Skip to content

Questionari: per què i com comparteixen casa, els joves?

1. Per quin motiu comparteixes pis? Amb quanta gent convius?
2. ⁠De quina manera vos organitzau? Establiu normes de convivència i repartiment de tasques? Compartiu despeses?
3. ⁠Veus viable aquest model de cohabitació a llarg termini?
4. Has pensat mai de viure en un habitatge cooperatiu?

Maties Adrover
1. El motiu és bàsicament econòmic, perquè ara mateix és impossible trobar un pis per una sola persona, amb un sou normal. Ara mateix som 3 persones.
2. Crec que ho feim un poc com tothom. Ens repartim les despeses generals de la casa i, després, cadascú fa les seves compres, perquè amb els horaris de feina que tenim coincidim més aviat poc.
3. Jo crec que podria estar més temps vivint així. Sí que és ver que amb trenta anys ja fa ganes no haver d’estar pendent de si qualcú se’n va cercar qualcú altre, etc. I el que puteja és no tenir alternativa: si no tens casa de la teva família o algú que te deixi un preu regalat… directament has de compartir, no tens opció. I supòs que de cada vegada serà pitjor, perquè tothom amb qui xerr, em diuen que els propietaris els apugen el preu una cosa exagerada, quan acaben els contractes.
4. De fet, n’hem xerrat molt, sobretot enfocat al moment de ser majors. Quan nosaltres siguem vells, qui hi haurà perquè ens cuidi? A Catalunya ja se fa i seria perfecte per a la gent gran, però també per a joves. És un equilibri entre la privacitat i la vida en col·lectiu.

Margalida Estelrich
1. Jo compartesc pis perquè estic estudiant a Barcelona i, si vols viure aquí, és l’única opció. En total som 4, però el pis realment només té 3 habitacions. Així surt més assequible.
2. L’organització va segons la disponibilitat de cada persona, perquè com que ja ens coneixíem d’abans, hi ha confiança i si algú en un moment no pot fer les feines, algú altre les fa. Compartim despeses com productes de neteja, oli, espícies, llet i cafè, poc més.
3. Estar un any o dos no me sabria greu, però després m’agradaria viure tota sola o amb menys gent. Però així com estan les coses, ho veig cru.

Biel Riera
1. Compartesc pis perquè, quan vaig venir a Barcelona a estudiar, era l’única opció viable, perquè els preus són molt alts i no em podia permetre cap altre tipus de convivència. Som 4 persones.
2. No tenim unes normes de convivència molt estrictes, però sí que intentam estar pendents de fer net, que tot estigui ordenat, sobretot els espais comuns. Tot i que no tenim un dia fix per endreçar la casa, intentam fer-ho regularment. I compartim les despeses d’algunes coses que són per a tots; i si un dia feim un dinar comú, compartim les despeses.
3. A llarg termini, crec que haurà de ser viable compartir, més que res perquè no hi veig alternativa. Sí que m’agradaria en algun moment de la meva vida viure tot sol o amb menys gent, encara que sempre he tengut molt bones experiències. Però ja tenc com a assumit que fins que no hagin passat molts d’anys i hagi pogut estalviar molt, no en tendré l’oportunitat. Així que hauré de compartir casa amb més de dues persones, segur, fins a la trentena mínim… o més!
4. Me pareix interessant aquest tipus d’habitatge, però la veritat que no me n’he informat gens. N’he sentit a parlar, però. No ho veig com una opció perquè no l’he investigada, però estic obert a qualsevol alternativa i, sobretot, a intentar sortir de Barcelona i anar a una zona menys gentrificada. Perquè ara mateix vivim al Gòtic, i haver de viure a un barri tan gentrificat me fa contemplar quines són les possibles alternatives.

Back To Top
Search