skip to Main Content
Quètxup Casolà

Quètxup casolà

Aquest darrer agost hem celebrat un grup de gent, entre els quals m’incloc, 15 anys. No són pocs, tenint en compte que el que hem celebrat han estat els 15 anys i busques d’una associació cultural sense ànim de lucre. Em referesc a l’Associació d’Amics del Museu d’Història de Manacor.

15 anys són suficients perquè el poble n’hagi sentit a xerrar. Hem fet incomptables activitats, reivindicacions, exposicions i accions encaminades que el municipi de Manacor conegui la seva història, el seu petit tresor. Però es veu que això no és suficient. Ja és trist que un lloc per viure la cultura, i que data d’època islàmica, és conegui com “la torre que està devora…”.

Com us dèia, hem fet moltíssimes coses. Entre elles exposicions dedicades a conèixer oficis que per desgràcia es perden o a l’alimentació manacorina des dels seus orígens. És curiós com alguns dels dolços més preuats pels manacorins tenen els seus orígens en el continent americà, en aquells indians que varen haver de partir i que varen tornar amb novetats que enriqueixen la nostra gastronomia.

Amb l’exposició sobre l’alimentació vàrem aprendre coses curioses, com que el peix no estava dins la dieta comuna dels nostres avantpassats prehistòrics, o que es conreava vinya en època islàmica (es veu que per la fruita fresca i per les panses, encara que no es descarta el consum de vi), o que alguns productes provinents d’Amèrica en un origen es varen torbar més a arribar a l’illa que a la península. També que sense alguns ingredients vengut de l’altra banda de l’Atlàntic la nostra gastronomia no seria la mateixa. Què faríem sense les tomàtigues, els pebres… o la xocolata?

El Museu de Manacor ens aporta cultura a tots els qui amb qualsevol excusa tenim facilitat per anar-hi, i aquesta cultura ens aporta informació que ens obre la ment i ens fa adonar que no som el melic del món (tot i que hi feim a prop). La recepta d’aquest mes és una d’aquestes que ens venen de més enllà del Cap de Finisterre.

(recepta de Marc Grossman)

Ingredients

• 300 ml d’aigua
• 15 g de ceba trossejada
• 15 g d’àpit trossejat
• 1 cullerada, de cafè, d’oli
• 150 g de concentrat de tomàtiga
• 70 g de sucre en pols
• 50 ml de vinagre blanc
• 1 cullerada sopera de farina de blat de moro
• 2 pessics de sal
• 1/2 pessic de nou moscada ratllada

Passa a passa

1. En una pella posau la cullereta d’oli, l’àpit i la ceba i sofregiu una miqueta, uns 3 minutets. Quan vegem que comença a estar afegim l’aigua i ho deixam fins que bulli. Baixam el foc i deixam bullir durant 10 minuts.

2. Un cop bullit colam el brou. Necessitarem 330 ml del brou, si veim que en falta hi afegim aigua fins arribar a aquest volum. Ho reservam.

3. Posam el brou reservat, el concentrat de tomàtiga, el sucre, la sal i la mou moscada en una olleta. Ho encalentim fins que bulli, abaixam el foc i ho deixam així durant 5 minuts. Ho anam remenant regularment.

4. En un bol a part mesclam el vinagre i la farina de blat de moro i l’afegim a l’olleta de la tomàtiga. Ho deixam bullir uns 5 minuts més.

El podem servir quan sigui ben fred. Per conservar-lo el podem posar dins un potet i guardar-lo a la gelera.

Back To Top
×Close search
Search