Skip to content

“Per a mi és un crit a la llibertat”

Analía Puentes (Uruguai, 1981), que serà a La Fornal el dissabte 11 de maig amb “Maria Antonieta”, ens explica com és encarnar aquest personatge.

Foto: Ulises Fontana

Dissabte 11 de maig seràs a La Fornal amb “Maria Antonieta”, una obra dirigida per Jessika Walker d’un dels personatges més complexos del segle XVIII. Com va ser aquesta trobada amb el personatge?
Jo estava acabant curs al Laboratorio Teatro de Jessika Walker, a Barcelona, i havia de fer un monòleg. Ella em va proposar Maria Antonieta. Amb el primer que em vaig trobar fou amb aquesta biografia impressionant de Stefan Zweig. És molt humana, tot i que no hi ha, com és de suposar per l’època, les seves paraules textuals, però sí cartes. Explica molt bé la seva essència. Això em va captivar i inspirar per poder fer una encarnació del personatge, més que una interpretació. Jo ho entenc més com una personificació del personatge des de l’ànima. Tots aquests elements, la dona, l’amant, la malbaratadora, la mal vista per la societat de l’època, aquest personatge tan controvertit també van fer que el personatge tengués moltes facetes.

Què suposa per a tu encarnar-lo?
Per a mi és un crit a la llibertat. Ella, com a dona, a l’època, fou molt controvertida; va anar contra totes les normes i va escandalitzar molta gent; fins i tot va tenir un amant. Per a mi fou un repte molt desafiant, perquè l’espectacle és un monòleg i el text està basat en la biografia i cartes de l’època i molta documentació. Hem estat, amb Camilo Zaffora, que és l’altre dramaturg, intentant entrar en aquesta història i en aquest personatge, i hem passat per moltes facetes seves. És desafiant perquè és un monòleg i també és un nu. Hi ha un lloc que per a mi és molt simbòlic en el sentit que, amb tota l’endemesa de l’època, tot el rococó, finalment, ella acaba quasi despullada, damunt un carro, amb els cabells blancs amb 38 anys, anant cap a la guillotina. No hi havia vestuari que reflectís aquesta intensitat tan carnal. I per això jo veig aquesta Maria Antonieta amb un nu, però en el sentit que es mostra a si mateixa per complet.

Clar, coneixem la seva faceta més excèntrica, el tòpic, però no va deixar de ser víctima del seu moment històric.
Clar, la Revolució Francesa era allà, a la porta de Versalles. Això la va marcar moltíssim, pensem en l’espectacle de la guillotina. La revolució va anar tallant caps i ella no se n’escapà.

Em sembla rellevant apel.lar a la vigència que pot tenir avui la figura de Maria Antonieta
Totalment, a aquest càstig cap a tot el que està fora de lloc. Ella encarna una mica aquesta situació que de vegades ens impedeix elegir el destí de les nostres vides. Amb catorze anys sa mare la dugué a França per casar-la amb Lluís XVI, i això li marcà la vida. Imagina’t l’adolescent que entrava a Versalles. A mi em toca molt això dels seus drets de ser lliure i de ser qui ella volgués ser; també deien que tenia relacions amb altres dones de la cort. Tot això, aquest personatge controvertit, que surt de les regles i de les normes, és el que ara veig contemporani. Tot i que estiguem parlant del segle XVIII, és d’una rebel·lia que s’escapà de l’estructura que l’envoltava.

Veim una proposta físicament exigent. Quin paper hi juga el cos i què té a veure això amb el teu bagatge com a intèrpret?
Per a mi el cos és el llenguatge del teatre. Ho diu tot. En el que he fet, que s’ha centrat molt en el moviment i la dansa, és a través del cos i del moviment que trob aquest entrenament per arribar a sortir de mi mateixa i entrar en el personatge. És cercar la creativitat; ella empra una tela d’acrobàcia que simbolitza enfilar-se a les cortines de l’avorriment que patia a palau. Això també es transmet des del moviment i el cos. També la relació amb el seu amant es demostra subtilment, delicadament, amb el cos. Es tracta de cercar totes les facetes del personatge en allò corporal, que és on una pot apropar-se més al personatge, perquè ella és tan humana com nosaltres. Tot i tenir moltes diferències amb ella, també hi ha molta comprensió perquè, en qualque punt, jo també he viscut facetes d’ella. De fet, i en relació amb aquest treball amb el cos, també faré un taller sobre com preparar-se per entrar a escena, perquè hi ha molta feina prèvia per poder entrar al personatge. Us convid a venir al teatre. L’obra és intensa, però per a mi el més meravellós del teatre és poder entrar en un altre món i viure’l.

Back To Top
Search