Què són els moretons? D’on venen? Què signifiquen?

Qui ha vist ballar els moretons qualque vegada de ben segur que ha pensat tot d’una en aquell joc infantil de cops de mans entre dos o més infants a partir de cançons com aquella de “En la calle lle lle, veinticuatro tro tro, ha habido do do, un asesinato to to…”. És un gest senzillíssim, un joc d’una simplicitat que enamora, i alhora, però, resulta ser un exercici clau i bàsic per al desenvolupament cognitiu i emocional dels infants.

No ens inventam res. Qui ens ho explica és Salvatore Di Russo (Formia, Lazio, 1977), un clarinetista professional italià que ha estat els darrers catorze dies a Manacor per conèixer de primera mà el ball dels moretons. Di Russo fa la seva tesi doctoral a la Universitat de Valladolid sobre percussió corporal, a partir d’un treball de camp específic sobre els moretons.

L’investigador italià parteix de les teories del mètoda BAPNE, ideat per Francisco Javier Romero Naranjo, doctor en musicologia a la Universitat d’Alacant i codirector de la tesi de Di Russo. Les sigles BAPNE signifiquen Biomecànica, Anatomia, Psicologia, Neurociència i Etnomusicologia, i utilitza la percussió corporal per a l’estimulació corporal i cognitiva dels infants. No obstant això, Di Russo s’ha interessat més aviat pel vessant etnomusicològic, un fet que explica la seva presència a Manacor per seguir el ball dels moretons.

Després de tenir coneixement de la dansa del Convent dels Dominics, Di Russo es posà en contacte amb l’Ajuntament de Manacor, per iniciar la seva tasca investigadora sobre els moretons. Ja en un primer moment el remeteren a Antoni Oliver, Jape, que alhora després l’ha remès a altres conventers i moretoners com Xisco Perelló, Jape; Montserrat Nadal, Marit; Guillem Salas, Barrufau; o Guillem Roman, o també l’investigador Albert Carvajal.

La percussió corporal “és molt habitual en totes les cultures, començant pel flamenc, passant per l’eskudantza al País Basc i acabant per les panaderas a Castella”. També hi ha compositors contemporanis com Oscar Navarro “que l’han emprada per conferir una atmosfera indígena a les seves composicions”, diu Di Russo. També grups com Stomp o Mayumanà han fet de la percussió corporal tot un espectacle.

I és a partir de tot això que aquest músic italià indaga “com s’estructura la percussió corporal, com es desenvolupa a la cultura i quin n’és l’origen i la modificació històrica que pateix”. Després del seu pas per Manacor i la seva visió dels moretons, Di Russo admet que “estic en un moment de confusió perquè és molt diferent veure les coses de defora que tocar-les amb les mans”.

Fa més de dos anys que Di Russo va darrere la seva tesi i els moretons, que viuen ara segurament el seu moment de màxim esplendor. Di Russo explica que el reviscolament de les festes populars també ha ocorregut a Itàlia durant la darreria del segle XX i l’inici del XXI, després d’una decadència als anys cinquanta: “Ha passat el mateix amb la taranta. I quan veus la revifalla actual d’aquesta celebració et demanes quina relació té amb la taranta original… ara s’ha convertit en un espectacle, fins al punt que hi ha cantat Al Bano i tot.

Després del seu pas per Manacor, qui sap cap a on tirarà la hipòtesi d’aquest músic italià sobre la percussió corporal i els moretons… “La investigació és com tirar un ham a la mar, no saps mai què et sortirà. En qualsevol cas, a l’hora d’investigar és cabdal fer-ho des del respecte envers la cultura que vols conèixer”.