Pedro Sánchez i el PSOE resisteixen i el PP no acaba de sortir-se’n

Sembla que ha acabat tot el procés d’eleccions (Galícia, Euskadi, Catalunya i europees) i entram en un període de normalitat i d’acció de govern.

El PP ha guanyat les eleccions europees, però no ha aconseguit desempallegar-se del PSOE, la diferència ha estat de 4 punts i 2 diputats. El PP les havia plantejat com un “tour de force” per forçar Pedro Sánchez a convocar eleccions anticipades, o plantejar, inclús, una moció de censura comptant amb Junts i Puigdemont. Idò res de res, Feijóo no aconsegueix una majoria de vots clara i contundent, tot i els tombs estratègics. El PP ha jugat amb la “investigació” oberta pel jutge Peinado de Begoña Gómez, parella de Pedro Sánchez, una investigació oberta per la denúncia del sindicat “Manos Limpias” (extrema dreta) sense proves i només amb titulars de premsa pròxima també a l’extrema dreta, contra l’opinió de la fiscalia i amb informe de la Guàrdia Civil que nega cap delicte. A què juga el jutge Peinado? També amb atacs a fons contra la Llei d’Amnistia. I així i tot, el PP no ha aconseguit distanciar el PSOE. Així la legislatura continua i Pedro Sánchez disposa de tres anys per consolidar el govern de coalició i promoure les reformes progressistes que va prometre. El PP seguirà a l’oposició i els tres anys se li faran llargs, molt llargs.

En aquestes eleccions s’ha produït un fort increment del vot i la representació de l’extrema dreta. Ho preveien les enquestes, tot i que a Europa ha estat menor del que s’esperava. Cas a part és França i Alemanya. A França Macron ha avançat les eleccions a l’Assemblea i s’espera parar el cop duríssim (Marine Le Pen ha guanyat amb claredat les eleccions). A Alemanya “Alternativa per Alemanya” ha quedat en segona posició, passant per davant dels socialdemòcrates que governen en coalició. Aquí VOX passa de 3 eurodiputats a 6, i cal tenir en compte el resultat de “S’ha acabat….” que n’obté 3. I Cs desapareix del mapa. La divisió entre Sumar i Podem els castiga, i Podem deixa clar que no està mort. Yolanda Díaz dimiteix com a Coordinadora de Sumar i obre un gran interrogant: què passarà amb la formació? Acabaran unificant-se Sumar i Podem? Ha quedat clar que no hi ha espai per a dos. ERC i Junts segueixen perdent vots i gran part del vot independentista segueix en l’abstenció.

Per fi, s’ha publicat al BOE la Llei d’Amnistia, guardada en un calaix fins que passassin les europees, i ja és d’aplicació. La llei és molt clara, així ho recordava aquest dimecres Pedro Sánchez als jutges, “la llei s’ha de complir”. Tot i això, és evident que els fiscals del Suprem, que són els del “procés” ja han reiterat que Puigdemont no pot ser amnistiat pel delicte de malversació. Aquests fiscals estan en rebel·lió respecte del Fiscal General de l’Estat. Aquesta batalla acaba de començar i veurem com acaba. Segurament, si es manté la rebel·lió podrien ser apartats del Suprem (així ho afirmava el Fiscal General). De moment el jutge Llarena manté les ordres de detenció contra Puigdemont, Comín… Ara ha donat cinc dies perquè les parts presentin al·legacions, passats els dies mantendrà la posició? La llei és clara, les mesures cautelars decauen amb la seva aplicació. Entrarà en prevaricació? La tensió pujarà graus, i alguns es cremaran.

Dia 25 de juny ha de començar el debat d’investidura del candidat a president de la Generalitat. Dos únics possibles candidats, Salvador Illa del PSC i amb 42 diputats, i Carles Puigdemont de Junts i amb 35 diputats. Tots dos necessiten el suport d’ERC, i potser qualcú més. Com jugarà ERC? Ha deixat clar que el referèndum d’autodeterminació i el finançament singular. El PSC s’hi avindrà? Molt complicat, tant l’una com l’altra. Els Comuns-Sumar només contemplen un govern PSC, ERC i Comuns, amb 68 vots, justa la majoria.

Carles Puigdemont només podria obtenir 59 vots, i estaria en minoria (ERC ha governat amb 33 diputats). Així, no seria en cap cas impossible una repetició de les eleccions. Qui més hi perdria ER, qui més hi podria guanyar el PSC i Junts. La partida serà llarga, en la primera votació no hi haurà president. Dos mesos és el temps, i passa de pressa.