En aquest número dedicam el nostre reportatge de la setmana a Porto Cristo, la seva Junta de Districte, de la constitució de la qual enguany farà deu anys, i a les ànsies de més autonomia o independència que puguin tenir els portenys.
Encara que sembli una paradoxa, la presència d’AIPC dins els diferents governs municipals de les dues darreres dècades ha suposat un opiaci gairebé definitiu per a les ànsies separatistes d’una part de la població. La gestió de proximitat, afavorida per la compensació pressupostària a canvi del suport a l’equip de govern ha fet que el Porto Cristo d’avui no tengui res a veure amb aquella vila costanera descuidada, llunyana i fins i tot solitària en els llargs hiverns dels anys vuitanta.
És innegable que Jaume Brunet, Bernat Amer, Salvador Vadell, Joan Gomila i Antònia Llodrà han aconseguit fer-se valer com a representants dels portenys dins l’ajuntament manacorí i també davant els seus propis votants. Res de tot això no és gratuït, ni debades: el Port ha canviat, i cap a millor.
Deuen quedar encara romàntics que somien un Porto Cristo independent? Deu tenir AIPC votants descontents? Manté el partit porteny la mateixa base sòlida i indestructible que tenia fa una dècada? És sa pensar que un partit només hi és per governar? Són preguntes que d’una o altra manera quedaran contestades en aquest reportatge.
