“Aquest projecte no són sigles que ens pertanyin als que som aquí. MÉS-Esquerra és patrimoni del nostre poble i és per això que m’adreç als joves, als desencantats, perquè en tenim, als veïnats de tota la vida i als veïnats que acaben d’arribar. Aquest nosaltres que també és el vosaltres. Per tant, nova era, nous reptes, més gent. Esma per continuar governant, coratge per continuar transformant. Visca Manacor i a guanyar”. Amb aquesta arenga final arrabassava Ferran Montero ahir vespre al bar Xarop i davant un centenar de persones una ovació tancada i optimista. Ahir es feia oficial que ell serà el candidat de MÉS-Esquerra a les eleccions del pròxim mes de maig. Envoltat de militància, de família, d’amics i de coneguts, en un entorn càlid i pròxim, Montero es presentava en societat com a nou líder del projecte ecosobiranista amb el seu predecessor i actual batle, Miquel Oliver, i amb el suport pròxim de Joana Maria Llull i Paula Asegurado a primera fila. Molt a prop d’elles, l’ara exregidora Carme Gomila, també repartia somriures. Més enrere els altres regidors també hi eren, igual que representants d’èpoques pretèrites com Joan Gaià. El secretari general del partit a Mallorca, Lluís Apesteguia, també hi era present.
Va exercir de mestra de cerimònies l’actriu Carme González. Montero i el partit prepararen una escenificació afable, de proximitat, en format de conversa. “Una branca treu un brot nou. Una flor torna sortir allà on pareixia que no hi havia res. O una llavor que feia temps que dormia davall terra troba el seu moment”, llegia metafòrica González just abans d’encetar la bateria de preguntes.
Començaren parlant dels orígens familiars: “De la part de mare, Sitges, vuit llinatges mallorquins, família pagesa, que ens han ensenyat a respectar el que som i d’on venim. És una família que estima molt la nostra terra, que ha estimat i estima molt Portocristo”, deia Montero. “La part de mon pare és una família que ve d’Extremadura, Montero, nou germans. Aquests dies quan vaig fer l’anunci que presentava la meva candidatura sortiren comentaris que criticaven molt que el meu primer llinatge no fos d’origen mallorquí. Una família pobra, que ve d’Extremadura, que va emigrar a un lloc que no coneixien a cercar una vida millor. Han estat fusters, electricistes, pintors, dones de neteja… gent que ha estat molt socialista. Gent d’una família obrera, que cerca un lloc per viure millor, que creix, i després sents un Benito, una Josefa, una Mercedes xerrar el nostre català, t’ompl d’orgull, per tant, sí, estic molt content de tenir el Montero com a primer llinatge”, acabava dient amb la veu trencada i molt emocionat.
El jove candidat apel·lava també als orígens polítics familiars, tant els de sa mare, vinculada a l’entorn d’Esquerra Republicana, com el de son pare, militant socialista i que ha anat a llistes del PSOE en dues ocasions. En tot cas, i mostrant que el debat polític és viu a dins ca seva, “sempre he aconseguit que ells dos estiguin en contra del que jo opín”, deia Montero.
Parlaren també de teatre… “No és que hi hagi dies que pensi que és millor estar damunt un escenari que no el temps del ple, sinó que ho pens cada dia. Als plens moltes vegades ens ho passam molt bé, tot i que és ver que molts de pics no saps si has de riure o si has de plorar, si t’has d’emprenyar… perquè el que hem viscut aquests tres anys a l’Ajuntament és una cosa que no havíem vist mai, una extrema dreta molt forta a nivell estatal i també als plens on hem d’escoltar bajanades i beneitures cada dos per tres”. Per a Ferran Montero, “deixar de fer teatre és la decisió més difícil que he hagut de prendre quan vaig començar a ser regidor. Per a mi és una via d’escapament. Però també m’ha ensenyat a estar amb l’altre, a saber quan has de callar, i a escoltar abans de parlar. Escolt més que xerr”. També del teatre li surt, digué, “la capacitat de fer feina en equip”. “És impossible que els regidors puguem estar pendents de tot el que passa al nostre municipi i per això és imprescindible que tenguem gent com na Cati a Cales de Mallorca, na Paquita a Son Macià, en Manolo a s’Illot, gent a Portocristo, gent a Manacor, perquè quan un posa l’orella tot d’una et pot avisar i et permet a tu com a regidor actuar de manera més eficient”, explicava.
