skip to Main Content

“Per poder aplicar l’eutanàsia ha d’estar demostrat que es pateix una malaltia incurable, greu, crònica i impossibilitant”

Antònia Maria Mas Estela (Manacor, 1995) és graduada en ADE i en dret per la UIB des de 2018. Especialitzada en dret urbanístic i ordenació del territori, i també en dret de famílies i herència, actualment exerceix d’advocada a FMSB Manacor.

D’on venim? Hi havia una legislació sobre l’acostament al moment de la mort?
Podem parlar de dues lleis anteriors a la recentment aprovada Llei Orgànica reguladora de l’eutanàsia que entrarà en vigor al juny. La primera fou la Llei General Sanitària, del 1986, que va permetre als pacients la possibilitat de rebutjar un tractament mèdic i sol·licitar l’alta voluntària, i la segona la Llei de l’autonomia del pacient, de 2002. Aquesta darrera norma ja permetia al pacient, de manera individual, negar-se a un tractament sense ser necessària cap justificació; és el que s’anomena eutanàsia passiva. A partir d’aquesta, la majoria de Comunitats Autònomes aprovaren lleis per als malalts terminals, regulant les renuncies als tractaments i el dret a rebre una sedació final.

El dret a deixar un testament vital era una primera passa per arribar a aquesta llei?
Sí, l’any 2002 es regula el testament vital, també anomenat instruccions prèvies. Una persona major d’edat, capaç, voluntàriament i per escrit, hi podia manifestar anticipadament la seva voluntat per tal que es complís en el moment en què les seves circumstàncies no li permetessin expressar-la. Es podia fer en referència als tractaments mèdics, al moment de la seva mort o posteriorment, com per exemple en el cas dels donants d’òrgans.

Les cures pal·liatives actuals han obert camí? Desconnexió d’aparells, sedacions… Metges, pacients i familiars ja es movien al límit de la llei en molts de casos?
Tot i que la legislació anterior fou la que inicia la regulació d’aquest dret, cal esmentar que la voluntat del pacient no podia ser aplicada si era contrària a l’ordenament jurídic. Per tant, no és fins a la publicació de l’actual Llei Orgànica que es destipifiquen aquestes conductes a través de la modificació del Codi Penal.

Com en tantes altres lleis (divorci, casament entre persones del mateix sexe, avortament…), aquest text topa també amb l’oposició de determinats sectors de la societat, que apel·len a qüestions morals. Com s’han de relacionar el dret i la moral?
És necessari que dret i moral vagin lligats. Tot i això, la moral, pot ser diferent depenent de la sensibilitat personal. El dret ha d’establir la llei per a la col·lectivitat, regulant les demandes i els valors de la societat. En temes com aquest és inevitable que es commogui l’opinió pública, però la funció del legislador és garantir els drets (en aquest cas drets fonamentals com el dret a la vida i a la integritat física i moral) dels pacients establint un sistema d’eutanàsia condicionat i garantista, que no imposa cap classe d’obligació.

Quina diferència hi ha jurídicament entre l’eutanàsia i el suïcidi assistit? O són el mateix?
La diferència recau en qui administra el fàrmac. En l’eutanàsia és el personal sanitari qui administrarà el medicament que provocarà la mort. En canvi, en el suïcidi assistit és el mateix pacient qui s’autoadministra el medicament que una altra persona li ha proporcionat.

Quins seran els drets dels pacients amb la nova llei?
Es reconeix el dret a tota persona, sempre complint tots els requisits legals, que en aquest cas són molt estrictes, a sol·licitar i a rebre la prestació d’ajuda per poder morir. Entre els requisits podríem destacar que la malaltia que pateix el pacient sigui incurable, greu, crònica i impossibilitant; haver estat informat dels tractaments pal·liatius integrals, i les diferents possibilitats; haver formulat dues sol·licituds de manera voluntària i per escrit; i prestar consentiment informat, entre d’altres.

Quines dificultats d’aplicació preveus que siguin possibles?
Tal vegada destacaria la dificultat probatòria de la capacitat i el consentiment lliure i informat; o per altra banda, establir un límit objectiu per determinar els requisits de la malaltia per tal de poder sol·licitar l’eutanasia.

Back To Top
Search