skip to Main Content

“Vàrem treballar molt per trobar el ritme”

Dissabte 17 a les 19.00 h es projectarà ‘Margalida’ al Teatre de Manacor. Un documental sobre l’amant de Salvador Puig Antich, anarquista condemnat a garrot. La codirectora Constança Amengual (Manacor, 1995) destaca que és una història d’amor “intensa” amb un final forçat. També han participat en el projecte Joan Lluís Oliver, com a director de fotografia, i Francesca Mas, codirectora.

Qui és na Margalida Bover? Com és la protagonista del documental?
És una persona molt enèrgica i impulsiva, espontània. Bastant única. Transparent, molt directa i sincera. Té les seves contradiccions com tots nosaltres. A la pel·lícula veureu una protagonista que està en un moment de la seva vida més reflexiu amb el tema de Salvador Puig Antich. La descobrim amb 67 anys en moment més calmat i tranquil, després d’una vida molt intensa. Ara està estable a Capdepera.

Deis que és una història més d’amor que no d’ideologia.
Era un enamorament, no era una relació política. Compartien ideals i opinions, però xerram dels seus sentiments i no tant del que reivindicaven. Ells compartien l’estima, els projectes de futur i aquesta història tan intensa. Amb la projecció a Palma vàrem veure que l’anarquisme hi és bastant present. Recorda una època molt reivindicativa al final d’una dictadura i l’inici d’una democràcia. Un que defensava les llibertats, les defensava practicant-les fins al final. Aplicant-les en termes efectius i socials. I això és el que ens ha transmès.

Què recorda de la relació sentimental?
Del que es xerra més és de Salvador i ella. S’explica com es varen conèixer, la intensitat de la relació i els projectes de futur que tenien. Les cartes de Salvador li serveixen per fer el viatge al passat i ens connecta amb el que varen viure. Hi ha un fragment del seu diari personal i dues cartes escrites des de la presó, on es veu com era de real per ells dos. Crec que varen ser set mesos de relació, però amb les cartes vàrem veure que era mutu i molt intens. Que estaven molt enamorats.

Tot i que ja han passat molts d’anys, encara queda rastre del traume que suposà que Puig Antich morís a garrot?
És un trauma. Solem dir que es reobri la ferida, una ferida silenciada durant molts d’anys i que ara, Margalida, està preparada per xerrar-ne. Diu que no ho superarà mai, però aprèn a viure amb ella. Diu que a partir d’aquí, no va tornar a fer plans de futur. Però també és una història de superació, perquè ha tengut moltes més vivències des de llavors. Va intentar desconnectar d’aquest món per poder continuar endavant.

Quina idea o sensacions ens queden després de la projecció?
És un documental et deixa una llavoreta per després reflexionar. Crec que l’hem tractat de manera que no cau en el dramatisme, sinó que xerram molt de la quotidianitat. Hem volgut mostrar una Margalida vitalista i m’agradaria que la gent es quedàs amb aquesta idea, a part de la història de Salvador. La sensació que pugui provocar, que sigui de llum.

Quina és la conclusió?
Un fet et pot canviar la vida i, en aquest cas, crec que crea impotència perquè ningú ho va poder evitar. T’aporta un aprenentatge de vida des d’una altra època. També és un aprenentatge de què de tot se’n surt.

Què ha estat el més complicat?
Del contingut, que ens hàgim convertit amb les amigues de Margalida. Al final, és una història molt dura per ella. Era complicat dirigir i passar pena per ella, no volíem jugar amb els seus sentiments. Sobre la història, sempre dic que m’ha acostat a un moment històric des d’una història persona. Pel que fa al procés de muntatge, va ser el repte. El guió es va anar fent segons rodàvem. Teníem moltíssimes hores i les havíem d’ordenar i triar. No ha sortit tot. Vàrem estar vuit mesos. No sempre és donar informació, també emocionar. Hi ha molts de silencis. Vàrem treballar molt per trobar el ritme. És molt creatiu.

Back To Top
Search