Nova crisi a les obres culturals en petit format?

Marina Velasco Puigròs

Si durant els darrers mesos heu assistit a algun esdeveniment cultural que no sigui massiu, tal vegada haureu notat que ha augmentat considerablement el nombre de localitats no ocupades durant el seu decurs.
Què està passant en l’esfera cultural dels actes en petit format? És possible que aquest sector estigui patint una nova crisi? Per què la tendència general sembla que es decanta per més cadires buides i menys entrades venudes? És el final del sold out en les obres de caràcter més íntim?
Durant els darrers dies he tengut l’oportunitat de debatre aquestes qüestions amb diferents professionals de l’esfera cultural d’arreu de l’estat i sembla que reflexionar sobre aquesta crisi és una constant. A manera de resum, els factors que s’intueixen més decisius són els següents i, atenció spoiler, no tots estan relacionats amb la postpandèmia de la Covid-19:

• La gent prefereix gaudir dels espais oberts? La tendència sembla afirmar aquesta suposició. Mentre els actes culturals realitzats a l’aire lliure continuen aconseguint unes quotes més que acceptables, les manifestacions en espais interiors no gaudeixen d’aquesta sort. Tal vegada, la Covid-19 i les seves conseqüències són les principals causants d’aquests resultats. A més, les bones temperatures i el clima favorable afavoreixen aquesta situació.
• Els públics prefereixen assistir a esdeveniments massius? Tot indica a afirmar que sí. A tall d’exemple podem citar els festivals musicals de grans dimensions i de més renom en el panorama actual, els quals mantenen a l’alça l’afluència de públics. Potser no només hi contribueix l’opció de gaudir d’aquests actes envoltats de gent –aspecte que ha estat molt limitat durant molts mesos– sinó que tal vegada el fet de pagar una entrada per un esdeveniment que dura diversos dies també pot ser un element clau.
• Les persones estan cansades de consumir cultura assegudes a una butaca? Segurament és així. Aquest punt es relaciona amb els anteriors en el fet que predominantment els esdeveniments programats a l’aire lliure i amb un major aforament, normalment disposen d’un espai ampli per on deambular durant la seva durada. “Estirar les cames” és una preferència actual. M’agradaria remarcar, però, que la situació actual permet que determinats equipaments culturals també comptin amb aquesta característica; tot i que limitada pel seu espai interior. En aquest sentit, les sales multifuncionals són una millor opció que no els equipaments amb localitats fixes.
• Existeix una excessiva oferta cultural? Sí, sense dubtes. La professionalització d’aquest sector i la necessitat de treballar –pel que fa a tots els agents– ha provocat una saturació brutal pel que fa a la programació. Són molts els esdeveniments que coincideixen el mateix dia, fet que no tan sols diversifica enormement els públics potencials, sinó que arriba a saturar les seves agendes. En aquest cas, som partidària que menys és més.

Sigui pel motiu que sigui, sembla que pel que comporta al present i al futur a mitjà termini dels actes culturals no massificats és romandre sense assolir el tan apreciat entrades exhaurides. No obstant això, som partidària de veure el tassó mig ple i de creure amb la resiliència. De fet, tal com sustenten autors com per exemple Cornelius Holtorf (2018), la resiliència cultural és rellevant perquè suggereix el reforç d’una major capacitat d’acceptar la transformació, abraçar la incertesa, absorbir l’adversitat en temps de canvis i continuar incessantment desenvolupant nous escenaris en el context que ens ha tocat viure: una globalització farcida de processos massa similars que bruscament oscil·len sense previ avís. Si és cert que existeix una crisi, esperem que sigui una visita efímera i que es dissipi aviat.