Maria Antònia Garcías (Inca, 1973) és la consellera insular de Territori. Fa un repàs de la situació actual del sòl rústic i els espais edificables, així com recorda que hi ha d’haver un equilibri entre tots els factors per tal de protegir aquestes zones. A més, considera que el Pla General de Mancor és “positiu”.
Segons Terraferida, a Mallorca hi ha més de 53.000 habitatges edificats en sòl rústic i les parcel·les edificables, ara mateix podrien acollir més d’11.000 habitatges més. De fet, just a Manacor hi ha 1.200 parcel·les on es pot construir. En certa manera, en algunes ocasions s’ha dit que vivim urbanització massiva del camp. És així?
Jo crec que no. El fet que a una parcel·la es construeixi una edificació, no estam parlant d’urbanització del camp. Una urbanització és un altre tipus de concepte, que conté carrers, xarxes, claveguerams, etcètera. Per tant, aquest no és el cas. Però jo crec que l’edificació en sòl rústic, ara, no diria que hi hagi una sobrepressió.
Mallorca suportaria que aquests més de 10.000 habitatges s’arribessin a construir al nostre foravila?
És una qüestió que s’hauria de valorar. Jo entenc que sí. A Mallorca se cerca un equilibri i ara parlam de sòl rústic comú. N’hi ha moltíssim que ja està protegit perquè té un valor específic natural o mediambiental o paisatgístic, com és el cas de la Serra de Tramuntana. Estam parlant d’una part del sòl rústic on sí que es podria construir i d’unes parcel·les on, tal vegada, no s’hi construirà mai, perquè són edificables des de fa molt de temps i no s’hi ha edificat fins ara. No és que de sobte hagin passat a ser edificables. Jo crec que, evidentment, hem cercat un equilibri. Des del moment en què es defineixen unes parcel·les mínimes amb normes territorials, és perquè s’ha estudiat i s’ha acordat que aquest és l’equilibri adequat.
Al si de la societat hi ha la preocupació que si aquest sòl rústic comú s’edifica i tot es destina a un ús residencial, es pugui deixar de banda l’ús agrícola. S’hauria de limitar o condicionar encara més?
Ja està limitat i amb el Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics (PIAT) se n’han limitat una part importantíssima, ja que es va dir que els nous habitatges en rústic no es poden destinar a usos turístics. Per tant, crec que això és molt important perquè així no es fa un negoci. En aquest moment estam a una situació d’equilibri, que és la que jo defens. La parcel·la mínima que s’ha posat és equilibrada pel tipus de parcel·la que hi ha a Mallorca, per la història, per la societat i la idiosincràsia. Voldria destacar que s’ha de cercar l’equilibri de tots aquests valors.
Fa uns mesos circulava el rumor de la possibilitat que per poder edificar a una parcel·la en sòl rústic fossin necessaris 28.000 metres i no dues quarterades, com és ara…
Ni s’ha plantejat. Ha sortit aquest rumor i ens han arribat preguntes de si realment estàvem fent això. Però nosaltres estam fent una modificació del Pla Territorial de Mallorca, la modificació número tres i la número quatre. La primera d’elles, parla només de sòl i creixement urbà. És a dir, regulam com han de créixer els municipis dins aquest sòl que envolta el sòl urbà. Però en cap moment s’ha plantejat l’ampliació, no té res a veure ni és l’objecte de la revisió del Pla Territorial ni entra dins el concepte. Creiem que era millor fer un estudi general del sòl urbà, que feia falta i que, a més, ens adaptam al decret que ja va establir unes mesures restrictives d’edificabilitat respecte del sòl rústic general i que va donar al Consell la possibilitat de revisar un tipus d’actuacions en sòl urbà que no s’havien desenvolupat. Llavors, estam en aquesta feina en sòl urbà, urbanitzable i de creixement urbà. No estam revisant el sòl rústic. I l’altra qüestió, és que la següent modificació que estam fent al Pla Territorial és per a la implantació de zones prioritàries d’energies renovables, que tampoc té a veure amb l’edificabilitat del sòl rústic.
