Una primavera més els arqueòlegs submarins fan feina a Porto Cristo, un any més estudien el nostre passat romà, però què hi troben al fons de la mar? En aquest cas descobreixen un vaixell enfonsat, les restes d’una desgràcia que ens ha donat l’oportunitat de guaitar per un finestró al passat d’aquesta contrada. Durant l’imperi romà la navegació era una empresa molt més arriscada que avui. Els grans vaixells que travessaven el Mare Nostrum sovint patien accidents com el que degué causar l’enfonsament de la nau del segle I de la nostra Era que descansa al fons marí de Cala Manacor.
Del segle I a avui, però, es va perdre el record de l’enfonsament de la nau i no va ser fins a principi dels anys 50 del segle XX que no es van descobrir les restes d’aquesta embarcació que ha descansat sempre molt a prop de la platja de Porto Cristo. Va ser quan es volia ampliar el port amb la construcció d’un espigó, el conegut «martell», que es canvià els corrents i la mar va començar a desplaçar la platja destapant, descobrint, unes restes d’un derelicte (cast. pecio; angl. Shipwreck). Les primeres restes que varen aflorar eren sobretot llumetes, les llànties romanes fetes de ceràmica, però també fragments d’àmfores etc. Els al·lots, eren els anys 50, jugaven a espoliar-ho tot, fins i tot venent-ho als turistes… L’espigó es va haver de foradar just després d’haver-lo acabat per retornar els corrents a un recorregut més natural i les restes es van tornar a cobrir. No va ser fins l’any 2012 que una prospecció arqueològica va localitzar de nou la nau així com altres punts on hi ha troballes subaquàtiques. A partir d’aquí el Museu d’Història de Manacor, el Consell de Mallorca però sobretot l’Institut Balear d’Estudis en Arqueologia Marítima (IBEAM) van fer possible que avui el jaciment sigui l’únic d’aquesta cronologia que està en procés d’excavació a les Illes Balears. Es tracta d’una nau de càrrega d’època romana coneguda per la càrrega de llumetes, aquestes petites peces de terrissa decorades que formaven el carregament secundari d’aquesta nau. I és que en arqueologia subaquàtica és molt clar que les naus duien un carregament principal, normalment d’àmfores (contenint vi, oli, conserves de peix etc) i després, en els espais que deixaven aquestes àmfores, un altre carregament de peces més petites que podien ser plats, olles, tassons… o llumetes! Però el carregament principal, el negoci, es feia amb les tones dels productes que contenien les àmfores. Productes que en el cas de la nau de les llumetes eren sobretot les conserves de peix, ja fos salsa de peix (garum) o peix salat. En època romana les factories d’aquests productes que florien a tota la costa andalusa, la costa de la província bètica, eren famoses per manufacturar aquests productes derivats del peix i és d’un d’aquests ports que devia sortir la nostra embarcació.
Hi ha un altre aspecte molt important en l’estudi de les restes de la nau de Porto Cristo i és la possibilitat d’observar el sistema de construcció naval romà. Els arqueòlegs, a les seves excavacions, han trobat parts senceres del casc d’on han pogut estudiar com estava construït i qui el va construir. En concret, pareix que dos grafits amb el nom de Caius Iulius poden fer esment al nom del constructor. Per sort encara queda molta informació per a descobrir sobre l’època romana a les nostres contrades i el comerç mediterrani que passava per aquí el temps de Neró, esperem que els arqueòlegs puguin seguir fent feina ajudant en el coneixement del nostre passat i el nostre patrimoni.
Antoni Puig