“El que pitjor he duit i pitjor he gestionat sempre són les injustícies, i quan gent fa mal a l’altra gent conscientment, això em fa molt de mal”, d’aquesta manera contava Montero com li va arribar el cuquet de la política, amb les mobilitzacions contra les polítiques de José Ramón Bauzà. “La gent sortia al carrer i això també em va fer posicionar”, explicava el ja candidat a la batlia. Després d’allò, a les eleccions de 2015 “necessitava agafar bagatge per construir-me i necessitava un líder. Durant aquella campanya me’l va presentar Pep Barrull. Quan vaig conèixer Miquel Oliver vaig dir: “Aquest serà el meu líder. Si som dins el projecte de MÉS-Esquerra no és pels meus ideals, sinó per Miquel Oliver”, deia mentre generava una altre aplaudiment del públic.
També prengué la paraula, el batle manacorí i candidat a les tres darreres eleccions per MÉS-Esquerra. “D’en Ferran només puc dir coses bones. Des del principi ha volgut millorar les coses sempre fins que després veu que les coses no són possibles. Però ho ha de tocar amb el nas, ho ha de veure, no només li ho han de contar. I això diu molt d’una persona, perquè n’hi ha que es confien, i s’amaguen darrere el ‘sempre s’ha fet així’, que és un dels mals importants de la nostra societat i de l’Ajuntament de Manacor”. Oliver advertia que “tendrà la capacitat d’escoltar i callar, cosa que jo no he tengut, per tant la versió 2.0 Ferran Montero serà molt millor que la versió 1.0 Miquel Oliver. No deixis mai que l’administració et mengi, ni que et mengi el ‘sempre s’ha fet així’ perquè arriba a un punt que t’ho arribes a creure”.
Tanmateix, Oliver animà els assistents a no deixar el candidat tot sol: “En Ferran tot sol no farà res. Necessitam que el projecte de MÉS-Esquerra s’escolti, i es respecti i s’expliqui i en Ferran donarà la cara i farà el necessari perquè es dugui a terme, però queda una feinada per fer. No ens podem permetre que la dreta i l’extrema dreta puguin arribar a governar a Manacor i es carreguin totes les coses que hem fet per tenir un poble millor”.
Però Ferran Montero no surt del no res, ja fa tres anys que és dins l’Ajuntament, i parlaren també de l’experiència: “El polític té molt mal explicar el que passa dins l’administració, perquè és molt mal d’entendre. De vegades pareix ciència ficció el que es viu dins l’administració, de les bufetades que et peguen, de les parets i els murs que et trobes. Tu ho vols intentar i pareix que davant tens una pista de frontó”. En aquest sentit explicava que “és important que com a regidor tu siguis la primera passa per escoltar el que necessiten o el que volen fer les persones i les entitats, perquè si fos anar als funcionaris, això s’atura. Moltes vegades he trobat gent que havia anat a l’Ajuntament a proposar qualque cosa i jo no me n’havia temut, i aquell projecte ha quedat en no res. Arriba un punt que el polític fa de tècnic i això és el que crema”.
Parlaren d’ambició i parlaren de la voluntat expressada públicament per Ferran Montero d’arribar a la batlia: “Quan dic que vull ser batle de Manacor no vull dir que Ferran Montero vol ser batle de Manacor sinó que Manacor necessita un batle o una batlessa de MÉS-Esquerra. Sense un batle de MÉS-Esquerra no s’hauria gestionat la pandèmia com es va gestionar, no s’haguessin gestionat temporals, torrentades i catàstrofes que també hi va haver, ni les ajudes socials que es varen gestionar durant la pandèmia”. I tot i tenir trenta-un anys, es reivindicava com una opció tan vàlida com les altres: “La societat canvia, i el jovent està molt preparat. Tan vàlid és un batle de trenta anys, com de vint-i-cinc, com de quaranta, de cinquanta o de seixanta. Que seré el batle més jove de la història? Avanti, som aquí”.
I acabava, el candidat, recordant l’esma i el coratge, els dos conceptes que l’acompanyaren durant tota la presentació: “Farem feina amb esma, l’esma de la gestió ben feta, del seny, de la intel·ligència col·lectiva, perquè l’esma en política, també és cuidar, entre altres coses, cuidar els nostres pobles, les nostres barriades, les nostres escoles, els nostres veïnats, la nostra gent; i farem feina amb coratge, coratge per continuar transformant Manacor amb la màxima ambició possible, coratge per continuar lluitant pel dret a l’habitatge i per la igualtat d’oportunitats i coratge també per plantar cara als macroprojectes que segons qui es pensa que els pot fer on li rota i nosaltres deim que no es poden fer a Manacor”`.
Després de tot, Mateu Xurí prenia la paraula en forma versada. Els assistents havien deixat dins un paner uns paperets amb el que pensaven del nou candidat. Una llarga codolada del glosador es clogué amb una quarteta definitòria: “Encara no en tenim prou, perquè amb forces a l’espatla, sabem jubilar un batle per posar un batle nou.”