Ara mateix ja hi ha restriccions i condicionants a l’hora de poder edificar i fer ús del foravila, per dir-ho d’alguna manera. Tot i això, al vostre entendre, quin hauria de ser l’ús d’aquestes terres?
Evidentment l’ús que se’n fa està definit per la normativa que defens i que s’ha d’estudiar en un àmbit territorial, que és el que hem fet. Mirar l’illa de Mallorca en un conjunt i quan la normativa defineix les parcel·les amb un mínim de metres per dedicar-ho a un ús residencial, la qüestió és d’equilibri i crec que és correcte. De totes maneres, dir que el fet que existeixi un habitatge en una parcel·la no elimina la possibilitat de cultiu. El percentatge de l’habitatge és molt reduït.
Per tant, podríem dir que ara mateix estam amb el model territorial que des del Consell considerau adequat?
El creixement de sòl urbà que es permetia en el pla inicial no s’ha duit a terme i ara és important ajustar-ho a la realitat i a les previsions pels anys vinents. Crec molt important que s’introdueixen criteris de creixement no només de llocs concrets, sinó que hi ha unes zones a cada municipi on ha de créixer de manera prioritària i fins que no s’hagi crescut en aquestes zones no es podrà fer a d’altres. I aquest model ha caducat i no podem seguir. Tal vegada als municipis els interessa un creixement a zones distintes i no hi podem fer. Canviam el model i el substituïm per criteris més adients pel dia d’avui, que és el tema paisatgístic, territori i canvi climàtic. En vers de dir on s’ha de créixer, establim maneres de créixer i ajustam la possibilitat. Una vegada feta aquesta modificació, serà actual i adequada.
Estan a punt d’aprovar el Pla General d’Ordenació Urbanística de Manacor després de 40 anys i hi ha una plataforma ciutadana que n’estan en contra. A parer vostre, com hauria de ser?
Tenc claríssim que el Pla General és molt positiu. Primera, perquè fa molts anys que s’intenta i finalment s’aconseguirà, el que és una passa importantíssima. Una revisió d’un Pla General o un de nou, com està fent Manacor en aquests moments, és una tasca complicadíssima i molt complexa. És evident que hi hagi gent en desacord, però crec que tenen un bon Pla General i que estan fent una passa molt important amb molta feina. Em consta que estan a punt d’esmenar les qüestions pendents.
El PIAT contempla la construcció d’un aparcament a Cala Varques per evitar la massificació que hi ha i que s’aparqui a les voreres de la carretera. Quan podrà ser una realitat?
Jo crec que l’estiu que ve podrà ser una realitat. El PIAT ja ho preveu i no només aquest. Si no que totes aquestes cales aïllades separades del sòl urbà on la gent hi anava de manera desordenada perquè s’aparcava on es podia, crec que és important fer una regulació en l’àmbit d’Illes i que tots els aparcaments estiguin ajustats, que no hi hagi massa aparcament per una cala petita. Confí que aquest estiu pugui estar. Després també s’han de fer gestions posteriors.
El PIAT també contempla altres mesures de protecció de les diferents cales, i a Manacor n’hi ha moltíssimes. Em sabríeu dir, a grans trets, com se’n veuria beneficiada?
És una mesura molt important que regula l’accés a les cales definint l’ús d’aparcament, en qüestió de territori. Com parlàvem abans, aquest sòl rústic no podrà ser destinat a ús turístic, el que és una mesura important. I ajuda en l’àmbit de definir les zones turístiques de les madures, que no és el cas de Manacor.
Voldríeu afegir qualque cosa més?
Crec que més o menys ho hem parlat tot i confí que el Pla General serà una realitat ben aviat, que és una passa molt important.
