skip to Main Content

Quatre vides dedicades amb l’ànima a la docència

María José Robles, Rafel Galmés, Miquel Palomero i Miquel Duran són quatre professors històrics de l’IES Mossèn Alcover. Enguany, en alguns casos empesos per les circumstàncies actuals de pandèmia, es jubilen. Hem volgut parlar amb ells del seu pas per l’institut manacorí i del futur que ve.

Quan encara hi havia BUP i CO el Mossèn era conegut popularment com l’Institut i tenia més fesomia de petita universitat que no de lloc per impartir-hi ensenyament secundari… Ho veis així?
Maria José Robles: Jo no ho puc dir perquè m’hi vaig incorporar precisament quan es va implantar l’ESO. A les escoles sí que varen notar aquesta diferència, perquè abans d’implantar-s’hi l’ESO hi teníem alumnes molt grans.
Rafel Galmés: La diferència es va conèixer amb el pas d’un sistema educatiu a un altre. Quan fèiem BUP no hi havia problemes de disciplina. A més, en aquell temps no hi havia la incorporació de les noves tecnologies, que ha generat molta dispersió entre l’alumnat.
Miquel Duran: En aquell temps els alumnes ja entraven amb una dinàmica de fer feina. i no amb una obligatorietat.
Rafel Galmés: Sí, perquè era voluntari. El BUP el cursava un 60 per cent de la població, aproximadament. Un altre vint feia FP i el 20 restant anaven al mercat laboral. El fracàs escolar era mínim. La gran majoria dels alumnes que començaven a 1r de BUP arribaven a 3r. Eren uns altres temps. Els al·lots no tenien tantes maneres de divertir-se com ara.

Però no sols ha canviat el sistema educatiu… Són diferents els alumnes d’avui?
Miquel Duran: La societat ha canviat molt, és més diversa i heterogènia. Rafel Galmés: Record que vàrem haver de reciclar-nos, i el material que es va generar a partir d’aleshores va ser infinitament millor.
Miquel Palomero: Sí, ara hem de treballar més coordinats. Avui la maduresa dels alumnes no és la mateixa que la dels anys vuitanta. Llavors, feies classes magistrals. Seguies un temari i qui no podia seguir el ritme quedava darrere. També eren classes massificades, arribàvem a tenir 40 alumnes per classe.
Rafel Galmés: Era un sistema educatiu diferent per a una societat diferent.
Miquel Palomero: Record que va venir un senyor a fer-nos una conferència i ens va dir que l’ESO estava pensada per a mestres de primària, perquè estan coordinats i avesats a treballar en equip. A la fi, però, veus com la realitat s’imposa al disseny.

Tanmateix, els alumnes d’avui acaben 2n de batxillerat amb 18 anys com hi acabaven els de COU. Estan igual de ben preparats?
Rafel Galmés: Potser sabien més matemàtiques abans, perquè hi havia un nivell de concreció més elevat. Ara saben moltes més coses en general.
Miquel Palomero: Tenen habilitats diferents.
María José Robles: I tenen molts més recursos.
Rafel Galmés: Els alumnes que surten ara poden anar perfectament a la universitat com hi anaven els d’aleshores, tot i que és cert que no aprofundeixen tant sobre una mateixa matèria.
Miquel Duran: S’han perdut coses importants.
Rafel Galmés: En el batxillerat actual de dos anys es vol donar un currículum totalment excessiu.
Miquel Duran: Es varen voler concentrar quatre anys en dos i això és totalment impossible.
Rafel Galmés: Sí, i els al·lots ho passen malament.
Maria José Robles: I ho enfocam tot massa cap a la universitat. Jo som una gran defensora de la formació professional. Si hi pensàssim no aniríem tan estressats.
Rafel Galmés: Sí, però les places de formació professional són molt limitades i s’haurien d’adaptar millor al mercat laboral.

