Skip to content

“No volem que es faci una lectura racista; ens fan patir les dificultats de mobilitat”

Veïnats de Fartàritx ens expliquen per què no veuen amb bons ulls la construcció de la mesquita als antics terrenys de Procam

Els veïnats de Fartàritx es tornen a mobilitzar. Després d’aixecar ja algunes queixes per l’aprovació del Pla General la passada legislatura, ara volen fer pinya per fer front al que s’ha convertit en la polèmica de la setmana: la construcció d’una mesquita a la zona urbana de Fartàritx, una barriada manacorina amb una idiosincràsia molt particular i amb un patrimoni arquitectònic protegit marcat pel seu passat com a barri moliner. Ja s’han ajuntat per fer alguna reunió i es comencen a organitzar a través d’un grup telefònic, encara de manera informal i no oficial, per intentar fer un front comú per evitar la construcció del temple islàmic als terrenys que abans foren ocupats per l’empresa càrnia Procam. Hem contactat amb diversos veïnats del barri, però la majoria només volien donar la seva opinió de manera anònima i han rebutjat fer declaracions. En aquest sentit, la redacció de Cent per Cent considera que no s’ha de donar veu a discursos que es facin des d’un posicionament anònim i que podrien utilitzar aquesta condició per expressar idees racistes contràries a la convivència.
Hi ha veïnats, però, que sí que han volgut expressar la seva opinió, a qui agraïm el gest. Neus Llabrés, Consuelo Rodríguez i Sion Rebassa representen la veu general d’aquest grup i expliquen que “Manacor té un problema de mobilitat evident, i a la barriada de Fartàritx el problema és encara més gran”. Expliquen que Fartàritx ja és un barri prou congestionat, amb instal·lacions i equipaments amb molta afluència de persones, com ara un gran supermercat, la comissaria de Policia Nacional, una parada d’autobusos, o les escoles de Turisme i de Música, i que el pro­blema s’agreuja els dilluns, quan hi ha mercat.
Se senten desemparats
Construir una instal·lació amb capacitat per a més de mil persones requereix un estudi de viabilitat per preveure la congestió que hi pugui haver, com es fa amb qualsevol tipus d’edificació semblant, i entenen que si s’hagués fet, els veïnats ho sabrien. La finali­tat de l’edifici els és igual, diuen: “si fos una discoteca, una pista de bitlles o una església cristiana, ens queixaríem del mateix: ‘l’impacte urbanístic i el perill per la pèrdua del patrimoni arquitectònic’”. En aquest sentit, volen que es respecti la normativa: “Perquè a Fartàritx tenim una normativa urbanística especial per tot el tema dels molins”. Tots tres expressen que reconeixen i res­pecten el dret a la llibertat de culte, però pateixen per l’impacte cultural que la ins­tal·lació pot tenir al barri.
A més d’aquestes qüestions, Llabrés manifesta la seva preocupació perquè “una instal·lació amb aquest aforament no es pot construir en una zona inundable”. Recorda que, en els episodis de torrentades que ha viscut el municipi, aquesta zona s’ha vist afectada i que construir un recinte per a tantes persones en un terreny inundable, sense informes tècnics d’evacuació és un perill.
L’ombra del racisme, present
En relació amb els missatges que s’han pogut llegir aquests dies a les pancartes col·locades a les reixes del solar, asseguren, i ho volen deixar ben clar, que no hi ha un motor racista darrere les protestes. Rodríguez declara que “no volem que es faci una lectura racista; ens fan patir les dificultats de mobilitat”. Així i tot, les imatges de les pancartes, de les quals ells es volen desmarcar i per les quals no responen, hi són, i aquest és un fet que ens ha de convidar a tots a pensar quin model de societat volem. Llabrés explica que “no representen la barriada” i diu que en general, la gent del grup no sap qui les ha penjat allà: “no podem posar les pancartes com a representants de la barriada”. Rebassa afirmà, en aquest sentit, que creu que la comunitat islàmica “té dret a construir l’edifici”, però reconeix que el lloc no és l’indicat.
Volen afegir que “la protesta no té color polític” i demanen que “el departament d’Urbanisme tengui en compte que no només es proposa construir un local de 2.500 m², sinó que els usos que s’hi volen fer contemplen un aforament de més de mil persones” i que a tot això cal sumar-hi els vehicles que s’hi desplacin, i els problemes d’aparcament.
Back To Top
Search