skip to Main Content

Orígens de la parada dels cavalls pare de Manacor (III)

El calaix del temps. Albert Carvajal

Els responsables de l’exèrcit se n’adonaren aviat que les parades només mantenien cinc cavalls i en varen reclamar els dos restants. La Diputació hagué de fer una despesa addicional d’entre mil i mil cinc-cents duros. La premsa aprofità per especular sobre la possibilitat que l’Estat decidís traslladar els animals a la Península a finals d’any i deixàs Mallorca sense cavalls pare. Per a la temporada de 1885, i davant les pressions populars, es recuperà la parada de sa Pobla amb dos cavalls, però no la menorquina.
El servei continuà sent gratuït per als propietaris d’egües quedant completament prohibit “a los Jefes de parada ni a individuo que de los que pertenezcan al arma de Caballería recibir gratificación ni regalo por dar preferencia con los caballos sementales o por otro concepto“. Es veu que, en temps de la Diputació, els favors eren força freqüents.
Quant a la força militar destinada a la vila cal dir que era ben minsa i, per norma general, no sembla que interferís en la vida quotidiana del poble (només se la documenta participant en les processons de Setmana Santa). Entre 1884 i 1889 la parada manacorina (que normalment custodià entre un i tres sementals) va ser servida per un sergent i dos soldats de l’esquadró de caçadors de Mallorca. A partir de 1890 es documenten un cap i un soldat sota la supervisió d’un oficial del Regiment de Mallorca a qui acompanyava un ordenança muntat del mateix cos. Entrat el segle XX el responsable era un tinent de cavalleria.
A finals del segle XIX era habitual veure als dipòsits cavalls de raça anglonormanda, tarba, anglo-àrab, àrab i espanyola, portats de diferents ramaderies peninsulars (majoritàriament extremenyes) i franceses. De totes elles, la més complicada per creuar amb la mallorquina era l’àrab. La peculiaritat més remarcada que s’aconseguia era un lleuger augment de l’altura de l’animal. La causa que s’argumentava era que els sementals que s’adquirien no eren de pura raça sinó creuats. A més, les egües apropiades per a ells eren males de trobar i, a més, els seus propietaris no les deixaven muntar, ja que el principal objectiu que perseguien era aconseguir híbrids. Es donava la circumstància que molts pagesos, abans d’anar a les parades dels sementals, deixaven que un guarà muntàs les seves egües i, malgrat quedar registrades a la documentació oficial, parien després una mula o un mul. Cal destacar igualment que la majora dels propietaris d’egües o someres disposaven d’un cavall pare al qual feien treballar tan tot sol com en companyia d’una mula. Allò que els interessava era la seva docilitat i no les qualitats dels poltres que en sortirien. Al Llevant mallorquí tenien anomenada els poltres criats pel senyor Pere Font dels Olors d’Artà.
Les conseqüències de tota aquella situació es deixaven notar en la secció de sementals de l’Estat, ja que els cavalls de les parades es veien cada any manco sol·licitats fins al punt que es va suprimir la parada de Menorca. Les de Manacor i Palma anaren decaient a poc a poc i només la de Sa Pobla podia mantenir dos cavalls. A més, des de finals del segle XIX s’importaren gran quantitat d’egües del nord d’Àfrica (principalment d’Algèria) que, mesclades amb els sementals, donaven molt bon resultat.
L’any 1908 les parades de Balears (Palma, sa Pobla, Manacor i es Mercadal) depenien del Cinquè Dipòsit de Saragossa i obrien les portes del 20 de febrer al 5 de març. Precisament, aquell any el Sindicat Agrícola manacorí elevà una instància al Ministeri de Foment per intercanviar els cavalls presents a Manacor (de raça perxerona) amb els de sa Pobla (de raça àrab). El 1909 s’eliminà temporalment la parada de Palma i s’afegí la de Llucmajor.
El pla d’estalvi i una reorganització del servei reduïren progressivament els dipòsits d’arreu de l’Estat la qual cosa, lligada a la progressiva mecanització de la societat, va fer que la majoria passessin a formar part de la història local. La de Manacor sobrevisqué fins a finals del segle XX.
Com a nota curiosa cal recordar que, quan els cavalls ja no servien com a sementals, l’Estat els subhastava i els marcava amb les inicials DE (‘Desecho del Estado’). Havia de quedar ben clar qui n’havia estat el propietari…

Back To Top
Search