Com us heu adaptat a l’atenció a la diversitat?
Miquel Duran: L’atenció a la diversitat s’ha centrat molt en matemàtiques i llengües i les altres matèries han quedat deixades de la mà de déu, no han tengut el suport necessari del departament d’orientació. Miquel Palomero: Sí, però també hem pogut tenir alumnes procedents de l’escola Joan Mesquida, amb un professor de suport, i han fucnionat molt bé, s’integraven molt bé dins una classe de plàstica, per exemple.
María José Robles: El més important és atendre l’alumne individualment i poder adaptar el programa a les seves necessitats. Més que les adaptacions curriculars, crec que el que compta és el dia a dia. El problema és quan hi ha molts d’alumnes amb necessitats educatives especials, de vegades en tens gairebé mitja classe, i aquí és on trobes a faltar el professor de suport.
Miquel Palomero: En general, ara hi ha més sensibilitat cap a les diferències.
Rafel Galmés: A la fi has d’observar com és cada grup i adaptar la feina a les seves característiques, per arrigar al major nombre de persones.
Miquel Duran: Crec que amb la gent venguda de fora, per exemple, hi ha un problema d’escolarització. No pots posar un al·lot acabat d’arribar dins una aula ordinària si abans no has fet una feina perquè consolidi el coneixement de les dues llengües.
María José Robles: Sí, però la integració no ha de ser només lingüística sinó també social.

Vosaltres ja heu fet feina amb alumnes nascuts aquí i escolaritzats aquí, fills de famílies vengudes de fora. Tothom té les mateixes oportunitats?
Rafel Galmés: La situació familiar i el nivell cultural de la família tenen un pes importantíssim. Per això és molt important que l’ensenyança pública faci feina per donar un nivell suficient i que tothom hi pugui arribar.
Miquel Palomero: Jo enguany he tengut gent nascuda aquí de famílies foranes i a nivell acadèmic estaven totalment integrats, amb una completa igualtat.
María José Robles: Però no hem arribat a una normalitat. Així i tot, sobretot es troben moltes alumnes molt bones, molt responsables i preocupades per l’estudi.
Miquel Duran: Però molt sovint no tenen el suport de les famílies.

Com ha canviat el Mossèn, d’ençà que hi vàreu arribar?
Maria José Robles: No hi he notat gaire canvis. L’essència és la mateixa.
Miquel Duran: Ha crescut…
Miquel Palomero: Quan vàrem arribar hi havia una cantina, la gent hi fumava… tot això ha canviat.
Rafel Galmés: Quan es feia BUP, l’institut era un lloc de trobada social, fins i tot, a més d’un lloc d’estudi. Amb la LOGSE va ser quan es va tancar.
Miquel Duran: Però continua sent una institució arrelada al poble.
Miquel Palomero: Record els primers anys que hi havia primers d’ESO. Jo estava escandalitzat del renou que se sentia dins les classes. Ens arribaren a donar un xiulet per avisar els alumnes.
María José Robles: La metodologia s’innova, però l’essència és la mateixa. A mi, abans de venir, m’havien parlat molt bé del Mossèn i quan hi vaig arribar hi vaig trobar el quem’havien contat, que era un institut que donava molta d’importància a l’estudi. Que a altres bandes tothom aprovava, però que aquí havies de posar colzes.
Rafel Galmés: La gent encara fa molt d’esment que l’alumnat del Mossèn és bastant bo, comparat amb altres. L’inspector mateix ens ho deia.
María José Robles: I és curiós, perquè l’alumnat no el triam nosaltres, són ells els que venen.

