La qüestió de la independència sempre ha estat present a l’imaginari col·lectiu de la gent de Porto cristo. A vegades amb més intensitat i a vegades amb manco. Pareix a ser que té a veure tant en temes de sentimentalisme com amb temes de qualitat de serveis rebuts i d’infraestructures i prestacions…
Hem volgut parlar amb gent a peu de carrer perquè ens explicàs el seu posicionament i hi ha hagut diversitat d’opinions.
A la primera taulada ja ens hem trobat amb aquesta dualitat de posicionaments. Una animada conversa entre les dones de la fotografia superior deixa sentir: “De moment funcionam bé, però tot sempre és millorable”. Na Cati i na Magdalena són les més xerradores: “Ens agradaria la independència, però ho trobam un poc difícil.” O bé: “Potser, si fóssim independents, ens aniria millor, perquè comandaríem nosaltres. A ca meva tu no em pots dir què he de fer. Qui viu a un lloc és qui sap millor com van les coses. Aquí i a qualsevol banda”.
En Miquel i en Miquel Àngel tenen un posicionament distint: “Jo no ho sé si la voldria a la independència. Jo senzillament voldria que fos un poble normal, que estàs bé”. Fins i tot van més enllà: “A vegades passa el contrari, que s’ajunten un parell d’ajuntaments per compartir recursos”.
En la mateixa línia opina Carme: “Jo no tenc cap problema, i si en tengués cap, supòs que aniria a la junta de districte i m’ajudarien. Sempre es poden millorar les coses, per exemple, el tema de la neteja no està molt bé. Però la independència, crec que no la voldria.” Paquita, la seva amiga, en canvi, diu que a ella sí que li agradaria.
El darrer grup de gent amb qui parlam és el més crític. Luz Belén té moltes queixes: “El poble està abandonat, no fan net així com toca, quan plou tot s’inunda, a l’escola han posat barracons…” Francisco, que pensa el mateix conclou: “Sí que voldríem la independència, sempre i quan tenguéssim tots els serveis que ens toca, voldríem que els imposts que pagam aquí quedassin aquí”.
