Pastor, fusta de lector

La gent un poc més simpleta, aquella que es deixa dur pel prejudici, pensarà sempre que Antoni Pastor va ser futbolista primer i polític després. Dit en unes altres paraules, en primera instància un destraler, i en segona un tauró. Però, ca! No oblidem per res que l’exbatle manacorí ha tengut al llarg dels anys una evolució que l’ha convertit en una persona molt diferent del que els estereotips i cànons socials podrien establir. Aquesta setmana, a la ràdio pública de les Balears, Pastor era interrogat sobre quins llibres recomanaria. El llibre de capçalera seu, confessava, era Siddartha, de Herman Hesse. El més sorprenent, l’origen de la seva descoberta. Un dia de rebel·lia juvenil quan jugava amb el Manacor, el seu entrenador, Miquel Jaume, se l’endugué a Palma, el va fer entrar a una llibreria i li va regalar aquest volum tan filosòfic i “tan fàcil de llegir”, deia el mateix Pastor aquests dies. Per als polítics, recomanava “Obtenga el sí. El arte de negociar sin ceder” als qui es dediquen a la política, perquè “l’art de negociar és una virtut i és un aprenentatge obligatori dins la vida, i dins la classe política, ara més que mai, haurien de tornar a aquesta capacitat de negociació”. Ja ho deia aquell, qui molt viurà moltes coses veurà.