Com viviu la rivalitat amb l’altre institut de Manacor?
Miquel Duran: Entre el professorat dels instituts no existeix.
Rafel Galmés: Quan es va construir l’IES Manacor es va intentar llevar l’etiqueta que havia tengut sempre Na Camel·la. I això és bo.
Miquel Palomero: Els instituts són com castells feudals, cada centre té el seu comte i els seus cavallers…

I la innovació pedagògica du molts de canvis. Hi creis?
Maria José Robles: A mi m’agrada perquè és més globalitzada, però als al·lots se’ls fa molt difícil arribar a tot el currículum. Ara bé, d’una forma o d’una altra, els al·lots aprenen.
Rafel Galmés: El primer que s’ha de fer és canviar el currículum, que els continguts siguin més compartits i més globalitzats. En el que no estic d’acord és que els al·lots deixin d’escriure, i no sé si amb els nous mètodes ho fan tant.
Maria José Robles: Tampoc no estic gaire d’acord amb els llibres digitals. Els al·lots d’avui no llegeixen…

Recordau-nos qualque anècdota.
Rafel Galmés: En temps d’en Jaume Rosselló n’hi havia moltes. Havíem d’implantar el cicle d’auxiliar d’infermeria i ho explicàvem als pares. Hi havia 150 pares escoltant a l’aula d’exàmens. Un pare va demanar: “I aquest cicle de què va?”. En Jaume va respondre: “Serveix per aprendre a posar les palanganes als malalts perquè hi puguin fer les feines”.
María José Robles: A una tutoria explicava possibles sortides als alumnes després de l’institut. Una alumna em va demanar: “I per ser batle què han d’estudiar?”. Espontàniament li vaig respondre: “Res! Has de ser bona persona”. Un altre dia record que sortíem a berenar. Vaig sortir amb en Boleto (un alumne amb una barba ben espessa) i li vaig demanar què feia. Em va dir que primer de batxillerat. Quan tornàrem entrar, el director li va pegar una repolsa de les grosses. Llavors ho vaig entendre tot. Jo m’havia pensat que era un professor!
Miquel Palomero: Record que en Jaume el primer dia que vaig arribar a l’institut em va demanar de quina especialitat era. El seu interès era que necessitava una persona per fer el fogueró.
Miquel Duran: Al setembre en Jaume ja venia amb el primer esbós del fogueró, i per Tots Sants ja el tenia tot pensat.
Rafel Galmés: En el primer claustre ens deia, “al·lots, anau a fer escola”, perquè no ens preocupàssim de res més que no fos ensenyar.

I ara què fareu? On fermareu l’ase?
Rafel Galmés: Ens haurem de cercar coses, i supòs que les trobarem. Llegir, passejar… I sobretot viatjar, però ara la cosa està complicada.
Maria José Robles: Jo faig comptes continuar anant pel Mossèn. No em puc perdre Sant Antoni, la festa del Mossèn, qualque berenar, el cafè, contar qualque rondalla… De fet no feia comptes jubilar-me, m’hi han duit les circumstàncies actuals.
Miquel Duran: Jo ja he començat a fer experiments agrícioles per recuperar varietats autòctones d’aquí.
Miquel Palomero: No ho sé. Estic obert a tot. M’agrada la música, l’escultura, les matemàtiques, i qualsevol llenguatge desconegut que es pugui desxifrar. I viatjar, tot d’una que es pugui.

Miquel Palomero (Puentegenil, Còrdova, 1960) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat del País Basc des del 1998. Va arribar el 1999 al Mossèn, procedent de l’IES Calvià i de l’IES Blancadona d’Eivissa.

Miquel Duran (Manacor, 1954) és llicenciat en Física per la Universitat de Saragossa des de l’any 1981. Des del 1988 ha fet feina a l’IES Mossèn Alcover, on ha estat cap d’estudis de nocturn, d’ESO i també secretari.

Maria José Robles (Cazorla, Jaén, 1955) és mestra de primària en l’especialitat de ciències. Després de passar pel col·legi Mitjà de Mar de Porto Cristo, pel CEP i per l’oficina d’escolarització de Manacor, va arribar al Mossèn ara fa 18 anys.

Rafel Galmés és llicenciat en matemàtiques per la UAB des de l’any 1981 i economista per la UOC des de l’any 2005. Després de passar per Alacant, Castelló i Felanitx, va arribar al Mossèn fa 23 anys. Ha estat diverses vegades cap d’estudis.

Back To Top
×Close search
Search