
Joan Estelrich, exalumne i exprofessor
1. Na Bel ha estat un cul inquiet que ha canalitzat moltes forces que han aconseguit que la Biblioteca es convertís en un espai imprescindible. Amb na Bel, la comissió Biblioteca, la directiva i l’AMIPA, han aconseguit que la Biblioteca estigués a disposició d’alumnes, exalumnes, professors i qualsevol que ho necessiti. Amb na Bel, la Biblioteca s’ha dedicat a Miquel Àngel Riera i ha trobat un equilibri entre una biblioteca d’institut amb lectures obligatòries i una on un estudiant de filologia o d’història hi pot treballar. Però la part humana és l’aportació principal: na Bel és una persona que dinamitzava, que aconseguia enganxar a la gent i aconseguia que molts d’exalumnes hi anàssim just per veure-la.
2. Una biblioteca és un negoci sense beneficis directes i, justament, no són beneficis econòmics, que sembla que són els únics que se cerquen avui en dia. Posar una biblioteca en funcionament és difícil. I és clar, idealment tots els instituts haurien de tenir una biblioteca amb personal perquè funcioni. Pocs IES tenen una persona contractada, a la majoria dels centres on he treballat, la biblioteca depèn de la voluntat d’una comissió i dels professors de guàrdia. I clarament, el sistema de contractació per part d’una AFA implica dependre molt de la quantitat d’aportacions d’aquell any.
3. L’engranatge de la Biblioteca Miquel Àngel Riera està ben untat i en funcionament. Segurament la biblioteca continuarà sent el punt de trobada i el centre de dinamització cultural i social de l’IES Mossèn Alcover. I hauran de fer com hauria de fer el Barça, renovar sense deixar de banda el que ha funcionat.
4. En destacaria la capacitat irònica tan fina i graciosa que té. El primer dia que vaig entrar a la biblioteca, tímidament em vaig acostar a la taula i vaig demanar “els llibres, es poden treure?”. I em va contestar: “Hombre, tots de cop no, és molt complicat!”. O la gran frase que sempre deia quan hi havia molt de renou: “Teniu dues quarterades de pati precioses per anar a xafardejar, aquí només poden quedar aquells que vulguin llegir i estudiar”.
Llucia Mesquida i Mariona Pedrals,
alumnes actuals i representants de l’Associació d’Estudiants del Mossèn Alcover
1. El pas de Bel Riera per l’Institut ha suposat la presència d’una gran persona apassionada per la lectura, que sempre mostrava interès per l’alumnat i el seu ofici. Gràcies a ella, la lectura entre els joves es va fonamentar i la biblioteca es va convertir en un espai més freqüentat per tots i totes.
2.Personalment trobam que tenir una responsable com na Bel a la biblioteca de tots els centres seria molt beneficiós. Per exemple, sempre ens dona recomanacions de llibres, ens ajuda quan no entenem alguna cosa o ens dona suport en tot moment. Crec que una figura de bibliotecària no té cap inconvenient, pel fet que gràcies a ella es sentim més benvinguts a l’Institut.
3. Na Bel va fer de la biblioteca un lloc millor, va aportar els seus coneixement i el seu entusiasme, i ara que es jubila, esperam que tota la feina que va fer es mantengui i el pròxim bibliotecari agafi amb la mateixa energia i ganes que na Bel li donà a la biblioteca durant la seva estada.
